Isaura Romà: “L'equip és l'empresa, i sense equip l'empresa mor.”

Quin ha estat el repte més difícil que has hagut d'afrontar com a líder?

Sens dubte el principal repte va ser adonar-me al poc temps d'incorporar-me de la necessitat que tenia l'empresa de professionalitzar-se. L'empresa sempre havia estat gestionada per la primera generació de la família i havia anat creixent. Ens trobàvem davant d'una primera generació amb una edat que també havia anat avançant (ja tenien al voltant de 70 anys els meus tiets) i que encara eren del tarannà de que la propietat ho gestiona tot. Jo admiro aquesta manera de fer, sempre havia vist el meu pare i els meus tiets com uns superherois, ho sabien fer tot! Però havien arribat altres temps, noves grans exigències de l'entorn i calia que cadascú s'ocupés de la seva parcel·la, que hi hagués més ordre i un nou sistema organitzatiu. Posar tot això en funcionament va ser una feina de tres anys.

Quin és el secret per mantenir un equip motivat i alineat amb la visió de l'empresa?

Primer, des de la direcció recordar cada dia que l'equip és l'empresa, i que sense equip l'empresa mor. La direcció és la guia, però necessites al millor equip de primera per guanyar la Champions. Posar en valor aquest equip i que arribi a les persones que el formen és una feina que s'ha de treballar amb professionalitat, consciència i sobretot amb el cor. Quan tu estimes el teu equip de veritat, aquest treball surt molt fàcil. A casa nostra treballem acuradament les polítiques de RRHH com podrien ser les avaluacions de clima laboral, la formació, l'acompliment, les dinàmiques per la cohesió d'equips o la comunicació interna. D'aquesta manera, exigeix una metodologia de treball per fomentar la retroalimentació mútua continuada que valida aquestes alineacions entre empresa i persones.

Recordes un fracàs que, amb el temps, es va convertir en una gran oportunitat?

Quan vam entrar en el període de crisi del 2008 l'empresa, com totes les altres, va patir molt. Els projectes no arribaven i el nostre volum de negoci va caure en picat. Nosaltres estàvem molt centrats en projectes per administracions locals a la zona de Lleida, i només fèiem obra civil. A partir d'aquell moment vam haver de sortir de Lleida per buscar més projectes i vam haver de començar-nos a especialitzar en altres tipus de construccions i altres perfils de clients. A dia d'avui això ha servit per tenir la cartera de clients, l'àmbit geogràfic i el tipus d'obra tot diversificat i consolidat.

Com et recuperes després d'una mala setmana o d'un projecte fallit?

Jo sempre dic que "jugo a fer equilibris". La direcció d'una empresa, com moltes altres feines, és frenètica. Jo cada dia em sorprenc de la multiplicitat de coses que poden passar en un curt període de temps. Amb el temps i el treball personal he entès que has d'entendre què et carrega i què et descarrega. Si tu tens identificats hàbits que et carreguen l'energia, fes-los contínuament perquè de ben segur que et succeirà de manera imprevisible allò que et descarregarà. Jo m'autoanalitzo molt sovint per entendre què necessita el meu cos en cada moment per tal de donar el millor de mi mateixa.

Com definiries l'èxit en la teva vida professional?

Crec que és la resiliència. I sona a tòpic, però crec que és així. Tinc molta capacitat d'aixecar-me després d'una batzegada. Com a tothom, a mi m'han passat coses que m'han marcat de per vida i que han estat traumàtiques. La mort del meu pare quan no estava preparada per afrontar-la, el suïcidi d'una de les persones més importants de la meva vida, entre altres. Tot plegat ha fet que realment cregui que puc amb tot. A vegades inclús m'intento posar límits per no patir de més. Aquesta resiliència, amb l'esperit de continuar i la mirada interna d'autocrítica crec que fan que a nivell professional sigui més sòlida.

Què busques en una persona quan contractes algú per al teu equip?

Entre les persones que portem la selecció a casa nostra ho tenim molt clar. Que encaixi amb els valors de Romà. Nosaltres som una empresa amb esperit familiar, de cultura treballadora i "de poble", i ens agrada la gent planera i de tracte fàcil. També intentem entreveure que a nivell professional compleixin tots els requisits, però això fins que no ho proves no ho saps del cert, per tant ens guiem molt per aquesta percepció de valors.

Quin paper juga la cultura d'empresa en l'èxit del negoci?

La cultura són els valors que com a empresa et defineixen. Això és el que trasllades a les persones tant internes del teu equip com externes, siguin proveïdors, clients, institucions... Per tant, penso que la cultura és un dels elements claus de l'èxit del negoci. Si els valors culturals estan alineats a dins de l'empresa amb els que hi treballen, això es trasllada al client i el client confia en tu. Si la cultura és bona, això repercuteix directament al teu posicionament i a la teva imatge. És clau per al futur de l'empresa i també s'ha de treballar.

Quin és el factor clau per garantir la supervivència d'un negoci?

Amb el temps que porto a la direcció de l'empresa han anat sorgint reptes i necessitats de tot tipus. Segons el moment conjuntural hi ha etapes que es tracta una mica més de supervivència, i n'hi ha d'altres que es tracta més d'enfocament cap al creixement. A l'inici pensava que un cop assolida una gran fita la solució permanent hauria arribat. Pensava, "quan tinguem això, tot anirà perfecte, estaré molt tranquil·la". I amb l'experiència t'adones que mai és així. Després d'un repte i assolir una fita, n'arriba un altre i un altre. Per tant, la clau és entendre que l'evolució empresarial és tenir la ment oberta permanentment a nous reptes i objectius. I això és sinònim de treball dur, d'arromangar-se i baixar al fang contínuament per fer que les coses passin.

Què hauries volgut saber abans de començar la teva trajectòria empresarial?

Tot el que ara sé després de molt treball de creixement personal amb professionals, tot i que també és cert que cada cosa arriba al seu moment. Entendre que tots portem una motxilla de la nostra infància que ens condiciona en com vivim les coses. A la meva generació ho hem tingut tot i generalment som molt autoexigents. A mi m'ha passat, m'he emmirallat sempre en el bo que han fet les persones del meu voltant, i jo sempre he pensat que no era suficient o que no ho feia prou bé. Això genera molta pressió i a mi m'ha afectat en com vivia el meu lideratge. Al final entens que el que fas mai agradarà a tothom i en les decisions sempre hi haurà errors. Quan abans ho acceptis, més aviat t'enfocaràs cap a la solució.

Quin paper ha jugat la teva família en la teva trajectòria empresarial?

Romà és una empresa familiar fundada pels meus trets tiets i pel meu pare, per tant, la família sempre hi ha estat present i per mi ha estat el motor del meu projecte professional. A dia d'avui encara veig tots els dies als meus tiets i els comparteixo tots els detalls de l'empresa, i mira que ja són grans. De fet, esmorzem cada dia junts al bar del poble, el qual em sembla molt bonic. Jo he escollit aquest camí, en primer lloc, per la qual cosa sento que dec a la meva família i n'estic orgullosa. A vegades, és cert que dubto de si vaig escollir del tot lliure, ja que la veritat és que m'hi vaig sentir una mica condicionada, però sigui com sigui, mirant enrere, tot i les adversitats, crec que ho tornaria a fer.  

Hi ha algun moment de la teva vida personal que hagi influït en la teva manera de liderar?

Com deia, la mort del meu pare per a mi va ser molt dura. Teníem molta sintonia i l'admirava molt. Ell era un gran empresari i l'estimava tothom. Tenia una facilitat natural de tracte amb les persones molt i molt difícil de veure. El tinc present en tot allò que faig i crec que el seu model de lideratge m'influencia molt positivament. Sempre entenent que jo soc una persona diferent i he d'entendre el meu encaix concret en tot allò que em succeeixi.

Com continues aprenent i evolucionant en el teu sector?

Al nostre sector necessites ser un autèntic camaleó i tenir molta rapidesa en adaptació a les situacions. Sempre anem molt a remolc del que passa al nostre voltant, a la vegada que els marges en general són molt justos i això ho dificulta tot. Si hi ha una guerra i això implica pujades de preus dels materials, patim una afectació directa, ja que som un sector molt intens en capital i els nostres marges encara empitjoren més. Si hi ha una bombolla immobiliària i es deixa de construir, no ens arriben projectes ni fabriquen les nostres plantes, si hi ha unes eleccions i es reactiven inversions, llavors no donem l'abast. Així doncs, intentem ser molt prudents en tot allò que fem per tal de tenir la màxima estabilitat. Necessitem tenir molt control econòmic i equips molt sòlids.

Quin és el teu secret per mantenir una mentalitat positiva?

Com he comentat abans, practicar tot allò que sé que em carrega. Intentar tenir sempre els caps de setmana lliures per veure les meves persones vitamina, tenir contacte amb els animals a través dels quals tenim a la nostra família i a través dels que hi ha al refugi de Mollerussa on soc voluntària, fer esport rigorosament 5 dies a la setmana, meditar una mica tot i que em costa, però em va molt bé, i últimament he après que necessito avorrir-me, no fer res durant una bona estona i ser-ne conscient em deixa com nova!

Si haguessis de descriure Lleida en una frase, quina seria?

Una ciutat i província que regala molta qualitat de vida en un entorn on les persones es comporten des d'una vessant molt natural i autèntica, sense pretensions ni adornaments.