L'economia blava catalana representa el 3% del valor afegit brut del sector a Europa

L'economia blava de Catalunya va generar 27.947 milions d'euros de volum de negoci l'any 2023, una xifra equivalent al 5,1% de la producció total catalana. El sector va aportar 8.001 milions d'euros de valor afegit brut (VAB), el 2,9% del VAB català, i va donar feina a 185.061 persones, un 4,8% de l'ocupació del país. Segons dades de l'Observatori de l'Economia Blava de la Comissió Europea, aquest VAB suposa el 3% del conjunt de l'economia blava europea i el 20% respecte de l'Espanya.

Les xifres s'han presentat aquest dimarts durant la jornada «Impuls de l'economia blava a Europa: estratègies i resultats», organitzada per la Direcció General de Política Marítima i Pesca Sostenible del Departament d'Agricultura, Ramaderia, Pesca i Alimentació juntament amb el Centre de Recerca en Economia i Desenvolupament Agroalimentari (CREDA). L'ha inaugurat la secretària general del Departament, Cristina Massot, que ha vinculat el creixement del sector a l'aplicació de l'Estratègia marítima de Catalunya: «Tenir l'Estratègia marítima de Catalunya ha contribuït que l'economia blava estigui creixent. Les xifres demostren que va pujant».

L'evolució del sector mostra un creixement sostingut fins al 2019, seguit d'una caiguda significativa el 2020 arran de la crisi sanitària. A partir del 2021 es va iniciar una recuperació que ha culminat el 2023 amb els valors màxims de volum de negoci i VAB registrats fins ara. L'ocupació també ha millorat, tot i que encara no ha recuperat els nivells previs a la pandèmia.

Turisme marítim i pesca, principals motors

Per sectors, el turisme marítim concentra el 52,3% del volum de negoci de l'economia blava catalana el 2023, i el converteix en el principal motor econòmic. El segon lloc l'ocupa el sector dels recursos marins vius —pesca, aqüicultura i transformació i comercialització de productes pesquers—, amb un 29,7% del volum de negoci. Massot ha destacat aquest paper: «Hem verificat que el sector dels recursos marins vius és el segon motor econòmic de l'economia blava a Catalunya, després del turisme, i que en el marc de l'Estratègia marítima treballem per continuar impulsant-lo i afrontar els reptes del sector». Les activitats portuàries, per la seva banda, tenen un pes especialment destacat en matèria d'inversions.

L'anàlisi també incorpora activitats que no formen part de l'Enquesta Europea de l'Economia Blava (EUBER), com els més de 400 centres d'activitats marítimes registrats a Catalunya —acadèmies nàutiques, centres d'immersió i centres nàutics— o la pesca marítima recreativa, que el 2023 va generar 65,4 milions d'euros de volum de negoci entre pesca des d'embarcació, pesca des de costa i pesca submarina.

Reclamació de finançament europeu

Durant la seva intervenció, la secretària general ha reclamat mantenir el finançament europeu específic per al sector pesquer davant la revisió dels pressupostos comunitaris.

El FEMPA (Fons Europeu Marítim, de Pesca i d'Aqüicultura) és l'instrument financer amb què la Unió Europea dona suport a la política pesquera i marítima comunitària, incloent-hi el desenvolupament de l'economia blava.

El paper del territori

La jornada també ha posat en relleu la dimensió territorial del sector, amb els cinc Grups d'Acció Local Pesquer (GALP) que cobreixen el litoral català i que treballen per impulsar projectes d'economia blava i diversificar les economies de les comunitats costaneres. En aquest sentit, el Consell Català de Cogestió Marítima, amb 63 agents de l'Administració, els sectors econòmics, la recerca, l'àmbit ambiental i la societat civil, és l'espai de governança compartida de la política marítima i l'òrgan competent per aprovar el pròxim Pla estratègic quadriennal.

«És voluntat del Govern que la construcció de les polítiques públiques compti amb la participació i el consens de tots els actors implicats; és la nostra manera de treballar», ha afirmat Massot. La trobada ha reunit representants de la Comissió Europea, administracions públiques, centres de recerca i organismes especialitzats, que han compartit experiències sobre planificació, governança i desenvolupament de l'economia blava a escala europea i regional.