Prop de la meitat de les pimes catalanes frena el creixement per problemes d’habitatge i mobilitat

La manca d’habitatge assequible i els problemes de mobilitat condicionen les decisions de creixement d’aproximadament la meitat de les petites i mitjanes empreses catalanes. Un 28% ha renunciat a ampliar la plantilla, un 16% ha ajornat projectes i un 13% ha descartat obrir un nou centre de treball, segons un estudi de l’Observatori de la Pime de Catalunya elaborat a partir d’una enquesta a prop de 400 empreses.

Les dificultats també afecten directament la contractació. El 67% de les empreses afirma que algun candidat ha rebutjat una oferta laboral per qüestions relacionades amb l’habitatge, mentre que un 60% ja havia detectat renúncies abans de presentar una proposta formal.

El president de Pimec, Antoni Cañete, ha advertit que hi ha llocs de treball que no es poden cobrir per la falta d’habitatge o perquè el seu cost fa inviable la contractació. L’estudi assenyala que el 98% de les empreses considera que el mercat residencial de la seva zona està tensionat.

Aquesta situació limita l’àrea geogràfica des d’on les empreses poden captar personal i redueix el nombre de treballadors disponibles. El president de l’Observatori de la Pime de Catalunya, Oriol Amat, ha afirmat que aquesta reducció del mercat laboral perjudica la capacitat de les empreses per generar riquesa.

El 63% de les companyies consultades assegura que té dificultats per cobrir vacants i tres de cada quatre necessiten més temps que fa dos anys per incorporar nous treballadors. Els problemes es concentren especialment en les feines presencials i en els llocs amb retribucions mitjanes o baixes.

Entre les empreses que no aconsegueixen cobrir determinades places, un 31% atribueix les dificultats a trajectes massa llargs o costosos i un 28% assenyala una connexió deficient amb el transport públic. Altres companyies destaquen la falta de pisos assequibles o l’elevat cost de residir a prop del centre de treball.

Sobrecostos de 5.500 euros anuals

La tensió del mercat de l’habitatge també incrementa els costos laborals. El 57% de les empreses afirma haver assumit despeses addicionals durant els processos de contractació a causa dels problemes residencials o de desplaçament. El sobrecost mitjà se situa en 5.500 euros anuals.

L’estudi també apunta una relació entre l’augment dels preus del lloguer i l’increment de les despeses de personal. En aquest sentit, el 82% de les empreses considera que les dificultats per accedir a un habitatge exerceixen una pressió a l’alça sobre els salaris.

Els problemes d’habitatge i mobilitat també dificulten la retenció de treballadors. Un 33% de les empreses els situa entre els motius que expliquen la sortida de personal, i gairebé la meitat de les persones que deixen la companyia per aquestes raons són joves.

Amat ha apuntat que les empreses amb més recursos poden habilitar sistemes de transport o habitatges per als empleats, però que aquestes solucions són més difícils d’assumir per a les petites i mitjanes empreses.

Demanen un pacte transversal per l’habitatge

Davant d’aquest escenari, Pimec i el Col·legi d’Agents de la Propietat Immobiliària de Barcelona han proposat impulsar un Pacte Transversal per l’Habitatge.

La proposta planteja augmentar progressivament la inversió pública fins al 0,7% del producte interior brut, mobilitzar sòl per construir habitatge assequible i social, reforçar la col·laboració entre el sector públic i el privat i simplificar els tràmits administratius.

Les entitats també reclamen prioritzar la construcció d’habitatge assequible a les zones amb més activitat econòmica i millorar les connexions de transport públic amb els centres de treball. Segons els responsables de l’estudi, la falta d’habitatge a preus assumibles perjudica la competitivitat de les empreses catalanes.