Lleida no demana permís

Durant anys, a Lleida ens hem fet una pregunta que ens mantenia en una posició secundària: com aconseguim que ens tinguin en compte? Quan un territori es formula així, col·loca el centre de decisió fora. Barcelona, Madrid o Brussel·les acaben validant el que passa aquí. Aquesta mirada porta a esperar i a ajornar decisions pròpies. Mentrestant, el talent tria on vol construir el seu futur.

Això ha començat a canviar. Lleida està entrant en una nova fase, amb capacitat de construir un projecte propi i fer-lo créixer. Les dades ho avalen. Representa prop del 6% del PIB català i ha crescut per sobre de la mitjana, amb un +4% el 2023. Amb més de 5.900 pimes actives, exportacions creixents i sectors com l’agroalimentari, la logística o la indústria en plena evolució, el territori ha deixat de ser una perifèria econòmica.  

Projectes com LleidaDigital, impulsat per Xtrategics i Analític Lleida, o Lleida Emprèn construeixen un relat tecnològic des del territori. El LinkUp ha evidenciat una escena d’innovació amb capacitat de projecció i ha contribuït a activar una comunitat emprenedora connectada. Lleida Empresa, de PIMEC, reforça la cultura empresarial des de la proximitat, mentre que les Nits Cambra generen espais de relació on es prenen decisions. La Trobada Empresarial del Pirineu manté, des de fa anys, un espai de debat econòmic de referència. En paral·lel, el CEEILleida i programes com Emprèn BIO 4.0 impulsen la creació i consolidació de projectes innovadors, i iniciatives com la Startup Arena d’Agrobiotech connecten talent, empresa i inversió. Per la seva banda, Ponent Tech articula l’ecosistema de start-ups tecnològiques i projectes digitals escalables de la demarcació.

Quan tot això es connecta, deixa de ser activitat i passa a ser estructura. Aquí apareix un repte clar. Lleida és la segona província tecnològica de Catalunya, però té dificultats per generar i retenir talent. Moltes empreses han de sortir fora a buscar-lo. El problema no és només formatiu. Té a veure amb els projectes. El talent es queda on troba reptes reals, capacitat de creixement i impacte. I això depèn, sobretot, del teixit empresarial. Per això el debat no és només captar talent, sinó generar projectes amb ambició.

Lleida té avantatges evidents: proximitat, confiança i capacitat de coordinar-se. Si això es tradueix en acció, pot accelerar molt més que altres territoris. Durant massa temps hem esperat posicionament extern. Ara, empreses, institucions i professionals estan construint exactament això: un relat propi, sense demanar permís. Lleida no vol ser Barcelona. Ni falta que li fa.