Els líders també fan vacances

Cada estiu es repeteix la mateixa escena. Les oficines es buiden, les agendes s'alleugereixen, els correus electrònics activen les respostes automàtiques i les converses giren al voltant d'un únic tema: les vacances. Tanmateix, hi ha una realitat que continua sent massa habitual entre moltes persones que lideren equips. Malgrat estar oficialment de descans, el telèfon continua a la mà, les notificacions segueixen actives i qualsevol incidència acaba convertint-se en una consulta urgent. Com si desconnectar fos incompatible amb la responsabilitat de dirigir una organització o un equip.

Durant molts anys hem associat el lideratge a la disponibilitat absoluta. Hem acabat normalitzant la figura del directiu que sempre hi és, que resol qualsevol problema, que pren totes les decisions importants i que sembla imprescindible perquè les coses funcionin. Aquesta imatge, que sovint fins i tot s'ha admirat, amaga una realitat molt menys positiva: quan una organització depèn excessivament d'una sola persona, el problema no és que aquesta marxi uns dies de vacances; el problema és el model de lideratge que s'ha construït.

Per això m'agrada plantejar una pregunta molt senzilla als responsables d'equips amb qui treballo: què passa quan tu no hi ets? La resposta acostuma a ser molt més reveladora que qualsevol indicador de rendiment o qualsevol quadre de comandament. Si tot s'atura, si ningú no sap com actuar, si les decisions queden bloquejades o qualsevol dificultat acaba generant una trucada al responsable, probablement encara hi ha molta feina a fer. En canvi, quan els equips continuen avançant, resolen incidències, prenen decisions amb criteri i mantenen el compromís sense necessitat d'una supervisió constant, estem davant d'una de les millors evidències que el lideratge està fent la seva funció.

I és que liderar mai no hauria de significar convertir-se en imprescindible. Al contrari. El veritable lideratge consisteix a desenvolupar persones capaces de pensar per elles mateixes, assumir responsabilitats i actuar amb autonomia. No es tracta de tenir totes les respostes, sinó de crear les condicions perquè l'equip sigui capaç de trobar-les. Aquesta és una diferència fonamental que, massa sovint, oblidem en el dia a dia de les organitzacions.

Parlem molt dels valors corporatius. Confiança, compromís, col·laboració, responsabilitat, orientació a les persones... Són paraules presents a gairebé totes les memòries anuals, a les pàgines web i als discursos institucionals. Però els valors no es demostren quan el responsable és a l'oficina supervisant cada moviment. Els valors es posen realment a prova quan el líder no hi és. És aleshores quan descobrim si la confiança era real o només una declaració d'intencions, si les persones se senten legitimades per prendre decisions o si han après que és millor esperar instruccions abans de moure fitxa.

Delegar continua sent una de les competències més difícils per a qualsevol gestor. No perquè no se'n coneguin els beneficis, sinó perquè delegar implica renunciar a una part del control. Significa acceptar que altres persones faran les coses de manera diferent, però no necessàriament pitjor. Vol dir invertir temps en formar, en compartir criteris, en generar espais perquè les persones aprenguin també dels seus errors. En definitiva, implica confiar. I la confiança, com qualsevol relació sòlida, no es construeix en un curs de formació ni en una reunió puntual; es construeix cada dia, amb coherència, escolta i responsabilitat compartida.

Les vacances són, en aquest sentit, un magnífic termòmetre per mesurar la salut d'un equip. Si durant uns dies el servei continua funcionant, els projectes avancen i les persones responen amb criteri davant dels imprevistos, no és fruit de la casualitat. És el resultat d'haver creat una cultura basada en la corresponsabilitat, en la comunicació i en el desenvolupament del talent. Les organitzacions més fortes no són les que tenen un líder brillant que resol totes les dificultats, sinó les que han estat capaces de multiplicar aquest lideratge entre moltes persones.

Vivim un moment en què parlem cada vegada més de benestar laboral, de salut emocional i de conciliació. Però aquests conceptes perden credibilitat quan els mateixos responsables no són capaços de desconnectar. Si un líder sent que no es pot permetre un día sense mirar el correu perquè l'organització depèn exclusivament d'ell, difícilment podrà transmetre al seu equip que descansar també és una part imprescindible del bon rendiment professional. Liderar també és donar exemple. I donar exemple significa demostrar que les persones poden cuidar-se sense sentir que abandonen les seves responsabilitats.

Potser ha arribat el moment de canviar la pregunta. En lloc de preguntar-nos quant ens necessita el nostre equip, hauríem de preguntar-nos fins a quin punt hem contribuït perquè ens necessiti cada vegada menys. Aquest canvi de perspectiva transforma completament la manera d'entendre la gestió de persones. El focus deixa d'estar en controlar per passar a desenvolupar. Deixa d'estar en decidir-ho tot per començar a generar criteri. Deixa de buscar professionals dependents per construir equips responsables, compromesos i capaços d'afrontar els reptes amb autonomia.

Quan tornem de vacances, molts valorarem els resultats assolits, els projectes que han continuat avançant o les incidències que s'han resolt. Però potser el millor indicador no serà cap xifra. Potser serà descobrir que les persones han continuat treballant amb confiança, que han pres decisions encertades i que l'organització ha mantingut el seu ritme sense necessitat d'una presència constant. Si això passa, no voldrà dir que el líder era prescindible. Voldrà dir exactament el contrari: que ha fet una gran feina desenvolupant persones, compartint coneixement i construint una cultura basada en la confiança.

Al capdavall, aquest és, probablement, un dels majors èxits que pot assolir qualsevol líder. Deixar un equip millor del que el va trobar. Crear un entorn on les persones creixen, assumeixen responsabilitats i se senten capaces de decidir. Perquè el llegat d'un bon líder no és que tothom el necessiti cada dia, sinó que, fins i tot quan ell és de vacances, els valors continuïn presents, les persones continuïn avançant i l'equip continuï demostrant que el lideratge compartit és molt més fort que qualsevol protagonisme individual.