Pagesos de la plana d'Urgell deixen de sembrar entre un 50% i un 70% de les hectàrees de cereal d'hivern per la sequera

Després de viure la pitjor campanya dels darrers 20 anys a causa de la sequera, el sector del cereal d'hivern comença una nova temporada que es preveu "molt dura" si no arriben precipitacions. A falta de pluges, els pagesos de la plana d'Urgell deixaran de sembrar entre el 50% i el 70% d'hectàrees perquè el terreny no reuneix les condicions òptimes per tal que la llavor germini. Tot i que la majoria dels pagesos prefereixen esperar amb la mirada posada al cel, l'altra opció sobre la taula és canviar el cultiu de blat pel d'ordi. Sí que s'ha sembrat, però, més del 90% d'hectàrees destinades al blat en zones de secà. Així mateix, la sequera se suma als estralls de la fauna salvatge, com els conills, que es mengen el gra que ja està enterrat.

A mitjans del mes de novembre d'un any sense sequera els pagesos de la zona de regadiu ja haurien plantat blat en el 80% o el 90% de les hectàrees destinades a aquest producte. Avui dia, però, els pagesos han sembrat entre un 30% i 40% dels terrenys per la manca d'aigua.

Tot i que la major part del sector resta a l'espera de precipitacions per garantir l'aigua als seus cultius de blat, fer un canvi i apostar per plantar ordi a partir del mes de desembre també és una de les alternatives dels productors.

Aquells que sí que han sembrat ho han fet "per inèrcia" i no en la totalitat del terreny, segons apunta el responsable de conreus d'herbacis i farratges de la FCAC, Santi Vergé, qui afegeix que ho han fet aplicant fertilització orgànica en comptes de la fertilització mineral.

Així mateix, Vergé ha explicat que plantar cereal d'hivern serveix per a molts pagesos de "comodí" per assegurar-se almenys una collita davant la previsió que de cara l'estiu no disposin d'aigua suficient per regar.

Pel que fa a les zones de secà, l'època de sembra comença el 12 d'octubre amb l'arribada de les pluges de tardor. Enguany, els pagesos han aprofitat la humitat d'alguns ruixats per sembrar el 90% de les hectàrees de blat i algunes d'ordi. Tot i que en algunes zones la naixença "és bona", segons Vergé, als secans més àrids com el Baix Segre, la llavor "està patint".

"La plaga de conills persisteix"

La falta d'aigua provoca una manca d'aliment per als conills, els quals surten a buscar-lo sobre el poc terreny que hi ha sembrat. "Es mengen el gra que està enterrat a terra", diu Vergé, convençut que "la plaga de conills persisteix". Davant aquest escenari i després que s'hagin elevat les indemnitzacions per fauna salvatge, Agroseguro ha augmentat el preu de les primes. Un fet que Vergés lamenta, ja que considera que "una pujada raonable seria de fins al 10% i no d'entre el 60% i el 70%".

"Males produccions, preus baixos i problemes amb la fauna salvatge. Quan el pagès depèn de molts factors que no pot assumir, es deixarà de cultivar al territori", conclou Vergé.