Txema del Rosal: "l'error no és un motiu de càstig, sinó d’anàlisi"

Com descriuries el teu estil de lideratge en tres paraules?


Intento ser proper, coherent i sobretot humà. Crec que el lideratge no consisteix tant a donar ordres com a generar confiança, i això només és possible si ets proper amb les persones, si actues amb coherència i si poses el factor humà al centre de totes les decisions.

Quina és la lliçó més valuosa que has après liderant equips?


Que liderar és escoltar, amb una escolta activa. Amb el temps he entès que els bons equips no neixen de l’autoritat, sinó de la confiança mútua. Quan les persones se senten escoltades, compromeses i reconegudes, el resultat sempre és millor. Liderar és, sobretot, ajudar els altres a donar la seva millor versió, i això a l’administració pública és molt complicat.


Com gestionaries el fracàs i quina és la teva filosofia per superar-lo?


El fracàs és part natural del procés d’aprendre i créixer. El pitjor fracàs és acovardir-se i no intentar tirar els projectes endavant. Sempre intento analitzar què ha fallat, compartir-ho amb l’equip amb humilitat.

Com expliques als teus col·laboradors que equivocar-se també és part de l’aprenentatge?

Assumeixo l’error com a meu, i intento transmetre que l’error no és un motiu de càstig, sinó d’anàlisi. Quan un equip entén que pot equivocar-se sense por, guanya llibertat i creativitat. 



Quina relació tens amb la competència? És un estímul o una pressió?


En el nostre cas la competència són les universitats privades, i ens serveix d’estímul, ens obliga a millorar. No es tracta de competir per guanyar als altres, sinó per ser millors nosaltres mateixos.

Quina és la millor manera de mesurar l’èxit dins una empresa?


Per nosaltres com a centre de formació, l’èxit el mesurem per l’impacte humà i social del que fem, de la gent que formem. Veure com la institució és útil al territori i genera nous professionals que estimen el que fan, això és èxit.


Què busques en una persona quan contractes algú per al teu equip?


Busco actitud, proactivitat i ganes. Les competències tècniques es poden aprendre, però l’actitud, el compromís i la capacitat de treballar en equip són essencials. Valoro molt les persones que volen sumar i aportar sentit al que fan.



Quin paper juguen les noves tecnologies en la teva empresa?


Les tecnologies en el món de l’esport han de ser una eina per facilitar el rendiment, no una fi. I vers a la gestió, ens han d’ajudar a ser més eficients, però sobretot a connectar millor amb les persones. En el nostre cas, la digitalització té sentit quan reforça la transparència, la comunicació i el servei públic de qualitat.

Quin paper ha jugat la teva família en la teva trajectòria empresarial?


Un paper fonamental, sempre he tingut el seu suport i confiança. La família és el meu punt d’equilibri i el meu espai de confort. Quan lideres equips, necessites tenir un bon fonament emocional, i això només s’aconsegueix amb persones que t’estimen i et fan tocar de peus a terra.

Hi ha algun moment de la teva vida personal que hagi influït en la teva manera de liderar?


Sí, molts. Al final, liderar és una manera de ser. Les experiències personals t’ensenyen a ser empàtic, a comprendre la fragilitat dels altres i a donar valor al que realment importa. Liderar és servir, no manar.

Quins llibres o referents han marcat el teu camí professional?


Un dels meus referents és Xavier Marcet. El seu llibre “Management del sentido común” és una guia magnífica per entendre que liderar no és complicar, sinó simplificar, i aquest concepte no sempre és fàcil d’entendre en l’administració pública.

Si poguessis donar un únic consell al tu de fa 10 anys, quin seria?


Li diria que confiï més en el procés i en les persones, que tingui paciència. Que no tot s’ha de tenir controlat i que, a vegades, les millors oportunitats neixen de la incertesa.


Si poguessis millorar un aspecte de l’ecosistema empresarial de Lleida, quin seria?


Crec que Lleida ha de creure més en si mateixa. Tenim talent, proximitat i una manera de fer molt humana, però sovint ens falta autoestima col·lectiva. Si som capaços de treballar junts, sense complexos, Lleida pot ser un referent de gestió, innovació i qualitat de vida.