Lleida es reivindica com a pol de creixement i innovació en la 30a Jornada dels Economistes

El Col·legi d’Economistes de Catalunya va celebrar la 30a edició de la Jornada dels Economistes divendres al vespre, a la sala de La Canonja de la Seu Vella de Lleida, amb el lema “Nou entorn, nova competitivitat”. L’acte ha posat en relleu el potencial de Lleida com a pol de creixement econòmic i innovació, especialment en sectors estratègics com l’agroalimentari, la logística i la biotecnologia. La jornada ha destacat la necessitat de fomentar la creació de valor i l’especialització per establir la competitivitat del territori i atraure inversions més enllà de l’àrea metropolitana. 

L’acte va ser presidit per Maria Alba Zaragoza, nova presidenta de la Seu de Lleida del Col·legi d’Economistes de Catalunya, amb la participació de Fèlix Larrosa, alcalde de Lleida i Eduard Cristóbal, degà de la Facultat de Dret, Economia i Turisme de la Universitat de Lleida. Durant la jornada també van intervenir Carles Puig de Travy, degà del Col·legi d’Economistes i es va celebrar un col·loqui entre Jordi Ortiz, director de la Unitat d’Inversió i Empreses Estrangeres d’Acció; Elena de Carandini, presidenta de la Fundació Comunitària Raimat Lleida; Xavier Gallart, investigador de l’Institut de Recerca Biomèdica de Lleida i Xavier Ticó, vocal del comitè executiu de la Seu de Lleida del Col·legi d’Economistes de Catalunya i gestor de projectes del Parc Agrobiotech Lleida.

El degà del Col·legi d’Economistes, Carles Puig de Travy, va destacar la solidesa del sector agroalimentari de Lleida, la capacitat d’internacionalització, l’arrelament territorial i el compromís de la universitat amb el coneixement. A més, va posar en relleu la irrupció de la indústria en biotecnologia, logística i les energies renovables, assenyalant la necessitat d’impulsar infraestructures, digitalització i un entorn favorable a la inversió. Puig de Travy va afegir que “Lleida, amb el seu teixit d’empreses familiars, cooperatives i emprenedors, és una escola viva d’economia de proximitat, d’aquella economia que fa país perquè arrela a la terra i cuida de les persones. No tindrem una Catalunya pròspera sense una Lleida forta, dinàmica i connectada”,

Per la seva banda, Larrosa va valorar el paper de la ciutat com a capital agroalimentària de serveis i va afegir que és una de les terres que lidera el creixement econòmic de Catalunya”. L’alcalde va fer balanç del seu mandat destacant la reducció de fins a quatre punts de l’Impost sobre Béns Immobles (IBI), l’aprovació de les ordenances fiscals, la construcció de més de 10.000 habitatges i la implementació d’unes noves ordenances d’impuls econòmic de Lleida per reduir a la meitat els terminis dels tràmits municipals en els projectes estratègics. Durant la seva intervenció, va subratllar la importància d’una “administració més àgil, facilitadora i capaç d’acompanyar el desenvolupament en inversions de les empreses” i va reiterar la necessitat d’un model de finançament més just i eficient per a les administracions locals, amb especial atenció a Lleida.

La presidenta de la Seu de Lleida del Col·legi d’Economistes de Catalunya, Maria Alba Zaragoza, va destacar les grans transformacions que ha viscut la ciutat en els darrers trenta anys, tant en agricultura i indústria com en el procés de transició verda, a més de l’impacte de la tecnologia i la globalització. La presidenta assegura que “el futur ens demana ara coneixement i humanitat, innovació però amb criteri i valors”. 

Edurard Cristóbal, va subratllar la col·laboració entre acadèmia i món professional en un context econòmic cada vegada més global i competitiu. En la seva intervenció, va explicar que “la universitat ha de ser un dels motors que faciliti la innovació d’un nou entorn d’una manera competitiva” i va destacar la necessitat de definir i implementar estratègies que millorin la competitivitat territorial, fomentin la digitalització, la innovació, les polítiques públiques que impulsin el sector econòmic del territori i la formació orientada a l’economia del coneixement.

Col·loqui Silicon Valley i Lleida

Durant el col·loqui dinamitzat per Xavier Ticó, els vocals van debatre iniciatives clau per impulsar la competitivitat al territori. Jordi Ortiz es va qüestionar “Què pot agafar Lleida de Silicon Valley?” abans d’incidir en que el 25% del PIB de Catalunya torni a ser d’origen industrial i va destacar sectors com la tecnologia quàntica, el deeptech i la sostenibilitat. A més, va argumentar que “Catalunya és una de les principals regions d’Europa amb més desenvolupament de tecnologia quàntica, economia de l’espai i intel·ligència artificial”.

Per la seva banda, Elena de Carandini va puntualitzar que a Lleida li falta “una mica més de visibilitat”. En la mateixa línia, els ponents van coincidir en el fet que convé que més del 50% de les inversions vagin més enllà de l’àrea metropolitana, ja que “la inversió estrangera pot ser un element clau pel reequilibri territorial que pot fer créixer les províncies”. D’altra banda, Xavier Gallart, va posar èmfasi en les fortaleses de la ciutat en l’àmbit de l’alimentació i la salut, reflexionant en què “Lleida pot ser ciutat de referència en innovació i la capital europea de coneixement a Catalunya”. 

En paral·lel, la Seu de Lleida del Col·legi d’Economistes va lliurar diversos guardons—Premi a Millor Trajectòria Professional a Enrique Aguado López, el Premi de Reconeixement al Despatx Professional de l'any a Obiols Ysac, S.L.Y., Claudia Colás Torres amb el Premi de Reconeixement al Millor Currículum Universitari, i Carlos Olona Albalat ha rebut el Premi de Reconeixement al Millor Treball de Fi de Grau— L’entitat també va entregar insígnies als col·legiats i col·legiades amb 25 i 50 anys de trajectòria.