Lleida presenta a Barcelona projectes per 200 milions per liderar la transformació verda de Catalunya

Les institucions lleidatanes i els principals agents econòmics i socials del territori van presentar aquest 3 de març a Barcelona un paquet de projectes estratègics per accelerar la transformació del model productiu català cap a la sostenibilitat. La iniciativa, emmarcada en la jornada “L’Horitzó Lleida 2050 i una Catalunya sostenible”, planteja mobilitzar 200 milions d’euros d’inversió pública i privada, amb un impacte estimat de 314 milions d’euros sobre la producció i la creació de 2.395 llocs de treball.

La trobada, celebrada al Col·legi d’Economistes de Catalunya, va estar impulsada per la Fundació Horitzons 2050 i el Patronat de Promoció Econòmica de la Diputació de Lleida, amb la col·laboració de les Cambres de Comerç de Lleida i Tàrrega. El missatge de fons compartit pels participants va ser que la sostenibilitat no s’ha d’entendre només com una exigència ambiental, sinó també com una estratègia de competitivitat i de sobirania econòmica.

Durant la jornada es va defensar que les Terres de Lleida, Pirineu i Aran concentren una part decisiva dels recursos naturals del país i poden esdevenir una peça clau per reforçar l’autonomia estratègica de Catalunya. Entre els actius exposats hi ha més de 12 milions de tones anuals de recursos orgànics, la possibilitat d’incorporar fins a 15.000 MW addicionals de potència renovable, la generació de més de 20.000 GWh anuals d’energia excedentària i l’existència de 775.000 hectàrees forestals, de les quals 300.000 són de titularitat municipal.

El conseller d’Empresa i Treball, Miquel Sàmper, va destacar el caràcter “exemplar” de l’agenda compartida lleidatana i va apuntar que aquest model de cooperació hauria de poder-se estendre a altres territoris del país. En la mateixa línia, el president de la Diputació de Lleida, Joan Talarn, va defensar que Catalunya només podrà garantir una sostenibilitat real si activa de manera estratègica el potencial de Lleida, i va reclamar apropar capital, talent, infraestructures i activitat econòmica al capital natural del territori.

Per la seva banda, el president de la Fundació Horitzons 2050, Antoni Gelonch, va assegurar que Lleida “sap què vol ser l’any 2050” i va situar la jornada com una crida a obtenir el compromís polític i financer necessari per accelerar inversions que, segons va afirmar, no només transformen el territori, sinó el conjunt de Catalunya. També el president de la Cambra de Comerç de Lleida, Jaume Saltó, va posar l’accent en la bioeconomia com una oportunitat per reduir la dependència de recursos no renovables i reforçar la competitivitat de sectors estratègics com l’agroalimentari.

Els projectes presentats, amb horitzó 2030, s’articulen a través de l’Agenda Compartida Lleidatana, una aliança institucional, econòmica i social que els impulsors defineixen com a pionera a Europa i reconeguda per les Nacions Unides. Entre les iniciatives destacades hi figuren tres àrees especialitzades en bioeconomia a Alcarràs, Balaguer i Montoliu de Lleida; la creació d’un sandbox per accelerar biotecnologies; un espai de proves d’indústria 4.0 al Parc Agrobiotech; un centre de formació en economia verda i una oficina d’atracció de talent; un model de gestió multifuncional dels boscos públics, i el desplegament de connectivitat NB-IoT via satèl·lit per a la gestió hídrica i l’agricultura de precisió.

La sessió va reunir representants empresarials i institucionals de diversos àmbits, entre ells directius de Grup Borges, Vall Companys, Moeve i BonÀrea, així com responsables públics, representants del sector financer i actors vinculats a la bioeconomia i a la captació d’inversions. El debat va reforçar la idea que activar el potencial productiu de Lleida no és només una reivindicació territorial, sinó una condició estructural perquè Catalunya pugui afrontar amb garanties els reptes energètics, industrials i alimentaris de les pròximes dècades.

Si vols, ara et puc fer una segona versió més periodística i més “Analític Lleida”, amb un enfocament més econòmic i menys institucional.