Incertesa i reptes en la producció d'aliments

Unes de les primeres coses que aprens quan estudies l’enginyeria agrària són el valor de l’aigua, del sòl i el caràcter biològic de les produccions. Aquesta component biològica ens diferencia de la producció industrial pel grau d’incertesa i l’elevada complexitat de l’entorn donat pel nombre de factors incontrolables que condicionen els resultats, com les tempestes, les calamarsades, les gelades fora de temps, les sequeres prolongades, les malalties i les plagues.

Aquesta complexitat, ambigüitat i entorn no lineal es tradueix en el fet que les persones que treballem en aquest sector, des dels productors als tècnics que els acompanyem, tenim un caràcter resilient i flexible, i treballem amb una visió 360 graus, on la recerca, els avenços tecnològics, la visió analítica i la formació han estat constants i capdavanters. Ara parlem de bessons digitals en molts sectors, quan a Catalunya ja fa més de trenta anys que es treballa per fer previsions de collita, també s’avança en la millora genètica i es processa amb visió holística per resoldre els diferents problemes. A tot això se suma la constant pressió i preocupació per la reducció de l’impacte ambiental que tenim des de finals dels anys vuitanta, molt per davant de la majoria dels sectors productius.

Com a exemple al qual he comentat, aquests dies hem pogut escoltar pels mitjans de comunicació la greu situació donada per una forta calamarsada i malgrat l’ús de xarxes en moltes explotacions i la contractació d’assegurances és una veritable desgràcia perdre la producció en la qual has estat treballant tot l’any, perdre quota de mercat en el futur per no poder abastir als teus clients dificulta el relleu generacional i minimitza l’impacte social i econòmic de l’activitat i de les zones rurals com a efecte motor que té el sector.

Per tot plegat, aprofito per reivindicar el caràcter estratègic de la producció d’aliments, de la tasca que fan els pagesos i pageses per mantenir un territori endreçat i en equilibri per la població. Necessitem com a societat ser conscients i empatitzar amb un sector que ens proveeix d’aliments sans, segurs i de qualitat de manera sostenible.

Com a degana del Col·legi Oficial d’Enginyers Agrònoms de Catalunya, que m’agrada dir “l’enginyeria que alimenta el món”, puc afirmar que aquí es fan les coses bé i les mesures de tractaments es basen en criteris de producció integrada o ecològica, actuant quan és estrictament necessari i que per això es treballa cada cop més en agricultura de precisió on l’anàlisi de dades, gràcies a la digitalització, permet cada cop reduir encara més els inputs i produir millor.

Això sí, necessitem que els costos de producció siguin compensats en els mercats i com a consumidors és necessari que entenguem tot els processos i dificultats que hi ha darrere del que mengem.