Un informe de la UAB apunta canvis estructurals per fer viable una Catalunya sense creixement econòmic

Un informe de l’Institut de Ciència i Tecnologia Ambientals de la Universitat Autònoma de Barcelona (ICTA-UAB) conclou que una Catalunya sense creixement econòmic podria ser viable si s’apliquen canvis estructurals. L’estudi recull una proposta de polítiques públiques orientades a cobrir les necessitats de la població de manera resilient, respectant el medi ambient i desvinculant el benestar del creixement econòmic tradicional. Entre les mesures, planteja reforçar el transport públic i reduir la mobilitat per carretera i avió, incrementar l’energia obtinguda de fonts netes amb més plaques solars a les teulades, millorar les condicions laborals i apostar per la banca ètica.

L’informe neix de la voluntat d’explorar possibles alternatives i s’ha elaborat en el marc del projecte REAL, dedicat a la recerca en postcreixement i finançat amb una Synergy Grant del European Research Council (ERC). La investigació busca fórmules per millorar les condicions de vida sense dependre del creixement econòmic, tenint en compte els seus inconvenients i els límits dels recursos disponibles.

En aquest context, els autors proposen reduir un 7% anual les emissions de gasos contaminants a Catalunya, en part mitjançant la instal·lació de plaques solars en el 60% de les teulades del país. Segons els investigadors, aquesta actuació requeriria una inversió de la Generalitat equivalent al 4,5% del seu pressupost no financer durant cinc anys, una quantitat que el mateix estudi considera recuperable.

L’autor principal de l’informe, Salvador Pueyo, planteja que la Generalitat participi activament en aquest desplegament a través de L’Energètica, garantint inversions pròpies o d’altres agents i orientant-les cap a fórmules com les cooperatives, els municipis, el veïnat o les comunitats energètiques.

En matèria de mobilitat, els investigadors proposen reduir l’ús del vehicle privat i destinar les subvencions actuals al cotxe elèctric a serveis de lísing, vehicles compartits i transport comunitari. L’estudi també aposta per reforçar el transport públic, especialment el ferroviari, i ampliar-ne la xarxa.

Una de les vies plantejades per finançar aquesta ampliació seria crear un impost que contribuís a reduir el trànsit aeri. Segons Pueyo, els recursos obtinguts podrien destinar-se a finalitats públiques i facilitar el reforç del servei ferroviari, alhora que podrien afavorir una disminució de l’ús de l’avió.

L’estudi també proposa revisar el model agroalimentari i ramader, ja que els autors assenyalen que Catalunya no disposa de prou capacitat agrícola per mantenir simultàniament la població actual i la dimensió de la indústria ramadera. Davant d’aquesta situació, defensen avançar cap a una intensificació agroecològica que mantingui l’eficiència i afavoreixi la petita pagesia, així com reduir de manera substancial el consum de productes d’origen animal.

En l’àmbit fiscal, els investigadors plantegen introduir noves eines, com els “ecovals” adaptatius, que penalitzarien els consums amb més emissions i redistribuirien una moneda complementària entre la ciutadania, compensant aquelles persones amb menys impacte ambiental. Una altra de les propostes és crear un impost sobre la renda de la terra per combatre l’especulació immobiliària i reduir el preu de l’habitatge.

Pel que fa a l’àmbit laboral, l’informe proposa reduir la jornada de treball per millorar la qualitat de vida sense afectar el poder adquisitiu dels treballadors. També planteja una major aposta per la banca ètica. Pueyo assenyala que, La Generalitat no és qui té potestat per fer-ho, però sí que pot incidir molt, per exemple, si contracta serveis bancaris per gestionar els seus fons o per diferents propòsits, ho podria reconduir cap a la banca ètica, amb la mesura que ho pugui assumir, i posar condicionalitats ètiques" 

Aplicació a curt termini

Els autors assenyalen que les diferents mesures requeririen terminis d’aplicació diversos: algunes es podrien implementar a curt termini, mentre que d’altres necessitarien un recorregut més llarg.

El coautor de l’estudi i investigador principal del projecte REAL, Giorgos Kallis, defensa que el plantejament de postcreixement es pot començar a aplicar i que busca donar resposta als reptes ambientals, però també a l’augment dels preus, l’accés als béns bàsics i la dependència de contextos geopolítics inestables. L’investigador també apunta que l’experiència desenvolupada a Catalunya podria traslladar-se a altres territoris.