Sara Rodríguez: "Vull que l'estudi creixi sense perdre mai l'essència"

Quin consell donaries a algú que té por de fracassar? 

Hi ha dues frases que, durant una època de la meva vida, em repetien molt sovint i que  ara entenc més que mai: «Qui fa coses, s’equivoca» i «qui no comença, mai fa res». 

Tots ens equivoquem i tots fracassem, en coses més grans o més petites. Crec que la  clau no és intentar evitar-ho, sinó aprendre a afrontar-ho: buscar solucions, saber aixecar te i, sobretot, aprendre molt de cada error. Al final, equivocar-se també forma part  d’avançar i de construir alguna cosa pròpia. 

Com definiries l’èxit en la teva vida professional? 

Per mi, l’èxit és poder dedicar la meva vida professional a allò que estimo i que em fa  sentir plenament realitzada i feliç.  

Sento un amor molt profund per la meva feina, tot i que és cert que, quan apareixen  dificultats, preocupacions o moments de molta exigència, aquest sentiment es pot diluir. 

Per mi, l’èxit és precisament aconseguir que, malgrat tot això, la il·lusió i l’amor pel que  faig continuïn pesant més que la resta. 

Què et motiva cada dia a continuar? 

El que més em motiva és saber que la meva feina pot contribuir a millorar el dia a dia de  les persones i, d’alguna manera, fer-les més felices als espais que habiten.  

També em motiva molt la il·lusió pels nous reptes i pels projectes que, per sort, van  arribant a l’estudi. Cada projecte és diferent i em dona l’oportunitat de continuar aprenent,  evolucionant i explorant noves maneres d’entendre l’interiorisme. 

Quina relació tens amb la competència? És un estímul o una pressió? 

L’interiorisme és una professió molt tècnica (encara que de vegades no ho sembli), amb  molta gestió al darrere, però alhora profundament creativa. I precisament per aquesta part  creativa, és una feina que et demana estar constantment observant el teu voltant,  descobrint noves referències, materials, maneres de fer i altres professionals. 

Quan començava, he de reconèixer que no tenia una relació gaire sana amb tot això:  tendia a comparar-me i moltes vegades em feia petita veient la feina dels altres.Amb el  temps també he entès que, moltes vegades, em comparava amb professionals que  portaven molts anys de recorregut, que ja s’havien equivocat, havien rectificat i havien  tingut temps de trobar la seva manera de fer. I quan tu tot just estàs començant, aquesta  comparació no és del tot justa, perquè esteu en moments professionals completament  diferents. 

Poc a poc vas guanyant confiança en el teu criteri, en la teva manera de treballar i també  aprens a respectar el teu propi procés. El que abans podia veure com una amenaça s’ha  convertit en un estímul: mirar, aprendre i inspirar-me en el que passa al meu voltant, però  sense perdre de vista el meu propi camí.

Quin ha estat el projecte o assoliment més satisfactori de la teva carrera? 

Ara mateix estic dissenyant un hotel de 13 habitacions que em fa una il·lusió increïble i  amb el qual estic gaudint moltíssim. Si fa uns anys m’haguessin dit que estaria treballant  en un projecte així, probablement hauria pensat que era broma! Jaja! 

Però, si penso en un assoliment, sens dubte em quedo amb els clients “repetidors”. Que  algú que t’ha confiat casa seva després confiï en tu per dissenyar el seu negoci, la seva  segona residència o fins i tot et recomani a la seva família és un autèntic privilegi. 

Hi ha alguna fita que encara tinguis pendent d’aconseguir? 

M’encantaria arribar a crear producte propi. De fet, tinc un projecte una mica guardat en  un calaix que potser algun dia m’atreveixo a treure i veu la llum. 

Sóc una enamorada dels objectes bonics que perduren i passen de generació en  generació. M’emociona molt la idea de l’antic “ajuar”, que mares i padrines preparaven  amb tanta cura, amb les inicials brodades, o aquelles peces de disseny que acaben  formant part de la història d’una família i passen de pares a fills. 

M’encantaria poder crear alguna peça així: un objecte que sobrevisqui a les modes i al  pas del temps, que sigui bonic i funcional, però que sobretot tingui prou valor perquè algú  el vulgui conservar durant molts anys. 

Quin consell donaries a algú que vol emprendre a Lleida avui dia? 

A Lleida i a qualsevol lloc del món! Li diria que treballi, i que treballi molt. Que no s’hi posi  si allò que està a punt de fer no l’apassiona de veritat, perquè les hores, l’esforç i l’energia  que hi ha darrere d’un projecte propi difícilment compensen si el que fas no t’emociona. 

També li diria que escolti molt, que s’envolti de persones que li puguin aportar visió i valor i  que intenti aprendre de tothom. Fins i tot de qui menys t’ho esperes pots endur-te un  aprenentatge. En la meva professió, per mi, és fonamental preguntar, ser curiosa i tenir  sempre ganes de continuar aprenent. 

I, sobretot, que faci xarxa. Que surti de la seva zona de confort, conegui gent, comparteixi,  pregunti i vagi allà on passen les coses. Perquè moltes vegades les oportunitats  apareixen precisament quan decideixes sortir a buscar-les. 

Què hauries volgut saber abans de començar la teva trajectòria empresarial? 

Doncs, claríssimament, que una cosa és ser interiorista i una altra de molt diferent és  gestionar una empresa, per petita que sigui. 

Pots ser boníssima dissenyant, tenir un gust exquisit i una sensibilitat meravellosa, però,  per desgràcia, amb això no n’hi ha prou. Quan tens un projecte propi descobreixes que  també has d’aprendre de números, gestió, clients, pressupostos, organització,  comunicació i sobretot apendre molt sobre presa de decisions. 

Quin paper juguen les noves tecnologies en la teva empresa? 

Tenen un paper clau. Al final, treballo amb noves tecnologies cada dia. No fa tant, tots els  plànols es dibuixaven a mà, i avui tenim programes que ens faciliten infinitament la feina i  ens permeten ser molt més àgils i precisos. 

La visualització 3D, per exemple, ha suposat un gran canvi en la manera de treballar i,  sobretot, de comunicar els projectes als clients. I ara estic començant a explorar i a  entendre com la intel·ligència artificial em pot ajudar, especialment tenint una empresa  petita, on qualsevol eina que permeti optimitzar temps i processos pot aportar molt valor. 

També està entrant amb força la realitat virtual, que permet experimentar un espai abans  que existeixi. Encara no l’he incorporat a l’estudi, però sens dubte és un dels camins que  m’agradaria explorar en un futur. 

Què et fa més feliç fora de l’empresa? 

Sense cap mena de dubte, el meu marit, la meva gent i els meus gossos! I si, a més, puc compartir temps amb ells passejant, al voltant d’una bona taula o  descobrint algun lloc nou, ja soc la persona més feliç del món mundial. 

Quins llibres o referents han marcat el teu camí professional? 

M’encantaria dir-te algun llibre de creixement personal, però la veritat és que acostumo a  deixar-los a mitges (he de millorar molt aquest mal hàbit), o parlar-te d’algun gran  arquitecte o interiorista, però no seria del tot sincera. 

Els referents que més han marcat el meu camí professional són, sobretot, les persones  amb qui he tingut la sort de treballar. Al llarg dels diferents projectes dels quals he format  part, he tingut grans mestres de professió que m’han ensenyat coses que avui valoro  profundament i que han influït molt en la professional que soc. 

I, sens dubte, un altre gran referent en aquest aspecte és la meva família. Els meus  padrins i els meus pares s’han dedicat tota la vida a l’hostaleria, i tot el que vaig aprendre  treballant al seu costat des de molt joveneta m’ha marcat tant professionalment com  personalment. El sacrifici, l’esforç, la constància i el valor de la feina ben feta són valors  que vaig aprendre d’ells i que avui continuen molt presents en la meva manera de  treballar.

Com continues aprenent i evolucionant en el teu sector? 

Intento estar molt al dia de les tendències (tot i que no m’agrada seguir-les perquè sí),  dels nous materials, tècniques i maneres de fer. És un sector que evoluciona  constantment i crec que és important estar sempre a l’aguait. Les fires, per exemple, són  un gran lloc per descobrir novetats, aprendre i, sobretot, recollir inspiració. 

Viatjant també aprenc moltíssim. Conèixer altres llocs m’obre la ment a noves maneres de  fer i d’entendre el disseny: la llum, l’arquitectura, els museus, l’art, els hotels on m’allotjo,  els llocs on menjo… Intento tenir els ulls molt oberts tota l’estona. 

I, com et deia abans, intento preguntar molt i seguir sent curiosa. El “tu com ho faries?”  per mi és clau en aquesta professió. M’agrada escoltar i aprendre de la gent que  m’envolta, especialment a peu d’obra, on crec que s’aprèn moltíssim. Això sí, sense  perdre de vista el meu propi criteri. 

Quin és el millor hàbit que has incorporat per millorar la teva productivitat? 

Començar el dia assignant un temps determinat a cada tasca. Quan ets una persona  perfeccionista, la paràlisi per anàlisi et pot jugar molt males passades i fer que dediquis  més temps del necessari a algunes coses. 

Marcar-me aquests límits m’ajuda a prioritzar, a prendre decisions amb més agilitat i a  avançar sense quedar-me atrapada buscant sempre un resultat perfecte que de vegades  ni existeix. 

Hi ha alguna lliçó que hagis après tard però que ara valores molt? 

Que s’ha de saber dir que no. Al principi costa entendre que no pots dir que sí a tots els  projectes o a totes les propostes que arriben. 

Amb el temps he après que és important tenir clar quin camí vull seguir i entendre que no  tot ha d’encaixar amb mi. Hi ha projectes que simplement no estan alineats amb la meva  manera de treballar, amb els meus valors o amb el que vull que sigui el meu estudi.  Aprendre a dir que no també és una manera de cuidar i construir el projecte que vull. 

Quina és la teva esperança per la pròxima generació d’emprenedors lleidatans? 

Crec que a Lleida hi ha una generació d’emprenedors joves brutal. El que s’està fent, per  exemple, en l’àmbit de la tecnologia em sembla una autèntica passada, però també en  l’àmbit creatiu i en molts altres camps on hi ha un potencial enorme i projectes amb  moltíssim talent. 

La meva esperança és que entre tots siguem capaços de portar Lleida allà on es mereix  estar. Que construïm un teixit empresarial més cooperatiu, més generós i més amable, on  ens ajudem, compartim i generem oportunitats els uns per als altres. Crec que créixer  plegats és també una manera de continuar innovant, avançant i donant visibilitat a tot el  talent que tenim aquí.

Què estas construint, més enllà d’un estudi d’interiorisme? 

Crec que estic construint una manera pròpia d’entendre la professió, amb les persones  sempre al centre. Al final, el meu objectiu va més enllà de crear espais bonics: vull crear  llocs que facin sentir bé les persones que els viuen. 

I, alhora, estic construint un projecte que evoluciona amb mi, que reflecteix els meus  valors, la meva manera de treballar, el tipus de professional que vull ser i, sobretot, el meu  amor per l’interiorisme. Un estudi que pugui créixer sense perdre mai l’essència, la il·lusió  ni aquest tracte de tu a tu que, per mi, és tan important.