Enric Lamolla: liderar des del llegat als nous reptes de la mobilitat.

Assumir el relleu del teu pare en el lideratge de l’empresa no devia ser fàcil. Quin ha estat el repte més difícil que t’has trobat en aquest camí?

El moment més complex va ser, sens dubte, assumir el rol del meu pare quan es va veure obligat a jubilar-se abans d’hora per motius de salut. Jo encara estava estudiant i no havia acabat la formació, però vaig haver de compaginar els estudis amb les responsabilitats professionals. El més dur va ser no poder fer aquest relleu colze a colze amb ell. Tot i així, vaig tenir sempre presents els seus consells, i això em va ajudar a iniciar aquesta etapa amb una base sòlida.

Com definiries el teu estil de lideratge?

Diria que el meu estil es basa en tres paraules: perseverança, exigència i humilitat. Perseverança per no rendir-me davant les dificultats, exigència per buscar sempre la millor versió de l’equip i de mi mateix, i humilitat per reconèixer els propis límits i escoltar aquells que m’envolten.

Quin ha estat el millor consell que t’han donat sobre lideratge?

Un que he sentit repetidament a casa i que sempre m’acompanya: “Respecta, i et respectaran.” Pot semblar simple, però resumeix una filosofia de lideratge basada en el tracte humà, l’empatia i la capacitat de crear vincles sòlids amb les persones que formen part de l’organització.

Com prens les decisions importants dins l’empresa?

Formar part d’un negoci familiar m’ha ensenyat que les grans decisions no poden ser unipersonals. Tinc la sort de comptar amb la meva germana i la meva mare al consell d’administració, i sempre consensuem els passos estratègics. A més, envoltar-me de bons col·laboradors ha estat clau per escoltar opinions diverses i prendre decisions més encertades.

I quan una decisió no surt com esperaves? Com ho gestiones?

Equivocar-se forma part del lideratge. Tots cometem errors, però cal saber llegir-los com una font d’aprenentatge. El que intento és analitzar què ha fallat, entendre-ho i aplicar-ho a les decisions futures. Algunes equivocacions venen de voler anar massa de pressa. Per això, sempre recordo que el món no s’acaba demà. Cal saber aturar-se i reflexionar abans de decidir.

Com entens el fracàs i quina és la teva manera d’afrontar-lo?

En el món de l’automoció hi ha una dita molt gràfica: “Qui no canvia parabrises no en trenca, i qui en canvia, en trenca.” El fracàs forma part inevitable del camí i és, de fet, una eina necessària per aprendre. Sense errors no hi ha aprenentatge real. Sempre poso l’exemple d’Edison i la bombeta: cada intent fallit l’acostava una mica més a l’èxit. Amb els negocis passa exactament el mateix.

Recordes algun fracàs que, amb el temps, s’hagi acabat convertint en una oportunitat?

Sí, i al nostre sector això passa més sovint del que sembla. Fa poc, el 2023, vam obrir una nova nau vinculada a una marca d’automòbils que, un cop en funcionament, va patir una caiguda de vendes molt important. Al cap d’un any vam decidir tancar aquella activitat, reubicar-la i reduir-la al mínim. Gràcies a aquella decisió, en el mateix espai vam poder incorporar una nova marca, BYD, amb molta més projecció i demanda. Si no haguéssim fet aquella inversió inicial, aquesta oportunitat no hauria arribat. És un exemple clar de com d’un fracàs pot néixer una decisió encertada.

Quin ha estat el moment més crític de la teva trajectòria professional?

El moment més dur va ser la pèrdua del meu pare. Va ser un cop personal i professional molt important, i em va costar temps adaptar-m’hi. En aquell moment, el suport de la meva germana i de la meva mare va ser clau. La unitat familiar m’ha ajudat a superar situacions complexes, perquè no tots els moments crítics tenen a veure amb números o resultats; molts tenen a veure amb l’estat d’ànim i la capacitat de continuar endavant.

Com definiries l’èxit en la teva trajectòria professional?

Per a mi, l’èxit encara no està escrit del tot. El veig com un llibre en procés: ple de capítols, alguns millors que d’altres, però encara a mig camí. El meu objectiu és deixar el grup d’empreses millor del que el vaig trobar, i això no és senzill. L’èxit, doncs, no és un moment concret, sinó una construcció a llarg termini.

Quins hàbits t’ajuden a mantenir l’energia i la motivació al llarg del temps?

Fer esport diàriament m’aporta una energia molt valuosa, tant física com mental. Ho considero una part essencial de la meva rutina. I pel que fa a la motivació, crec que és vital no perdre-la mai. Quan la il·lusió desapareix, apareix la frustració i l’entorn es torna negatiu. Jo trobo la meva motivació en sentir que soc útil i que estic aportant valor, tant a la societat com a la meva família. Aquest sentit de propòsit és el que em fa seguir endavant.

Com gestiones la pressió per aconseguir sempre bons resultats?

És una qüestió clau, sobretot en el sector de l’automoció, on els resultats mensuals tenen molt de pes. Durant els meus primers anys de responsabilitat, aquesta pressió em condicionava molt. Però amb el temps vaig aprendre a desactivar-la: confiant més en els meus col·laboradors i envoltant-me de persones amb talent. Això em va permetre alliberar la ment, pensar millor i, paradoxalment, obtenir millors resultats a llarg termini. Delegar, confiar i prendre distància ha estat una de les decisions més intel·ligents que he pres com a líder.

Com gestioneu els conflictes interns dins de l’empresa?

A la nostra organització, la clau és afrontar els conflictes de manera oberta i estructurada. Ho fem a través de reunions mensuals del consell de direcció, que en el nostre cas també és el consell familiar. Aquest espai ens permet posar sobre la taula les tensions, escoltar diferents punts de vista i buscar solucions compartides. Ha estat una de les millors decisions que hem pres com a estructura de governança.

Quin paper té la cultura d’empresa en l’èxit del vostre projecte?

Per nosaltres, la cultura és el fil conductor que ho manté tot cohesionat. Venim d’una història familiar marcada per la passió, l’esforç i la unitat. Aquests valors, que ens van transmetre els nostres pares, són el que intentem preservar i transmetre avui dia. Creiem que una empresa amb arrels sòlides i valors compartits té més capacitat de resistència i d’adaptació als canvis. I aquest ha estat, sens dubte, un factor clau en la nostra trajectòria.

Com imagines el futur del sector de l’automoció d’aquí a deu anys?

El sector està immers en una transformació sense precedents. Coincideixen diversos canvis de gran abast: l’electrificació, la concentració de concessionaris en grans grups, els traspassos de fàbriques, l’adopció del model d’agència en la distribució, la digitalització del negoci i l’arribada de nous competidors, com les marques asiàtiques. Tot això està passant alhora, cosa que fa molt difícil predir el futur amb exactitud.

Ara bé, tinc la convicció que d’aquí a deu anys el panorama s’haurà estabilitzat i seguirem tenint un paper rellevant en la distribució. La tendència ens portarà a evolucionar de concessionaris a proveïdors de serveis de mobilitat, obrint noves línies de negoci com assegurances, lloguers o mobilitat personal. I tot això sense renunciar al protagonisme del comerç de proximitat, perquè adaptar-se al canvi —i no la mida— és el que marcarà la diferència.

Quin és, al teu parer, el factor clau per garantir la supervivència d’un negoci?

No hi ha fórmules màgiques, sobretot en un sector tan condicionat per factors externs com el nostre, on no controlem la fabricació dels vehicles ni el seu èxit comercial. La clau és anticipar-te, mirar més enllà del dia a dia i llegir bé l’entorn. El context actual està ple de canvis, però també d’oportunitats: la irrupció de marques xineses al mercat n’és un bon exemple que molts concessionaris —nosaltres inclosos— hem sabut aprofitar.

Quin paper tenen les noves tecnologies en el vostre model de negoci?

Fonamental. Abans, simplement obríem la porta i esperàvem que el client entrés. Ara el moviment és invers: cal sortir a buscar-lo, i per fer-ho necessitem eines digitals eficients. Tot el nostre màrqueting és digital i cada vegada més integrat amb la intel·ligència artificial. A més, estem incorporant eines com el call center i automatitzacions que milloren la captació i fidelització. La digitalització no és una opció: és una necessitat estratègica.

Com aconsegueixes equilibrar la vida professional i la personal?

És un dels grans reptes actuals. Avui dia, la conciliació és molt més complexa que abans. La digitalització ens permet portar l’empresa literalment a la butxaca: un portàtil o un mòbil et connecten en tot moment amb la feina. Això abans no passava. Recordo que el meu pare sortia del despatx, tancava la porta i, com a molt, s’emportava algun problema al cap. Però l’empresa quedava allà. Avui, en canvi, sovint ens enduem també l’empresa a casa.

Jo intento adaptar-me com puc. Trobar espais per a la família i per a un mateix no és només conciliació, és salut. I sense salut, no hi ha projecte que valgui la pena. En el meu cas, em va molt bé fer esport i tocar amb la xaranga "La Mai Toquem Bé", una formació lleidatana amb gairebé 50 anys d’història. Mantenir viva la part lúdica i personal ajuda a mantenir també l’equilibri emocional.

Quin és el millor hàbit que has incorporat per millorar la teva productivitat?

Fer esport cada dia ha estat, sens dubte, un dels hàbits que més m’ha ajudat a mantenir l’energia i l’equilibri. Però també, i molt especialment, envoltar-me de bons col·laboradors i persones de confiança. Per a mi, la productivitat no consisteix en fer moltes coses, sinó en produir amb eficiència, sabent delegar i prioritzar. No puc fer-ho tot, i tampoc ho pretenc. Delegar bé és clau per poder-te centrar en el que realment aporta valor. I dins d’aquest valor, hi ha una part de la feina sovint invisible però essencial: pensar.

Tens alguna frase o mantra personal que t’acompanyi? Hi ha alguna lliçó que hagis après tard però que ara valores molt?

Hi ha una frasse que recordo sovint i que es pot incloure perfectament al mòn laboral i és la que Johan Cruyff va pronunciar als seus jugadors abans de sortir al camp per jugar i guanyar la primera final de la Copa d'Europa del Barça: “Sortiu, jugueu i disfruteu”. Aquesta idea de sortir a "jugar" cada dia, sabent que hi haurà dies que "guanyaràs" i d’altres que no, però amb la voluntat de gaudir d'aquest "partit", m’identifica molt. Al final, el més important no és només assolir objectius, sinó fer-ho amb passió i disfrutant del camí. Potser aquesta és la gran lliçó que no sempre vaig tenir clara al principi i que avui intento posar al centre.

Quina és la teva esperança per a la pròxima generació d’emprenedors lleidatans?

Espero que la nova generació vingui forta, amb una formació sòlida, tant acadèmica com lingüística, i amb la mentalitat oberta per afrontar reptes globals. Estem vivint una revolució tecnològica —la intel·ligència artificial n’és un exemple clar— i cal estar molt ben preparats per no quedar enrere. La formació contínua, l’adaptabilitat i la capacitat per entendre el canvi com una oportunitat seran claus. Confio que sabran veure-ho i aprofitar-ho.

Si poguessis millorar un aspecte de l'ecosistema empresarial de Lleida, quin seria?

Lleida té molts actius, però crec que ens falta apostar decididament per la indústria. Estem en una ubicació privilegiada: prop del mar, de la muntanya, amb connexions viàries i ferroviàries bones, i un aeroport amb marge de desenvolupament. No podem deixar escapar les oportunitats que vindran.

Al mateix temps, cal protegir el petit comerç i la petita empresa familiar. Aquest teixit és la base de l’economia local i cal cuidar-lo. Sempre he pensat que la gran superfície comercial de Lleida hauria de ser el Carrer Major i els seus voltants, tant pel comerç com per la restauració, que ha millorat molt en els darrers anys. I si a tot això hi sumem uns polígons ben mantinguts i amb visió de futur, tindrem un ecosistema empresarial fort i arrelat al territori.