El Segrià Sud advoca per diversificar el seu model productiu i generar noves oportunitats laborals

El Segrià Sud presenta un teixit productiu excessivament centrat en el sector primari que ha comportat dificultats per recuperar els llocs de feina al territori després de la pandèmia, fins al punt que n'hi ha un 7,5% menys a causa, entre altres, del procés d'automatització o les gelades, segons recull la diagnosi socioeconòmica de la zona que s'ha presentat aquest divendres a Seròs (Segrià). Per revertir aquesta situació, l'estudi assenyala que és convenient canviar el model econòmic per promoure la industrialització del sector primari i el creixement d'indústries auxiliars i serveis empresarials de suport. Així, es vol generar noves oportunitats laborals i alhora retenir el talent local.

La presentació de la diagnosi socioeconòmica del Segrià Sud ha posat de manifest que el model econòmic de la zona necessita una transformació per generar noves oportunitats laborals, ja que hi ha un 7,5% de llocs de treball menys si es compara amb el 2019. El consultor David Moreno, autor de l'estudi, ha indicat que el teixit productiu del Segrià Sud està "excessivament" especialitzat en el sector primari i això comporta un desajust entre l'oferta i la demanda en el mercat laboral a la zona, on un 40% dels llocs de treball són d'autoocupació. En aquest sentit, l'activitat associada al sector primari atreu mà d'obra estrangera per posicions no qualificades, mentre que la població autòctona amb aspiracions de treball més qualificat busca oportunitats fora del sud de la comarca.

Per aquest motiu, Moreno veu evident la necessitat de transformar el model econòmic de la zona mitjançant la industrialització del sector primari, la diversificació de l’activitat econòmica i el creixement d'indústries auxiliars i serveis empresarials de suport. En aquest sentit, les estratègies proposades inclouen millorar l'ocupabilitat mitjançant l'orientació professional i l'acompanyament a les persones; així com la formació ocupacional suportant la transició cap a un model que ofereixi un major valor afegit. "El creixement de la indústria afavoreix l’especialització i l'atracció de nous perfils qualificats que porten també a retenir població i talent local", ha afegit Moreno.

Per la seva banda, Santi López, consultor de Development People, ha remarcat que "la primera eina per activar aquesta transformació és crear un espai de concertació de tots els municipis, dissenyar una estratègia conjunta i formar un equip tècnic amb capacitat realitzadora".

Així mateix, l'alcalde de Seròs, Josep Antoni Romia, ha destacat la "importància de treballar en l'espai de cooperació local impulsat des del Segrià Sud". En la mateixa línia, Mario Urrea, alcalde de Torrebesses i president de la Comunitat de Municipis del Segrià Sec, ha remarcat que aquest és el camí per treballar per un territori fort i potent. "No som competència, som complementaris i cal col·laborar", ha afirmat.

La diagnosi s'ha realitzat en el marc de l’espai de cooperació local del Segrià Sud que uneix Aitona, Alcanó, Alfés, Almatret, Aspa, La Granja d’Escarp, Llardecans, Maials, Massalcoreig, Torrebesses, Torres de Segre, Sarroca de Lleida, Seròs i Sunyer. Aquest marc de cooperació local aplega el 6,2% de la població de tota la comarca i busca donar una resposta eficaç als reptes i necessitats compartides entre els municipis al voltant de la generació d’activitat econòmica, ocupació, eines de repoblament i desenvolupament territorial en general.