• Analític Lleida
  • Posts
  • PIMEC considera positiva la tendència a la baixa de la inflació subjacent que afavorirà l’estabilitat dels preus els pròxims mesos

PIMEC considera positiva la tendència a la baixa de la inflació subjacent que afavorirà l’estabilitat dels preus els pròxims mesos

Davant l’actual escenari de desacceleració econòmica, d’alentiment del dinamisme del mercat de treball i de disminució de les pressions inflacionàries, la patronal creu que s’afavoreix un escenari de reducció progressiva dels tipus d’interès

Tenint en compte les dades relatives a l’Índex de Preus al Consum (IPC) publicades per l’INE, PIMEC considera positiva la tendència a la baixa de la inflació subjacent que afavorirà l’estabilitat dels preus els pròxims mesos, i destaca que es continuen observant, tot i que amb menys intensitat, les dues tendències contraposades que s’observen. D’una banda, l’augment de preus dels aliments sense elaborar i les matèries primeres que s’estan traslladant a alguns sectors productius i, de l’altra, la reducció de preus dels productes energètics, sobretot dels carburants i combustibles, que s’està traslladant de forma lenta a la resta de sectors. En aquest sentit, ha recordat que quan els preus energètics augmenten, es traslladen amb relativa rapidesa a la resta de sectors, però que això no passa quan la tendència és a la inversa.

Així, les pressions inflacionàries estan disminuint, però, al mateix temps, s'observa un augment del risc d'una desacceleració econòmica més significativa. Actualment, existeix una amenaça d’alentiment econòmic i de l'ocupació, la qual podria provocar una desacceleració que resulti més complexa de revertir que la mateixa inflació.

Per contra, preveiem que les condicions financeres continuïn sent exigents durant tot el 2024, principalment a causa del desajust temporal en què aquestes decisions es transmeten a l’economia, un fet que pot controlar els efectes de segona ronda, tot i baixar els tipus.

La patronal destaca que també cal avaluar que les polítiques fiscals dels estats europeus seran menys expansives, la qual cosa, contribuirà a reduir les tensions inflacionàries i a debilitar encara més la situació econòmica. En aquesta situació el control de preus s’hauria d’enfocar a prendre mesures destinades específicament a superar aquelles situacions que estan influint en major mesura en l’increment de preus d’alguns productes, com l’alimentació.

A mitjà termini, PIMEC continua considerant que cal accelerar l’electrificació de l’economia, a la vegada que augmentar la generació renovable, fets que tindran una incidència positiva en els preus, així com, en la reducció de la dependència energètica exterior.

Al marge de la variable energètica, l’entitat assenyala també els efectes de la sequera com un element de risc per a la inflació. La millora en la gestió de l'aigua esdevé una mesura estratègica en la contenció dels preus durant el pròxim any, per la seva incidència en els preus dels aliments sense elaborar, i s’alerta dels riscos de desencadenar un efecte inflacionari en altres sectors.

Finalment, PIMEC reclama que les prioritats polítiques se centrin en els grups amb més tensions inflacionàries. En aquest sentit, continua reclamant que la rebaixa de l’IVA, de la mateixa manera que s’ha fet amb l’oli d’oliva, s’estengui a la carn i el peix, productes bàsics de la nostra dieta, fet que farà més efectiva aquesta mesura.

A partir de l’IPC de gener, PIMEC destaca que:

  • Aquest augmenta tres dècimes en relació amb el desembre i se situa en el 3,4%, un punt i quatre dècimes per sobre l’objectiu d’inflació a llarg termini.

  • Aquest comportament dels preus, és conseqüència, d’una banda dels augments de preu dels aliments i begudes i de l’hoteleria i restauració en termes interanuals i, de l’altre, de les reduccions observades en els productes energètics.

  • La inflació subjacent, que no té en compte els aliments no elaborats ni els productes energètics, es redueix dues dècimes, però encara continua per sobre l’índex general, en el 3,6%.

En relació amb el mes anterior (intermensual), els preus augmenten una dècima, tant a Espanya com a Catalunya i el seu increment en relació amb fa un any se situa en el 3,4% a Espanya i en el 3,3% a Catalunya.

L’augment de preus és conseqüència del comportament dels preus dels aliments i begudes no alcohòliques (7,4%), dels de l’hoteleria i restauració (5,4%) i dels de les begudes alcohòliques i tabac (4,2%). Per la seva banda, els preus dels productes energètics, en conjunt, es redueixen (-2,3%) i, de forma molt més intensa els dels carburants i combustibles (-7,7%). També es redueixen, do forma molt més moderada, els preus del transport (-0,1%). Sense la incidència dels productes energètics ni els aliments sense elaborar, la inflació subjacent se situa, a Espanya en el 3,6% (dues dècimes menys que el mes anterior) i a Catalunya en el 3,7% (tres dècimes menys que el mes anterior).

Per grups, a Catalunya destaquen els creixements dels preus en termes interanuals, dels aliments i begudes no alcohòliques (7,0%), de les begudes alcohòliques i tabac (4,4%) i de l’hoteleria i restauració (5,1%).

Pel que fa a la Unió Monetària, la taxa harmonitzada, en relació amb el mes anterior, augmenta dues dècimes a Espanya (del 3,3% al 3,5%) i es redueix d’1 dècima la UM (del 2,9% al 2,8%). Aquesta evolució, manté el creixement dels preus a Espanya per sobre dels de la UE, la qual cosa comporta que la incidència dels preus en la competitivitat és negativa respecte als països europeus.

Join the conversation

or to participate.