La pròrroga de Verifactu fins al 2027: respir o símptoma d’un problema més profund?

L’anunci del Govern espanyol d’ajornar fins al 2027 l’entrada en vigor de Verifactu ha estat rebut a Lleida amb una barreja de tranquil·litat i perplexitat. És cert que moltes petites empreses i autònoms del territori necessitaven temps: la normativa havia avançat més ràpid que la capacitat real de molts negocis per adaptar-se. En un teixit econòmic compost majoritàriament per empreses familiars i microempreses, no és estrany que un canvi tecnològic tan estructural provoqués vertigen. Però que un país s’hagi de donar dos anys més per desplegar un sistema de facturació digital planteja un debat necessari: estem preparats per a la transformació que exigim?

La realitat és que la digitalització no pot continuar depenent de terminis que s’ajornen i de normatives que s’improvisen. A Lleida, on moltes empreses continuen funcionant amb sistemes manuals o semidigitals, l’endarreriment de Verifactu pot ser llegit de dues maneres: com un alleujament temporal o com la pèrdua d’una oportunitat per accelerar la modernització. Si el problema fos només la data, la solució seria simple. Però quan el motiu del retard és la manca de formació, d’acompanyament i d’una estratègia clara per part de l’Administració, aleshores l’ajornament deixa de ser un favor i es converteix en un símptoma.

Aquest episodi també evidencia un repte cultural que va més enllà de la tecnologia. A casa nostra, massa empreses continuen esperant que una obligació administrativa les empenyi a fer el pas. Però la digitalització només funciona quan aporta valor al negoci, no quan es percep com un tràmit. Si les pimes de Lleida aprofiten aquesta pròrroga per posar ordre en els processos, professionalitzar la gestió i incorporar eines digitals amb sentit estratègic, Verifactu arribarà el 2027 com un pas natural, no com una amenaça. Si, en canvi, es torna a deixar tot per al final, tornarem exactament al mateix punt.

La pregunta, doncs, no és si Verifactu s’ha ajornat, sinó què farem amb aquest temps. L’Administració hauria d’aprofitar-lo per oferir formació, guies clares, incentius i un camí d’adopció realista. I les empreses, especialment les del territori lleidatà, haurien de veure aquesta pròrroga com una invitació a posar-se al dia, no a relaxar-se. El futur no vindrà d’un decret, sinó de la capacitat de cada empresa per entendre que la digitalització no és una càrrega: és una condició de competitivitat. I ajornar-la, per molt còmode que sembli avui, només fa més gran el repte de demà.