L’apagada del 28 d’abril deixa un fort impacte econòmic i posa en evidència la vulnerabilitat del teixit empresarial

L’apagada elèctrica generalitzada del passat 28 d’abril, que va afectar tot l’Estat i Portugal, ha generat pèrdues milionàries i ha posat en relleu la fragilitat del sistema productiu davant d’incidències d’aquest abast. A escala estatal, la CEOE estima un impacte de fins a 1.600 milions d’euros —una dècima del PIB— mentre que, a Catalunya, Pimec calcula unes pèrdues de 900 milions d’euros, especialment entre pimes i autònoms.

A la demarcació de Lleida, la interrupció del subministrament va aturar serveis, comerços i transport públic durant diverses hores. Tot i l'absència d’incidents greus, l’activitat econòmica es va veure fortament alterada, especialment al sector comercial i de serveis. L’hostaleria va patir cancel·lacions i pèrdues en productes refrigerats.

L’alcalde de Lleida, Fèlix Larrosa, ha anunciat una reunió amb el Departament de Comerç, Mercats i Consum per avaluar l’abast real de les pèrdues. Els efectes es van fer notar des del primer moment: comerços com l’estanc número 1 (Plaça Sant Joan) van recórrer a generadors per continuar operant temporalment, mentre que altres establiments es van veure obligats a tancar.

Diverses botigues i comerços van optar per mantenir-se oberts cobrant exclusivament en efectiu, adaptant-se com van poder a la manca de sistemes electrònics. Les botigues d’electrodomèstics, com Home Gallery, van experimentar un augment sobtat de la demanda de ràdios i piles durant les primeres hores del tall, fruit de la manca d’informació i connectivitat.

Els sistemes de comunicació també van caure, incloent-hi la telefonia mòbil i internet, amb una reducció del 60% de la demanda elèctrica segons Red Eléctrica Española (REE). La manca d’electricitat va afectar serveis sanitaris, cadenes de fred alimentàries i el transport ferroviari.

Davant aquesta situació, moltes empreses han començat a revisar els seus protocols d’emergència i estudien solucions com generadors o sistemes alternatius per garantir la continuïtat de l’activitat. Alhora, s’obre el debat sobre les responsabilitats i possibles compensacions, que podrien recaure sobre assegurances o, eventualment, REE.