Lleida reivindica a Barcelona el seu paper com a nou motor econòmic de Catalunya

La ciutat de Lleida vol jugar un paper clau en el futur econòmic de Catalunya i així ho ha defensat aquest dimecres l’alcalde, Fèlix Larrosa, en una conferència al Cercle d’Economia de Barcelona, sota el títol “Lleida, un nou motor per a l’economia de Catalunya”. L’acte, organitzat per La Vanguardia i el Consell Econòmic i Social de l'Ajuntament, ha servit per presentar una estratègia de desenvolupament econòmic amb ambició territorial, enfoc europeu i sòlids fonaments de creixement.

Larrosa ha destacat que Lleida és la ciutat catalana amb més sòl industrial planificat, amb 6 milions de m² a disposició de projectes empresarials vinculats a sectors estratègics com la logística, la bioeconomia o l’agroalimentació. Aquest potencial s’acompanya d’un accés excepcional a aigua i energia, una administració que vol esdevenir facilitadora, i un ecosistema format per una xarxa cooperativa potent, lideratge sectorial i capacitat d’inversió empresarial.

En aquest marc, l’alcalde ha anunciat una nova ordenança d’impuls a l’activitat econòmica que donarà tractament preferent a projectes estratègics amb valor afegit, per agilitzar tràmits i generar més confiança empresarial. També ha reivindicat el paper de Lleida com a cruïlla logística entre els tres grans corredors peninsulars —Mediterrani, Central i Cantàbric— i ha reclamat una millor connexió amb Tolosa i amb els ports de Barcelona i Tarragona, així com la implantació d’un sistema de Rodalies ferroviàries.

Larrosa ha fet una crida a establir una "aliança territorial" a Barcelona i la resta de Catalunya "per competir a escala regional europea", amb una economia més equilibrada i cohesionada. En aquest sentit, ha posat en valor l’estratègia de diplomàcia econòmica municipal i els primers fruits de la iniciativa Invest in Lleida, que ja acompanya 17 projectes amb una inversió estimada de 119 milions d’euros.

Per afavorir el desenvolupament del talent, s’està impulsant la formació orientada a les necessitats reals de les empreses, amb la creació de perfils professionals a mida dels sectors estratègics del territori. Aquesta estratègia es complementa amb el sistema d’innovació impulsat per la Universitat de Lleida i el Parc Agrobiotech, que ha convertit la ciutat en la segona concentració més gran d’empreses tecnològiques i informàtiques de Catalunya, només per darrere del districte 22@ de Barcelona.

Finalment, l’alcalde ha vinculat el desenvolupament econòmic al mercat de l’habitatge, assenyalant que el nou POUM preveu fins a 27.000 nous habitatges, dels quals 10.000 es podrien construir immediatament, molts d’ells en règim assequible, com a estratègia per atraure i retenir talent.

Una visió compartida sobre el potencial emergent de Lleida

Després de la conferència de l’alcalde Larrosa, la jornada ha continuat amb la taula rodona “Lleida, capital emergent: competitivitat i oportunitats econòmiques”, on diverses veus del món empresarial i amb arrels lleidatanes han posat en comú la seva visió sobre el futur econòmic del territori.

El president de la Cambra de Comerç de Barcelona, Josep Santacreu, ha reivindicat el paper de Lleida en l’equilibri territorial de Catalunya. Ha defensat la necessitat de fomentar ciutats amb dinamisme propi més enllà de Barcelona i ha destacat la gran oportunitat logística que representa Ponent, especialment en el context dels corredors de mercaderies. Santacreu també ha subratllat que cal reforçar la col·laboració públicoprivada i avançar cap a una administració més àgil i simplificada.

Per la seva banda, Elisabet Alier, presidenta d’Alier, ha posat el focus en la sostenibilitat com a clau competitiva i eina per atreure talent. Ha assenyalat que Lleida compta amb un teixit empresarial obert i col·laboratiu, i ha proposat desenvolupar espais perquè startups vinculades a la bioeconomia s’hi puguin instal·lar i créixer, aprofitant els avantatges del territori.

El president d’Aena, Maurici Lucena, ha remarcat el potencial estratègic de la ciutat gràcies a la seva proximitat amb els aeroports del Prat i Saragossa, així com l’impacte positiu que tenen les inversions en infraestructures. Lucena ha elogiat l’evolució de Lleida en els darrers anys, destacant la seva mida accessible i atractiva per a professionals i famílies.

Finalment, Josep Graells, president de Vallformosa, ha fet èmfasi en el paper que Lleida i Catalunya poden jugar en el lideratge mediterrani de l’agricultura, sempre que es prestigiï el paper de l’empresariat i es millori la formació del talent. També ha alertat de la necessitat d’aprofitar infraestructures com el canal Segarra-Garrigues, encara infrautilitzades, com a eina per transformar el territori.

Tots quatre han coincidit en la maduresa del moment que viu Lleida, el potencial transversal del seu ecosistema i la importància de seguir construint consensos per fer créixer una economia més innovadora, sostenible i arrelada al territori.