Montse Pujol "Les persones creixen quan confies en elles."

Quin és el teu procés per prendre decisions importants?

No soc una persona que decideixi des d'un despatx. Necessito entendre què està passant a peu d'obra, a fàbrica i amb els clients. Escolto, miro les dades i després intento projectar la decisió a tres o quatre anys vista. Les decisions fàcils no acostumen a ser les importants. Les importants són les que condicionen el futur de l'empresa. Hi ha moments en què no tens totes les respostes i has de prendre decisions amb un cert grau d'incertesa. En aquests casos confio molt en l'experiència acumulada després de tants anys al sector.

Quin és el secret per mantenir un equip motivat i alineat amb la visió de l'empresa?

La gent no segueix un organigrama, segueix un projecte. Quan les persones entenen cap on vas i veuen que el que fan té sentit, s'impliquen. Quan un equip veu el propòsit del projecte i se sent partícip dels resultats, la motivació arriba molt més lluny que qualsevol incentiu econòmic. També crec en donar responsabilitats: les persones creixen quan confies en elles. També és important donar autonomia, escoltar i reconèixer la feina ben feta.

Has hagut de reinventar-te alguna vegada? Explica com ho vas fer.

Pràcticament tota la meva vida empresarial ha estat una reinvenció constant. Vam començar fent habitatges d'una manera i avui estem impulsant un model industrialitzat completament diferent. Això va significar qüestionar moltes coses que havíem fet durant anys, aprendre de sectors diferents i sortir de la zona de confort. Reinventar-se no és canviar qui ets, ni abandonar el passat, és aprofitar el que has aprés per construir una versió millor de futurs, és adaptar-te sense perdre l'essència.

Quin consell donaries a algú que té por de fracassar?

Que el fracàs forma part del camí. Les decisions que més m'han fet créixer no sempre han estat les que han sortit bé.

La por al fracàs existeix sempre, però no et pot condicionar, aprens a conviure-hi. Si hagués esperat sentir-me preparada al cent per cent per fer alguns dels passos que he fet, probablement no els hauria fet mai.

El problema no és equivocar-se; el problema és no aprendre res de l'error. Qui no fracassa mai probablement tampoc està assumint reptes importants.

Què et motiva cada dia a continuar?

Construir projectes que deixin empremta. M'agrada veure com una idea es converteix en una empresa, una fàbrica, un equip o un edifici real. També em motiva demostrar que una dona pot liderar una empresa industrial des de Lleida i competir en qualsevol àmbit. No perquè sigui excepcional, sinó precisament perquè hauria de deixar de ser-ho. M'agradaria que cada vegada més noies veiessin aquests camins com una opció natural.

Quin ha estat el projecte o assoliment més satisfactori de la teva carrera?

Més que un projecte concret, el que més satisfacció em dona és haver creat una empresa capaç d'evolucionar i transformar-se. Hem passat d'un model de construcció tradicional a apostar decididament per la industrialització de l'habitatge. Ho hem fet pas a pas, sense dreceres, picant molta pedra i superant moltes resistències. Avui, quan pràcticament ningú dubta que la industrialització és una part fonamental del futur de la construcció, veure que hem estat entre els qui han obert aquest camí és probablement una de les satisfaccions professionals més grans que tinc.

Quina és la millor manera de retenir el talent dins una organització?

Donar-li futur. Les persones volen créixer, aprendre i sentir que formen part d'alguna cosa important. El talent no es reté; es convenç cada dia.

Creus que Lleida és un bon lloc per emprendre? Per què?


Sí. De fet, crec que moltes empreses de Lleida tenen una fortalesa especial. Com que no hem tingut mai el mercat garantit davant de casa, hem après a competir des del primer dia. Això genera empresaris molt resilients. Lleida té empreses molt competitives i una proximitat que facilita les relacions i la col·laboració. Evidentment també tenim reptes, com atraure talent o millorar determinades infraestructures, però hi ha moltes oportunitats per crear projectes empresarials sòlids des del territori.

Creus que l'emprenedoria és vocacional o es pot aprendre?

Hi ha una part vocacional, perquè emprendre implica assumir riscos i conviure amb la incertesa. Però també s'aprèn. Liderar, negociar, gestionar equips o entendre els números són competències que es poden desenvolupar. L'emprenedor neix una mica, però sobretot es construeix.

Com aconsegueixes equilibrar la vida professional i la personal?

No sempre ho aconsegueixo tan bé com m'agradaria. He criat dues filles mentre construïa una empresa i no sempre ha estat fàcil compaginar-ho. Durant molt temps vaig tenir remordiments per no ser el que es considerava una mare convencional. Amb els anys he descobert que les meves filles no valoren tant les hores que hi he dedicat com l'exemple que han vist a casa. Han crescut sabent que una dona pot liderar una empresa, prendre decisions i tenir ambició professional. I també han entès que una família no ha de girar exclusivament al voltant de la mare. Aquesta és probablement una de les lliçons més importants que ens hem emportat totes tres.

Si poguessis donar un únic consell al tu de fa 10 anys, quin seria?

Li diria que confiï més en ella mateixa. Moltes vegades som més exigents amb nosaltres mateixos del que cal. Amb els anys he entès que no cal tenir-ho tot controlat per avançar i que sovint les millors oportunitats apareixen quan t'atreveixes a fer el pas.

Si poguessis millorar un aspecte de l'ecosistema empresarial de Lleida, quin seria?

La capacitat d'atreure talent i generar oportunitats. Tenim empreses extraordinàries, però sovint no expliquem prou bé tot el que s'està fent aquí. El futur de Lleida dependrà de la nostra capacitat perquè els joves vegin que poden desenvolupar una carrera professional ambiciosa sense haver de marxar.