Rosa Rubió “Un entorn exigent no està renyit amb un entorn amable.”

Quin ha estat el repte més difícil que has hagut d’afrontar com a líder?


Prescindir d’una persona que formava part de l’equip des de feia molts anys i que, a més, era amiga. Va ser una decisió difícil, sobretot pel vincle personal.

No va ser una decisió vinculada al seu rendiment. Era una bona professional. Va respondre a una necessitat de l’empresa en aquell moment, a un canvi de plantejament que ens obligava a reorganitzar l’equip.

Aquell moment em va fer entendre que liderar també implica prendre decisions incòmodes, fins i tot quan afecten persones que valores. I que es poden fer bé, amb respecte i claredat. De fet, avui continuem sent amigues, i per mi això és la millor prova que la decisió es va gestionar correctament.

Com descriuries el teu estil de lideratge en tres paraules?

Humà. Entusiasta. Serè.

Intento escoltar molt abans de decidir. M’agrada analitzar, donar context i actuar amb calma. I alhora, transmetre confiança i energia quan el projecte ho requereix.

Quin és el secret per mantenir un equip motivat i alineat amb la visió de l’empresa?

Explicar el per què de les decisions. No limitar-se a repartir tasques.

Quan les persones entenen cap a on va el projecte, la implicació és diferent. També és important recordar que treballem amb persones, no amb rols.

I hi ha una cosa que per mi és clau: a Com360 venim a treballar, però també a gaudir treballant. El sentit de l’humor i un bon ambient no són accessoris; ajuden molt més del que sembla a sostenir el ritme i la pressió.

Com et recuperes després d’una mala setmana o d’un projecte fallit?


Analitzo què ha passat amb calma. Intento separar emoció i dades. No sempre és agradable, però acostuma a ser útil.

No m’agrada fracassar ni equivocar-me. No ho romantitzo. Però he entès que és necessari si vols avançar i prendre decisions amb criteri. Sovint, el que no funciona és el que et dona la informació que necessites per ajustar millor la següent vegada.

Quin consell donaries a algú que té por de fracassar?

Que no esperi tenir-ho tot clar per començar. Moltes decisions s’aprenen prenent-les. Si no hi ha marge d’error, tampoc hi ha gaire marge de creixement.

Com definiries l’èxit en la teva vida professional?

Poder escollir projectes amb sentit, mantenir una bona reputació i construir relacions professionals estables. I fer-ho sense perdre el plaer de la feina. Si tot és tensió constant, alguna cosa no està ben plantejada.

Quina relació tens amb la competència? És un estímul o una pressió?

No estic especialment pendent de la competència ni treballo condicionada pel que fan altres agències. Tinc molt clar el meu estil i la manera com entenem la comunicació a Com360, i això és el que guia les decisions.

Evidentment, la competència existeix i és necessària. Cada client acaba trobant l’agència que encaixa amb la seva manera de fer. Nosaltres no volem competir per volum, sinó per criteri, proximitat i qualitat del servei.

Qui busca una comunicació més propera, humana i personalitzada, acostuma a trobar en nosaltres el seu lloc.

Quina és la millor manera de mesurar l’èxit dins una empresa?

Si els clients repeteixen, si l’equip es queda i si els números surten sense sacrificar la cultura. Quan aquestes tres coses es mantenen en el temps, vol dir que el projecte està ben construït.

Què busques en una persona quan contractes algú per al teu equip?

Criteri i responsabilitat. Les competències tècniques es poden millorar. El que marca la diferència és l’actitud: persones proactives, amb idees, amb ganes de proposar encara que això impliqui equivocar-se.

Valoro molt l’entusiasme i la voluntat d’aprendre. Prefereixo algú amb iniciativa i curiositat que algú molt brillant, però passiu. I si, a més, sap riure’s una mica de les situacions de tensió, suma molt.

Quina és la millor manera de retenir el talent dins una organització?

Donar espai per créixer i escoltar de manera real. Un entorn exigent no està renyit amb un entorn amable. Quan hi ha respecte, sentit de l’humor i projectes estimulants, la gent acostuma a voler-se quedar.