Lleida posiciona el seu lideratge en el sector de la bioeconomia catalana

Segons el cap del Gabinet Tècnic del Departament d’Agricultura, Jaume Sió, “el sector de la bioeconomia aplega el 17% de l’ocupació total de Catalunya, suposa el 15% de la matèria que es produeix al país i el 10% del valor afegit brut”. Sió afegeix que “la bioeconomia suposa generar economia a partir de recursos que produeix la natura a casa nostra, és a dir, seria reproduir la forma de vida de fa cents anys en què hom vivia del que hi havia en el territori, però això aplicant el coneixement i la tecnologia d’avui en dia”.

Però la bioeconomia acapara altres conceptes com la creació d’ecosistemes en els quals els residus i els subproductes d’empreses que fins ara suposaven un cost, es converteixen en un benefici econòmic i passen a ser la matèria primera d’una altra. La bioeconomia aglutina un gran nombre de sectors relacionats amb l’agroalimentària i la sostenibilitat amb un alt valor afegit.

Jaume Sió coneix amb detall el nou horitzó que planteja la bioeconomia en els sectors de l’agroramaderia, l’alimentació, la gestió forestal o les energies alternatives. El tècnic va ser un dels ponents en el congrés BIT Lleida que es va celebrar en el marc de la Fira de Sant Miquel de Lleida.

Sió ens explica que “l’estratègia del Govern és aprofitar encara més els recursos que tenim, només ens cal posar coneixement i empreses” i afegeix que la demarcació de Lleida té un pes molt important en la bioeconomia de Catalunya, ja que disposa del 50% de la matèria primera disponible.

A Catalunya, el mercat de la tecnologia alimentària va generar inversions de 226 milions d'euros el 2023, a més de focalitzar l’interès d’una part important de les empreses emergents centrades en la producció i el processament d'aliments. En aquest context, l'extracció de proteïnes vegetals, l'extrusió i la fermentació que es fomenta des del BioHubCat, que té la seva seu al Parc AgrobioTech de Lleida “posiciona Catalunya com un actor fonamental en la revolució de les proteïnes alternatives”.

La bioeconomia és un concepte encara desconegut?

Possiblement, no prou conegut, però cal tenir en compte el paper cabdal de Lleida en la bioeconomia catalana, ja que concentra el 50% de la matèria primera disponible al país. I, per altra banda, cal remarcar la importància de la gestió forestal sostenible, atès que actualment més de dos terços de la superfície de Catalunya estan coberts per boscos.

Al final no és altra cosa que recuperar el que s’havia fet sempre en l’entorn rural. Utilitzar els recursos que es tenien a mà, però ara utilitzant els avanços i coneixements actuals.

El concepte de bioeconomia engloba agricultura, indústria agroalimentària, una part de farmàcia, química, tèxtil, boscos... sectors dels quals es pot aconseguir més valor afegit del que tenen actualment.

Què abastarà més aquest concepte de bioeconomia?

Cal pensar que els derivats del petroli han d’anar desapareixent i els hem de substituir per altres, pel que fa a les energies i també als materials derivats; els gots no es podran fer de plàstic i s’hauran de fer d’altres matèries i aquest és un altre dels segments de la bioeconomia. Al mateix temps també farà possible que la generació d’activitat s’hagi de produir el més a prop possible de les matèries primeres.

De quina manera afecta la bioeconomia al sector rural?

Tens un cas molt clar, els ramaders que generen purins i fems i els han de gestionar, la qual cosa té un cost afegit, imagina que aquest productor pot compostar el producte i generar adob per comercialitzar o que pot generar biogàs que al mateix temps es converteix en font d’energia per vehicles o per instal·lacions. D’allò que es té, vas trobant més i més valor. Això és el principi de la bioeconomia, perquè es faran moltes coses amb els materials de l’entorn, en la química, la cosmètica o la farmàcia, substituint tots els derivats dels combustibles fòssils.

Aquesta bioeconomia podrà millorar la gestió de les dejeccions ramaderes?

Cal tenir en compte que a Catalunya som productors de ramaderia i aquestes explotacions produeixen dejeccions, hi ha l’inconvenient de la contaminació dels aqüífers, però pel contrari cada any importem l’ordre de 50.000 tones de nitrogen com a fertilitzants. Potser caldrà pensar en una millor gestió dels residus per poder contrarestar aquesta necessitat i convertir-los en productes de valor afegit.

Els ramaders poden tenir noves fonts d’ingressos amb la producció d’adobs orgànics i també amb la producció energètica mitjançant el biogàs. Un entorn que també permet fer una millor gestió ambiental.

La gestió forestal també preocupa al sector, la bioeconomia ho contempla?

A Catalunya de la fusta que generen els boscos es gestiona anualment un 30%, als països europeus es gestiona entre un 60 i un 70%. La resta de massa forestal es va acumulant amb el consegüent risc d’incendi forestal, també dificulta els cabals dels rius i es perd la biodiversitat. La majoria d’aquests boscos són conseqüència de l’abandó dels conreus, una gran quantitat de matèria que no se sap aprofitar i aquest és el paper de la bioeconomia, generar alternatives i evitar els perills de la matèria orgànica.

El tema dels boscos privats s’hauria de resoldre posant preu a la fusta, valorant una gestió que no tingués cost pels propietaris, al qual també es podria afegir el valor com a patrimoni natural. Empreses que compensen el seu impacte en el medi amb accions en l’entorn natural. Cal ser optimistes perquè la natura té els seus mecanismes de compensació malgrat que l’hàgim malmès tant. La bioeconomia ha d’ajudar a poc a poc a regenerar l’entorn i fer sostenibles els sectors que engloba.