Mireia Cortada: «L’èxit és poder decidir des d’on vols aportar valor»

Hi ha alguna decisió empresarial que t’hagi fet perdre la son? Com la vas resoldre?

Més d’una! Però si n’hagués de destacar una, actualment a Widoit estem immersos en una migració clau de la nostra infraestructura tecnològica que, per motius d’estratègia i confidencialitat, encara no puc detallar abans del seu llançament oficial.

El repte és important perquè estem transformant un dels pilars sobre els quals treballem cada dia sense interrompre el servei als clients ni paralitzar l’activitat de l’equip. En una empresa com la nostra, qualsevol canvi d’aquesta magnitud té un impacte molt directe en tothom.

Com es resol? Amb comunicació transparent cap a l'equip, assumint el risc i executant per fases.

Com que estem enmig del procés, els resultats de negoci es mesuraran a llarg termini. Ara mateix, la nostra mètrica d’èxit és que l’equip ja opera en el nou entorn sense haver tingut cap incidència crítica de servei.

Afrontar la incertesa i haver de mantenir el cap fred mentre fas canvis que impacten l’equip és segurament la part més complicada.

Com equilibres la intuïció i l’anàlisi de dades a l’hora de decidir?

Crec que soc un punt mitjà, i és una cosa que ve del meu caràcter i de la meva pròpia trajectòria. Venint dels idiomes i la traducció, al principi funcionava molt per intuïció, però quan entres en el món del màrqueting i la tecnologia te n’adones de seguida que no saps res si no tens dades. Aprendre a mesurar i analitzar abans de llençar-se a la piscina ajuda; si només decideixes per impressions, és fàcil equivocar-se.

Però els números tampoc ho diuen tot. Jo fa quatre anys que soc a Widoit, però tinc companys a l’equip que hi són des del primer dia i m’han ensenyat moltíssim sobre com funciona realment aquest sector. Per a mi, la intuïció no és endevinar el futur, sinó aprofitar tota aquesta experiència que m’han passat, parlar amb els clients i saber-te posar al seu lloc. Les dades et diuen què passa, però parlar amb la gent et diu com has de fer les coses perquè funcionin bé.

Quin és el secret per mantenir un equip motivat i alineat amb la visió de l’empresa?

Som un equip d’unes onze persones i la nostra mida ens permet ser molt pròxims i flexibles, sense jerarquies rígides. Però mantenir la motivació no vol dir que tot sigui fàcil ni que tothom estigui sempre d’acord en tot.

Per mi, la clau és la responsabilitat individual. Quan es dona llibertat i flexibilitat, també estàs demanant compromís. Hi haurà moments de diferència de criteris o persones a qui els costi més assumir la seva part de responsabilitat. En aquests casos s’acompanya i es fixen objectius clars, però la responsabilitat individual no és negociable. En un equip petit, l’exigència és alta perquè el baix rendiment d’un impacta directament en la feina de tots. La motivació neix de veure que les coses surten bé gràcies al compromís de tothom.

Com prepares el teu equip per afrontar i aprendre dels errors?

A la nostra feina (i en qualsevol altra, o en la vida mateixa), si tens els ulls oberts, els errors no són fracassos: són experiències, dades i informació per millorar. Quan desenvolupes tecnologia o acompanyes empreses en la seva digitalització, pretendre que tot sortirà perfecte a la primera no és realista.

Però tampoc no podem jugar amb la feina del client. Per això treballem amb entorns de proves i protocols de validació que redueixen el risc al mínim abans de fer qualsevol desplegament. De fet a Widoit intentem separar molt bé dues coses: tenir llibertat per provar, proposar i equivocar-nos internament, i tenir rigor quan una solució arriba a producció.

Quan alguna cosa no surt com esperàvem, l’únic error greu és el que s’amaga o el que es repeteix per falta de mètode. En aquests casos, primer es resol la incidència d'immediat i després s’analitza la causa i s’ajusta el procés perquè no torni a passar.

Sense por d’equivocar-te però mantenint la responsabilitat de fer les coses bé es treballa molt més lliure, es proposen solucions millors i el servei que acabem donant al client és molt superior.

Has hagut de reinventar-te alguna vegada? Explica com ho vas fer.

I tant, més d’una! Soc de Tàrrega i traductora i intèrpret de formació. Vaig marxar a Roma a buscar feina sense tenir res assegurat i m’hi vaig quedar deu anys, on vaig descobrir el món digital, el SEO i on vaig començar a combinar la part tècnica amb la gestió comercial.

Des de llavors la meva vida ha estat un procés d’adaptació constant: vaig tornar a començar des de baix a Londres per entendre el mercat britànic fins a liderar grans projectes i, més endavant, vaig tornar a viure a Roma, a Dubai i, finalment, vaig decidir tornar als orígens.

Entre aquests canvis de país i a causa de pèrdues familiars importants, la vida em va obligar a aturar-me un temps fora del mercat laboral tradicional.

Reprendre la meva carrera després d’aquell parèntesi, posar-me al dia en un sector que evoluciona tan ràpid i tornar a la consultoria crec que va ser el meu procés de reinvenció més gran. I tot això m’ha ensenyat que la vida no és una línia recta, que no passa res per aturar-se o començar de zero. Haver viscut tants canvis és el que em permet gestionar la incertesa amb més serenitat.

I probablement aquesta trajectòria també explica per què avui em sento còmoda treballant en una empresa com Widoit, on els problemes canvien constantment i rarament hi ha dues setmanes iguals.

Què busques en una persona quan contractes algú per al teu equip?

Està clar que cal una base tècnica, però per a mi el més important és l’actitud i la maduresa personal. La tècnica, les eines o la metodologia evolucionen sempre i a tot arreu són diferents, però amb ganes es poden aprendre. L’honestedat, l’empatia, el rigor i la capacitat d’assumir responsabilitats no s’improvisen.

A Widoit som un equip relativament petit i treballem en un entorn molt dinàmic acompanyant empreses que necessiten solucions, no fums. Per això busco gent curiosa, que no tingui por de dir “no ho sé, però ja m’encarregaré de saber-ho” i amb l’empatia necessària per entendre el client. Quan un equip està format per gent honesta i compromesa, el dia a dia flueix molt millor i els conflictes es gestionen amb molta més facilitat.

Com veus el futur del teu sector d’aquí a 10 anys?

D’aquí a deu anys la tecnologia, la intel·ligència artificial i les eines d’automatització seran molt més ràpides, potents i accessibles. Qualsevol empresa podrà tenir accés a eines molt avançades en un clic.

Precisament per això, el valor del nostre sector ja no serà simplement “vendre o instal·lar tecnologia”, sinó el criteri i l’acompanyament humà. Com més automatitzat estigui tot, més farà falta algú que entengui el negoci del client, que sàpiga quina eina té sentit aplicar i quina no, i que ajudi a l’equip a fer el canvi sense por.

El futur del sector no va de màquines substituint persones, sinó de professionals que saben fer servir la tecnologia per fer que les empreses siguin més humanes, eficients i competitives.

A Widoit ja intentem treballar des d’aquesta lògica. No volem que el client depengui de nosaltres perquè la tecnologia sigui complicada; volem que compti amb nosaltres perquè entenem el seu negoci i podem ajudar-lo a prendre millors decisions.

Quin paper juguen les noves tecnologies en la teva empresa?

Per a nosaltres ho són tot, són el nostre mitjà. Avui dia es parla molt de tecnologia, eines noves i intel·ligència artificial, però si tot això no serveix per resoldre un problema o per fer que una empresa funcioni millor, no té cap valor.

El paper de la tecnologia a Widoit és aportar claredat, eficiència i simplificar processos. Les eines canvien molt ràpid, però la necessitat de fons de les empreses és la mateixa de sempre: necessiten solucions que funcionin, que siguin útils i que les entengui la gent que les ha de fer servir.

Hi ha algun hobby o afició que t’ajudi a desconnectar de la feina?

De hobbies en tinc molts, però més que una afició concreta, per a mi la clau és l'entorn on visc. Després d'haver viscut en ciutats tan grans com Londres o Dubai, ara visc en un poble petit i això no té preu.

La meva manera de desconnectar de la feina és sortir al carrer, baixar a la plaça a fer tertúlia, passejar pel camp o pel bosc, saludar tothom que trobes, estar en contacte amb els animals, sentir els ocells i, sobretot, gaudir de les olors de la natura.

Haver viscut més de mitja vida en grans capitals m'ha donat moltíssim, però poder sortir de casa i que t'invaeixi l'olor de romaní té un valor especial per a mi avui. Sense parlar dels matisos de colors del cel o dels verds i grocs dels arbres en canviar les estacions, que són una joia per a la vista després de passar-te el dia mirant un rectangle lluminós.

A Widoit, com en qualsevol empresa tecnològica, passem moltes hores davant de pantalles. Poder acabar el dia i trobar aquesta tranquil·litat a pocs minuts de casa m’ajuda a canviar completament de registre.

Com continues aprenent i evolucionant en el teu sector?

Soc curiosa i m’agrada aprendre constantment, faig formacions en línia i llegeixo per estar al dia de les novetats, però tinc clar que la teoria i els cursos només et donen una base. L’aprenentatge no ve d’un manual, almenys en la meva experiència, sinó de trobar-te amb obstacles, anar-los vivint i superar-los dia a dia.

A Londres em prenien el pèl perquè sovint deia “I do SEO, not magic” (fins i tot em van regalar una tassa amb la frase per l’amic invisible!). M’ho deien perquè sovint em demanaven solucions “creatives” que anaven molt més enllà de la meva consultoria o coneixement pur, però m’hi implicava per ajudar-los i per la curiositat, tot i que d’entrada sovint els deia la famosa frase de la tassa. I no t’enganyaré pas, per la satisfacció personal d’haver-te’n sortit (o no!), però d’haver après una cosa més.

Quan estàs al peu del canó resolent problemes per a les empreses i anant un pas més enllà per ajudar-les, és quan veritablement evoluciones. La teoria es pot estudiar, però aprendre a gestionar la incertesa, adaptar-te i ser útil de veritat quan les coses no surten com deia el llibre només s’aprèn ”strada facendo”.

Si poguessis millorar un aspecte de l’ecosistema empresarial de Lleida, quin seria?

Més que canviar la manera de treballar, milloraria l’autoestima. M’agradaria que ens creguéssim molt més el nostre propi valor.

A Lleida hi ha talent extraordinari, una capacitat de treball exemplar i un teixit empresarial molt potent, però de vegades pequem de ser massa modestos.

A fora es comunica molt bé qualsevol petit avanç i aquí sovint fem just el contrari: treballem molt i fem poc soroll.

Després d’haver viscut molts anys en grans capitals, sé del cert que a fora no tot és necessàriament millor ni més avançat, encara que de vegades ho pugui semblar.

A Widoit ho veiem cada dia. Treballem des de Vilagrassa amb empreses i projectes internacionals, i la ubicació no és cap obstacle per competir en qualitat, coneixement o capacitat tècnica.

M’agradaria especialment que el talent jove d’aquí interioritzés això: no cal marxar perquè aquí no es pugui fer feina d’alt nivell. Pots marxar perquè vols conèixer món, aprendre, experimentar altres cultures o buscar altres oportunitats (jo ho he fet i ho tornaria a fer), però no perquè el territori et condemni professionalment a jugar en una lliga inferior.

No és veritat.

Per què triar la proximitat i el territori quan podries estar treballant en qualsevol gran capital del món o amb qualsevol empresa d'arreu del món?

Perquè ara puc triar, i he triat això conscientment.

Durant molts anys vaig voler viure fora, conèixer altres mercats i treballar en ciutats com Roma, Londres o Dubai. Aquella etapa em va donar experiència, perspectiva i oportunitats que valoro moltíssim.

Però també em va ajudar a entendre què volia conservar i què no.

Avui, a Widoit, treballem en projectes als cinc continents des de Vilagrassa. Per mi això resumeix molt bé una manera diferent d’entendre l’èxit professional: poder tenir ambició internacional sense haver de renunciar necessàriament a les arrels ni a la qualitat de vida.

Puc passar el dia treballant amb clients o projectes de qualsevol lloc del món i, quan tanco l’ordinador, sortir a caminar pel camp o baixar a la plaça.

Fa uns anys probablement hauria pensat que l’èxit significava ser on passaven més coses.

Avui penso que consisteix més aviat a poder decidir des d’on vols aportar valor i construir una vida que tingui sentit també quan apagues l’ordinador.