Ferrmed reclama des de Brussel·les una inversió extra de 77.270 MEUR per fomentar el transport ferroviari de mercaderies

El lobby ferroviari Ferrmed ha reclamat a la Comissió Europea i al conjunt dels estats membres una inversió addicional de 77.270 milions d'euros fins al 2033 -per sobre els aproximadament 480.000 milions d'euros previstos- per fomentar el transport de mercaderies per tren i optimitzar la xarxa a Europa. En un acte celebrat aquest dimecres des de Brussel·les, el president de l'entitat, Joan Amorós, ha reivindicat la importància de tenir un pla "coherent" a nivell comunitari i destinar més recursos "allà on cal". Per altra banda, l'organització identifica el corredor mediterrani i el corredor de l'Ebre com uns dels punts de l'Estat on cal més inversió.

El desemborsament addicional mencionat és una de les principals conclusions de l'estudi 'Optimització del tràfic i el canvi modal a la Unió Europea', un document fruit d'una investigació de quatre anys que pretén contribuir a l'assoliment dels objectius de repartiment modal del ferrocarril establerts per la Comissió Europea i reduir l'impacte ambiental al sector de mercaderies. Segons l'executiu comunitari, el transport per tren hauria de representar el 30% del total a la Unió Europea, un percentatge que, entre 2005 i 2017, s'ha mantingut per sota el 18%. En el cas català, la quota va ser del 6,2% el 2020.

La inversió reclamada per Ferrmed implicaria la creació de noves línies, el reforçament d'algunes de les connexions ja existents, la renovació de les locomotores i la instal·lació i renovació de terminals intermodals. Segons els càlculs de l'organització, la consecució d'aquestes inversions reduiria a la meitat els costos operacionals actuals.

Actualització i creació de línies

La major part de la inversió es destinaria a l'actualització (prop de 27.000 milions d'euros) i a la creació de noves línies (més de 31.000 milions d'euros). A l'Estat, Ferrmed posa especial èmfasi en la línia del corredor mediterrani que uneix Tarragona i Barcelona, un 'hub' que el lobby identifica com el tercer més important d'Europa. Per sobre només apareixen les xarxes que transcorren per la regió alemanya del Rin i el Ruhr i per la zona de Milà.

De fet, Ferrmed també qualifica l'eix Tarragona-Barcelona com a 'hub' estratègic en una futura connexió entre Europa i el continent asiàtic. En aquesta línia, l'àrea catalana se sumaria als 'hubs' logístics de Duisburg, Hamburg, Rotterdam, Anvers, Frankfurt i Milà.

"A Espanya hem d'invertir clarament en el corredor mediterrani, sobretot des de la frontera francesa fins a Múrcia, i també en el corredor de l'Ebre entre Barcelona, Tarragona i Saragossa", ha subratllat Amorós.

Pel que fa a la resta d'Espanya, el document fa menció a l'àrea de Madrid (en la posició 13), València (15) i la connexió entre Màlaga i Algesiras (20).

Per altra banda, l'entitat contempla la construcció de gairebé 2.000 quilòmetres de noves vies, com per exemple les que connectarien les ciutats belgues d'Anvers i la ciutat alemanya de Mönchengladbach, a l'oest del país.

Noves terminals

Més enllà de l'actualització i allargament de la xarxa, Ferrmed proposa invertir més d'11.500 milions d'euros en l'actualització i posada en marxa de noves terminals intermodals. En aquest sentit, el 'lobby' suggereix la implementació del sistema batejat com a +FIRRST (abreviatura en anglès per 'Sistema de Transport Ferroviari Integrat, Flexible i Ràpid'), un nou concepte de terminals que permetria agilitzar l'entrada i sortida de trens, la descàrrega i faria possible la gestió de locomotores de majors dimensions.

A Catalunya, l'organització identifica la construcció de 18 noves terminals +FIRRST, la majoria ubicades a l'eix mediterrani.

Precisament la implementació d'aquestes terminals fomentaria l'ús de trens més llargs, de més de 740 metres. Segons les dades recollides per l'entitat, el 90% de les instal·lacions actuals no estan adaptades per rebre locomotores d'aquestes dimensions.

Obtenció de grans beneficis

Per Amorós, és vital que les millores es duguin a terme en aquelles àrees que concentren més tràfic. Segons l'estudi, invertir en un 23% de la xarxa europea -la que acapara més moviment- generaria beneficis per valor de 223,2 milions d'euros, mentre que invertir en altres línies de menys densitat seria poc rendible o fins i tot generaria pèrdues.

"El problema és que no hi ha un pla coherent a nivell europeu; nosaltres no estem en contra la cohesió territorial, però està clar que primer hem d'invertir on podem obtenir resultats", ha reclamat el president de Ferrmed.

Suport d'eurodiputats

A través d'una intervenció telemàtica, la presidenta de la Comissió de Transport del Parlament Europeu, l'eurodiputada francesa Karima Delli, ha donat suport a la investigació, assegurant que es tracta d'un document "extremadament valuós" que proporciona "una guia única per orientar la inversió durant els pròxims anys, tant a nivell comunitari com estatal".

"És obvi que hi ha molta feina a fer per reduir els colls d'ampolla perquè el transport ferroviari sigui un autèntic pilar fonamental d'un sistema de transport europeu sostenible; gràcies a Ferrmed, comptem ara amb un estudi que ens marca el camí per avançar amb certesa", afegeix.

Participants de l'estudi

L'estudi és el resultat de quatre anys d'investigació -més de 45.000 hores de treball entre juny del 2019 i octubre del 2023- on han participat nombroses entitats i acadèmics. En concret, el document ha estat elaborat per 24 experts -entre acadèmics, enginyers, economistes i geògrafs-, una dotzena d'estudiants de facultats d'economia, enginyeria i geografia, la Universitat de Barcelona i la Universitat d'Anvers i la consultora MCrit.