El turisme de Lleida-Pirineus reclama un nou model per garantir el futur de les empreses familiars

El sector turístic de les comarques de Lleida-Pirineus reclama una reformulació urgent del model actual per garantir la continuïtat de les empreses familiars i protegir la identitat del territori. Aquesta és una de les principals conclusions de l’estudi “Els empresaris turístics de la Costa Brava, Costa Daurada, Terres de l’Ebre i Lleida-Pirineus, davant el futur del sector”, presentat avui a la Seu de Lleida del Col·legi d’Economistes de Catalunya, dins del marc del 4t Congrés d’Economia i Empresa de Catalunya.

El treball, elaborat pels professors Josep-Francesc Valls (ESADE, UPF-BSM) i Martí Sabria, es basa en una enquesta a més de 100 empresaris i directius del sector. L’estudi apunta que, malgrat l’alta rendibilitat individual, el turisme a Lleida-Pirineus s’enfronta a grans reptes estructurals com l’estacionalitat, la manca de mà d’obra qualificada i l’impacte ambiental. També alerta del risc de saturació i reclama una reformulació del model que posi en valor la sostenibilitat i la dimensió local.

“El flux de viatgers continua actiu com abans de la pandèmia, i no es tracta de reduir l’activitat, sinó de replantejar el model”, ha afirmat Valls, que aposta per una “tercera generació” turística basada en la innovació, la professionalització, l’associació empresarial i una col·laboració publicoprivada més intensa.

Precarietat laboral i pressió a les empreses petites

Després de la presentació, s’ha celebrat una taula rodona amb la participació de representants del sector i del món acadèmic i institucional. Josep Castellarnau, president del Gremi d’Hostaleria de Lleida; Natàlia Daries, directora del Departament d’Economia i Empresa de la UdL; Cel Feliu, presidenta de l’Associació de Càmpings de Lleida; i Juan Antonio Serrano, alcalde de Vielha e Mijaran, han coincidit en la necessitat d’un canvi profund.

Tots quatre han denunciat la precarietat laboral com un dels principals obstacles per captar i retenir talent. Daries ha assenyalat que “els baixos salaris, l’estacionalitat i la manca d’accés a l’habitatge dificulten enormement la consolidació del sector”.

L’alcalde de Vielha ha posat l’accent en les tensions urbanístiques i l’impacte de les segones residències i els pisos turístics: “No podem parlar de desenvolupament turístic si no podem garantir que la nostra gent tingui accés a un habitatge digne. El model actual està trencant l’essència del territori”. Serrano ha advertit que el model actual està posant en perill l’essència del territori.

Defensa del control local i crítica a la fiscalitat

Una altra de les preocupacions compartides és l’entrada de grans cadenes en el sector, especialment en el món del càmping. Cel Feliu ha alertat que aquesta tendència “pot posar en risc la viabilitat de les empreses familiars i fer perdre el control local sobre el turisme”.

També s’ha criticat la pressió fiscal i burocràtica que pateixen les pimes turístiques. Castellarnau ha lamentat la davallada del nombre d’autònoms a la zona i ha assegurat que, si no es corregeixen les desigualtats actuals, “el futur del sector a Lleida és incert”.

La taxa turística, una eina amb potencial

L’estudi també proposa reformular el model de taxa turística. La majoria dels enquestats la consideren una bona eina per finançar serveis que avui assumeixen els residents, però reclamen una aplicació més justa i ajustada a la realitat dels petits municipis.

El 4t Congrés d’Economia i Empresa de Catalunya, que s’allargarà fins al 20 de juny, busca generar coneixement útil per a una economia més digital, sostenible i arrelada al territori.