Josean Sobrino: «Innovar no vol dir renunciar a les arrels»

Quina és la lliçó més valuosa que has après liderant equips?

Fa molts anys que lidero equips en tots els àmbits de la meva vida, com a empresari, com a entrenador inclús com a família i amistats. Cada dia aprens coses noves, la gent canvia, l’edat ens fa madurar per lo bo i de vegades també per lo dolent. Així que la lliçó més important que aplico en el lideratge d’equip és intentar escoltar i analitzar les necessitats i les oportunitats. Convertir una errada en una possibilitat de millora, adaptar cada context a la persona que tinc davant.

Has hagut de fer alguna vegada una aposta arriscada que va acabar bé? Explica-ho.

Varies vegades, la més clara suposo que va ser a la pandèmia, van ser moments convulsos per tots plegats, els empresaris ens vam veure igual que la ciutadania en unes situacions inversemblants. Situacions que et canviaven cada setmana. La por, la intranquil·litat moltes vegades fa que prenguis decisions que normalment no prendries, o si més no, les prendries amb més anàlisi darrere. Feia un temps que en Joen Viladegut, un molt bon amic de la infància, que treballava per nosaltres els caps de setmana, em deia: “tio, has d’inventar el Telechurro”. muntem aquí una plataforma amb el whatsapp i una web, fiquem repartidors i xurros a domicili. Jo li deia que estava pirat, que no teníem aquesta capacitat, que érem un lloc petit. Doncs bé arriba el dia 4 de maig de 2020 i es comencen a anunciar les mesures per les quals els negocis de primera necessitat i hosteleria podien obrir els seus serveis, i mirant la lletra petita veig que aquella fase 0, incloïa el repartiment a domicili. Truco al meu amic que estaven tots en ERTE, i li dic: Em sembla que obrirem per endur i a domicili, t’hi apuntes? I així en menys d’una setmana ja teníem disponible el primer servei de xurros a domicili de Lleida, òbviament com fèiem moltes més coses a la carta, va ser un èxit total. En poc més d’una setmana vam haver de tornar a donar d’alta a més treballadors, convertir cambrers en repartidors amb els cotxes propis, i d’una decisió arriscada va sorgir un nou servei.

Com gestionaries el fracàs i quina és la teva filosofia per superar-lo?

Què és el fracàs? Perquè si entenem el fracàs com no assolir un objectiu que t’has plantejat, és molt diferent a si entenem el fracàs com donar-te per perdut. Fracassar és inherent a la persona, quan comencem a caminar, abans de caminar caiem 30 vegades. La qüestió és que aixecar-se també és inherent a la persona i acabem tots caminant. Solament el temps i les decisions que prens a la vida fan que puguis anar perdent aquesta filosofia de tornar a intentar-ho, tornar a aixecar-se, replantejar-se les coses i sentir-te un fracassat. Jo m’he sentit fracassat en alguns moments de la vida, i per sort tinc família, amics i bons professionals que t’ajuden a reconduir la situació. Dit això jo davant d’un fracàs ara tinc un mètode d’anàlisi, perquè no he aconseguit un objectiu? perquè potser l’objectiu era massa complicat? perquè no tinc les eines adequades per aconseguir-ho? Perquè simplement no és el moment, el context en què pots aconseguir-ho? A partir d’aquí dibuixo un pla d’acció que em permeti continuar endavant i continuar creient en mi mateix. Lo mateix intento fer pels meus equips.

Quin consell donaries a algú que té por de fracassar?

Si no fracasses és que no t’estàs plantejant els reptes adequats. I si fracasses massa és que no t’estàs plantejant els reptes adequats. A partir d’aquí cada persona ha de modular els seus reptes, i quan dones aquest consell la por desapareix. Perquè el fracàs deixa de veure’s en la seva morfologia més negativa i comença a veure’s com un pas lògic cap a l’èxit personal.

Quin ha estat el reconeixement més especial que has rebut en la teva trajectòria?

Ostres!, díficil. Els èxits de grup sempre són més agraïts perquè has hagut de construir alguna cosa durant molt temps. Però si m’he de quedar solament amb un em quedo amb una cosa molt més personal, quan neixes en una empresa familiar i més la meva que quan érem petits la pobresa era generalitzada i l’empresa s’estava consolidant, veus al teu avi i la teva àvia treballar com mules, els teus pares i tiet de la mateixa manera, veus els avenços i el traspàs generacional com molt de lluny, però a la vegada molt de prop. Llavors hi ha una dita que fa mal a les terceres generacions, que és: “La primera generació crea el negoci, la segona generació fa gran el negoci, i la tercera l’enfonsa” i creixes amb aquesta por. El reconeixement més important és quan et venen clients dels anys seixanta i setanta, ara ja amb 70-80 anys, i et diuen: “si els teus avis veiessin en el que heu transformat el negoci estaria molt orgullós”. Et dona forces per continuar endavant.

Hi ha alguna fita que encara tinguis pendent d’aconseguir?

Sí moltes, personals i empresarials. En l'àmbit personal no paro de formar-me, penso que la formació és bàsica, ara estic estudiant un màster de IA, i vull aplicar cada cop més coses. I empresarialment tinc dos reptes importants que emprendré en els pròxims anys, el primer és com la IA i la digitalització pot ajudar el meu negoci a ser més eficient i pròsper, el segon és vista la demanda creixent que hem tingut en els darrers anys, poder escalar-ho i crear una franquícia. No sé si es donarà, però s’han de tenir somnis a la vida.

Què busques en una persona quan contractes algú per al teu equip?

Lo primer de tot que sigui bona persona, perquè m’agrada poder parlar de tu a tu amb els meus treballadors i si saps que és bona persona tot és més fàcil, més sincer. I és difícil perquè ningú posa que és bona persona al currículum i en una entrevista o una impressió t’has d’arriscar.

Quina és la millor manera de retenir el talent dins una organització?

Faig una altra pregunta, per què s’ha de retenir el talent? Aquesta visió me la va donar el bàsquet, he tingut el plaer durant vint anys de ser coordinador i entrenador de bàsquet de molts bons nivells i en bons clubs. A l’inici donada la cultura que hi ha a l’esport de retenir el màxim possible de talent de maneres poc ètiques vaig entrar en aquesta roda d’imbecil·litat. A poc a poc amb els anys he anat aprenent que cadascú ha d’estar on vol estar, cadascú ha de tenir un projecte a la seva mesura que li permeti evolucionar i cadascú ha de sentir-se a gust i estimat allí on està.

Per lo tant no em preocupa tant retenir el talent, les dues maneres que trobo que són essencials per consolidar algú a la teva corporació és donar-li un valor personal afegit, que se senti estimat i valorat dins l’empresa o l’equip, i, en segon lloc, a nivell empresarial donar-li un sou convenient. Però si la persona més valorada i més ben pagada de la meva organització no s’hi sent a gust, jo mateix l’acompanyo a buscar el seu millor destí.

Quin paper juga la cultura d’empresa en l’èxit del negoci?

Uf difícil definició, moltes empreses batallen durant anys per crear o generar una cultura d’empresa. La veritat és que aquest punt resulta fonamental per distingir-te d’altres empreses del teu sector. Jo potser no ho valoro tant perquè la meva és una empresa familiar i la cultura d’una empresa familiar és la família que ja ve donada per ius sanguinis. Però és cert que he vist moltes empreses al voltant nostre voler crear cultures rocambolesques, i ara mateix amb les modes de les xarxes socials pot funcionar puntualment. Sense cultura una empresa no perdura i no escala, això segur. Per tant, depèn dels objectius d’èxit d’un negoci. Si l’èxit és subsistir la cultura no és tan important, però si l’èxit és escalar, necessites tenir molt clara aquesta cultura.

Quin consell donaries a algú que vol emprendre a Lleida avui dia?

Doncs que no es deixi portar per les emocions i per les il·lusions, que pensi en un producte top o un servei top, que pensi en les necessitats reals de la gent sobre allò que vol vendre i que estudiï la competència i es diferenciï amb valor afegit.

Quin paper juguen les noves tecnologies en la teva empresa?

Les noves tecnologies han vingut per ajudar. La meva empresa podria funcionar perfectament sense noves tecnologies, però tot el creixement exponencial que hem tingut des de 2018 ha sigut per la implementació d'aquestes. Xarxes socials, sistemes de gestió interna, whatsapp, web, comandes a domicili. Podríem dir que un 50% del volum de creixement dels darrers anys han sigut les noves tecnologies i lo que està per venir. Volem implementar la IA aviat, ja ens està ajudant pel que fa a gestió interna, però volem crear algo molt xulo per als clients.

Hi ha algun error habitual que comet la gent quan vol emprendre?

Doncs deixar-se portar per les modes i les emocions. Òbviament que quan vols emprendre has de tenir ganes i il·lusió, però la motivació no pot ser la principal font de compromís amb el projecte. La motivació té alts i baixos, de vegades desapareix i l’empresa continua. Algo similar passa amb les modes, les modes desapareixen i l’empresa continua, en aquest cas, cap al fracàs. Heu vist algun cop aquelles cadenes que es van fer famoses fa uns anys perquè oferien gofres amb forma de penis o de vulva, que són ara? El xurro és un penis que perdurarà moltes dècades o segles si el tractem bé.

Hi ha algun hobby o afició que t’ajudi a desconnectar de la feina?

Tres en particular.

L’esport m’encanta. Soc entrenador de bàsquet i portar equips ha sigut durant molts anys la meva passió, el futbol també m’encanta. Puc passar hores veient partits de qualsevol divisió.

La política en particular, soc graduat en Ciències Polítiques, i m’hi he dedicat pocs anys de la meva vida, perquè veig la política més com un hobby que com una professió, m’encanta veure i analitzar els discursos polítics i m’apassiona l’storytelling i les campanyes electorals.

I la lectura, si necessito relaxar-me, desconnectar de veritat del ritme de vida que portem, surto al jardí de casa i llegeixo de tot, des de novel·les històriques, clàssics, autobiografies. Qualsevol llibre m’atrapa.

Hi ha algun moment de la teva vida personal que hagi influït en la teva manera de liderar?

Si, totes les persones canviem amb els anys, partint d’aquesta premissa, segur que hi ha molts moments que han influït de manera secundària en la meva forma de liderar. Però si he de triar un en particular va ser l’any 2021, vaig patir una forta depressió per motius exògens, i vaig començar a entendre les coses de manera molt diferent des de l’autoreflexió i des de la gran feina que van fer amb mi els serveis de salut mental. Sempre he tingut una part molt humana i propera, però a partir d’aquell any diguéssim que se’m va potenciar.

Creus que és possible desconnectar completament de la feina?

Jo no, soc molt introspectiu, el meu cap sempre va a mil per hora i amb el temps busques escapatòries que et permetin una mica d’aire, però si li sumes una empresa familiar, amb tants treballadors i amb una forta dependència de les teves decisions amb aquesta forma de ser meva, em fa impossible desconnectar completament. I hauria de poder fer-ho. M’ho apunto com a repte personal.

Quins pros i contres hi ha en treballar amb la família?

Doncs la família té més pros que contres.

Contres són que t’emportes els problemes de la feina a casa, que de vegades pagues els mals moments amb les persones que t’ajuden dia a dia, que és impossible desconnectar de les dues situacions, estàs a la feina parlant de família i amb dinars familiars parlant de la feina.

Pros: Tinc uns pares meravellosos, segurament ve donat perquè tenia uns avis meravellosos, no m’ha faltat ni un sol dia l’amor, la comprensió, el suport per tots i cadascun dels moments de la meva vida. He hagut de demanar molts cops perdó, però perquè ells m’han ensenyat a demanar-lo i a donar-lo de tot cor.

La relació amb ma germana és excel·lent, no sempre ha sigut així, per aquelles tonteries que fas de jovenet quan tens una germana 7 anys més gran, els moments de vida de cadascú són molt diferents i les perspectives de la vida de cadascú també. Però ha sigut i és molt xulo construir una relació amb fonaments, amb amor, perquè ens estimem molt, però des de visions de la vida de vegades enfrontades. I crec que hem sabut convergir, confiar en l’un amb l’altre i entendre la vida des de la perspectiva de l’altre i això ens ha fet més forts i ens ha unit més que mai.

Quin és el millor hàbit que has incorporat per millorar la teva productivitat?

Dormir. Des de ben jove sempre he tingut problemes de son, suma-li que ets entrenador i arribes a les tantes de la nit dels entrenos, suma-li que tens un cap que va a mil per hora i preocupacions de tots tipus, no descanses, i si no descanses convenientment no ets productiu. Fa uns anys que estic en procés de millorar la meva higiene del son i ha millorat molt la meva productivitat.

Quin és el teu mantra personal o frase inspiradora?

Doncs fa molts anys que he fet meva una de les frases estrella de Jimmy Johnson un mític entrenador de futbol americà.

“La diferència entre lo ordinari i lo extraordinari, és el petit extra”

Sempre intenta donar aquest extra a la vida, a tots els nivells. L’extra et diferenciarà i et donarà valor afegit allí on vagis.

Si poguessis millorar un aspecte de l’ecosistema empresarial de Lleida, quin seria?

Em preocupa veure tantes empreses de Lleida resignades, establertes en la queixa constant i en la crítica. Falta modernització, digitalització, avui en dia tots tenim mecanismes per millorar molt més a l’abast que fa trenta anys. I encara hi ha moltes empreses que es neguen a utilitzar-ho. Si algo no funciona, dona-li una volta.

Quin impacte t’agradaria deixar a la ciutat a través del teu treball?

Això és molt inspirador, no espero deixar un gran impacte. Fa anys que penso en la cultura del xurro i la xocolata i era com el meu objectiu empresarial, que el xurro s’instal·lés a Lleida com està instal·lat a ciutats com Granada, Sevilla o Madrid. Però és massa agosarat. El que m’agrada molt és compartir sinergies i ajudar a la gent, i en això sí que en som referents i crec que impacta positivament a curt termini, patrocinis esportius, ajudes a entitats, esmorzars solidaris amb organitzacions de la ciutat, compres solidàries, descomptes o esmorzars gratuïts per col·lectius vulnerables,etc. . Que es parli de nosaltres positivament i siguem una empresa amb una alta responsabilitat social és suficient. Fa uns dies em vaig reunir amb en Paco Salazar, patriarca i president de l'associació dels gitanos de Lleida i em va dir: "No se a cuantos gitanos habrán ayudado tus abuelos, repartian churros para todos" Se que no ho feien sol amb els gitanos, tothom qui ha necessitat algo de nosaltres (i ho hem pogut fer) ho ha tingut!