Silviu Ghenghiu: «Ser petit no vol dir ser menys capaç»

Com equilibres la intuïció i l'anàlisi de dades a l'hora de decidir?

Treballo amb números cada dia. Les dades sempre hi són. Però les dades et diuen què ha passat, no què has de fer. La intuïció em diu cap on mirar, i les dades em confirmen si tinc raó o no. Quan totes dues coincideixen, decideixo ràpid. Quan no coincideixen, m'aturo i parlo amb clients abans de moure'm. Per exemple, el 2008 vam decidir portar el nostre ERP a l'entorn web, una tecnologia nova que gairebé ningú veia clara. Les dades apuntaven en direcció contrària i vaig decidir fer cas de la intuïció. La tecnologia web ens permetia arribar a clients arreu de Catalunya.

Has hagut de fer alguna vegada una aposta arriscada que va acabar bé?

Sí. Tirant del mateix exemple, vam haver de reescriure el programa des de zero i, més endavant, connectar-nos directament amb l'Agència Tributària i incorporar intel·ligència artificial. Era arriscat perquè havíem de fer els canvis sense aturar la versió que els clients feien servir, a banda dels recursos que calien (temps i diners). Hi va haver moments de dubte, sobretot quan va sortir el reglament VeriFactu, que ens va obligar a fer canvis importants i a passar processos d'auditoria externa. Però avui el sistema està integrat amb l'AEAT per enviar els registres de facturació i les declaracions. La lliçó que en trec és que les apostes grans s'han de fer per passos petits: pots ser ambiciós en l'objectiu i prudent en l'execució.

Quina és la lliçó més valuosa que has après liderant equips?

Que la gent no necessita que li diguis què ha de fer, sinó per què ho fa. Quan algú entén el problema del client, troba solucions que a tu no se t'havien acudit. El 2020 teníem un problema amb la digitalització de les factures dels clients, i un membre de l'equip va entrenar un model de reconeixement de factures. Amb els recursos tècnics disponibles en aquella època va ser molt dur, però al final el resultat ens va sorprendre. També he après que un equip petit funciona per confiança, no per control. Si has de vigilar-ho tot, el problema no és l'equip: és com l'has format.

Recordes un fracàs que, amb el temps, es va convertir en una gran oportunitat?

Al llarg de més de 20 anys d'activitat hi ha hagut de tot: projectes que no van sortir com esperàvem, clients que vam perdre i decisions que, vistes ara, hauríem pres d'una altra manera. Cap d'aquests cops va ser fàcil, però cadascun ens va obligar a revisar com treballàvem i a buscar solucions millors. Moltes de les coses que avui fan fort el nostre producte van néixer precisament d'alguna cosa que abans havia fallat. Els fracassos no són agradables, però són els únics que et fan replantejar coses que donaves per bones.

Has hagut de reinventar-te alguna vegada? Explica com ho vas fer.

En el món del programari, o et reinventes o desapareixes. Veníem d'un programa instal·lat a l'ordinador del client, on calia picar les factures i els assentaments i gestionar la tresoreria a mà, i vam fer el salt a l'entorn web aprofitant les novetats tecnològiques de cada moment. El programa que fem avui no té res a veure amb el del principi. Hem passat d'una eina per fer factures a una plataforma que es connecta amb l'Agència Tributària i amb els bancs, llegeix documents automàticament, concilia sola els moviments bancaris i ajuda els assessors en el dia a dia.

Quin consell donaries a algú que té por de fracassar?

Que la por és normal i que no marxa mai del tot. El que canvia és com hi convius. El meu consell és començar petit: prova la idea amb pocs clients, aprèn ràpid i corregeix. Un fracàs petit i a temps és una lliçó barata. El que de debò surt car és no provar-ho mai i quedar-te amb el dubte. I envolta't de gent que et digui la veritat, encara que no t'agradi.

Què et motiva cada dia a continuar?

Saber que el que fem estalvia hores de feina a gent que no té temps per perdre. Un autònom o una petita empresa no vol pensar en impostos ni en formularis: vol fer la seva feina. Quan un client em diu que ha presentat un model en dos minuts o que ja no ha de picar factures a mà, és la millor recompensa. I també em motiva el repte tècnic: sempre hi ha alguna cosa nova per resoldre.

Quin ha estat el projecte o assoliment més satisfactori de la teva carrera?

N'hi ha diversos, però em quedo amb la primera declaració presentada directament a l'Agència Tributària des del nostre programa, sense passar per cap altra eina. Va ser satisfactori perquè hi vam treballar molts mesos i sé el que representa per als clients poder presentar les declaracions automàticament. Recordo la satisfacció de tot l'equip. Aquests assoliments no surten als diaris, però per a un equip petit són una prova que pots fer coses que semblaven només a l'abast dels grans.

Hi ha alguna fita que encara tinguis pendent d'aconseguir?

Moltes: ampliar la cartera de clients, sortir fora de Catalunya i fer créixer l'equip. A més llarg termini, m'agradaria que la gestió administrativa d'una petita empresa fos gairebé automàtica: que el programa fes la feina repetitiva i les persones només decidissin. L'eina ja la tenim.

Què busques en una persona quan contractes algú per al teu equip?

Curiositat i responsabilitat, per aquest ordre. Els coneixements tècnics s'aprenen; les ganes d'entendre per què passen les coses, no. En una empresa petita no hi ha lloc per a qui només fa el que li manen: cadascú ha de poder agafar un problema i portar-lo fins al final. També valoro molt que algú sigui capaç de dir “no ho sé” o “m'he equivocat”.

Com fomentes la innovació i la creativitat en el teu equip?

Deixant provar coses. Moltes de les millores que hem fet van néixer d'algú que va dir: “i si ho féssim així?”. Intento que les idees es puguin provar ràpid, amb poc risc, i que equivocar-se no tingui cap càstig. També ajuda estar molt a prop del client: quan veus de primera mà on es perd el temps, les idees surten soles. Avui, a més, la intel·ligència artificial ens permet provar en dies coses que abans eren mesos.

Quin paper juga la cultura d'empresa en l'èxit del negoci?

És el que queda quan tu no hi ets. Els processos i les eines es poden copiar; la manera de fer les coses, no. En el nostre cas, la cultura és molt simple: el client ha d'estar content amb el producte i amb el servei que li donem.

Com veus el futur del teu sector d'aquí a 10 anys?

La feina administrativa repetitiva desapareixerà. Picar factures, quadrar comptes o omplir models fiscals ho farà el programari. Hisenda va cap a un model on ho rep tot en temps real: VeriFactu i la factura electrònica obligatòria s'han ajornat fins a l'octubre del 2028, però arribaran. L'assessor no desapareixerà: deixarà de ser qui introdueix dades per ser qui interpreta i aconsella. Les empreses que s'hi preparin amb temps ho viuran com una millora; les que esperin a l'últim moment, com un maldecap.

Com has aconseguit diferenciar-te de la competència?

Sent a prop i sent ràpids. Les grans companyies de programari tenen productes molt complets, però si tens un problema parles amb un centre d'atenció. Amb nosaltres parles amb qui ha fet el programa. Si un client necessita una adaptació, la podem fer en dies, no en mesos. I coneixem molt bé la normativa fiscal espanyola: quan hi ha un canvi, ja hi estem treballant abans que el client pregunti.

Quin paper juguen les noves tecnologies en la teva empresa?

Són el producte mateix. Fem servir intel·ligència artificial per llegir factures i documents automàticament, i estem preparant agents que fan tasques administratives sols i només pregunten quan hi ha un dubte. Ens connectem directament amb l'Agència Tributària per presentar declaracions. Però la tecnologia només té sentit si estalvia temps real a qui la fa servir. Si no ho fa, és una joguina.

Com aconsegueixes equilibrar la vida professional i la personal?

Ho dic sincerament: no sempre ho aconsegueixo. Quan tens una empresa petita, la feina et segueix a casa. El que intento és posar límits clars: hores sense mòbil i caps de setmana. També m'ajuda automatitzar tot el que puc: cada tasca que fa el programa és temps que recupero. I tinc la sort de la família, que m'ha donat tot el suport i m'ha ajudat a mantenir l'equilibri.

Hi ha algun hobby o afició que t'ajudi a desconnectar de la feina?

Esport, música i muntanya. M'ajuden perquè m'obliguen a no pensar en la feina i em donen energia. Curiosament, moltes bones idees m'han arribat precisament quan no estava pensant en la feina.

Com continues aprenent i evolucionant en el teu sector?

El meu sector m'obliga a aprendre cada any: la normativa fiscal canvia constantment, i cada canvi s'ha de traduir en programa. Llegeixo el BOE i les especificacions de l'Agència Tributària, parlo molt amb assessors i comptables, i provo totes les eines noves que surten, sobretot d'intel·ligència artificial. Però la millor escola són els clients: cada trucada amb un problema és una lliçó.

Si poguessis donar un únic consell al tu de fa 10 anys, quin seria?

Demana ajuda molt abans. Durant anys vaig pensar que si no ho controlava tot jo, sortiria malament. Ara sé que delegar, i automatitzar, és el que et permet créixer. També em diria que tingués paciència: les coses importants triguen més del que vols, però arriben si no t'atures.

Com et prepares per adaptar-te als canvis del mercat?

Intentant anar un pas per davant. Quan Hisenda anuncia un canvi, comencem a treballar-hi de seguida, encara que després s'ajorni, com ha passat amb VeriFactu. Tenir-ho preparat abans de temps ens dona tranquil·litat a nosaltres i als clients. I mantenim una estructura lleugera: una empresa petita pot girar ràpid, i això és un avantatge enorme quan el mercat canvia.

Com t'imagines Lleida d'aquí a 10 anys?

M'imagino una Lleida que ha deixat de veure's només com a ciutat agrícola i de serveis, i que també és un lloc on es crea tecnologia. Tenim universitat, un cost de vida raonable i bona qualitat de vida: és exactament el que busca molta gent que pot treballar des de qualsevol lloc. Si aconseguim que el talent que es forma aquí no hagi de marxar, i que en vingui de fora, Lleida pot ser un referent.

Si poguessis millorar un aspecte de l'ecosistema empresarial de Lleida, quin seria?

La connexió entre empreses. Hi ha moltes empreses bones que treballen cadascuna pel seu compte i que podrien fer molt més juntes. Una empresa agroalimentària, una de logística i una de tecnologia de la mateixa ciutat haurien de parlar més. També milloraria el pont amb la universitat: que els estudiants coneguin les empreses tecnològiques d'aquí abans d'acabar la carrera, i no després de marxar a Barcelona.

Què pot aportar una empresa tecnològica petita de Lleida que no pugui aportar una multinacional?

Proximitat, velocitat i compromís. Una multinacional et ven un producte; nosaltres et resolem un problema. Quan un client ens truca, parla amb qui coneix el programa per dins, i sovint el problema queda resolt el mateix dia. Podem adaptar-nos a cada empresa, i no obligar l'empresa a adaptar-se al programa. I hi ha una cosa que no es pot comprar: ens importa que el client vagi bé, perquè sovint el coneixem personalment. Ser petit no vol dir ser menys capaç. Avui, amb la tecnologia que tenim a l'abast, un equip petit pot fer coses que fa deu anys només podia fer una gran corporació.