El projecte DRONVINYA avala l’ús de drons per a tractaments fitosanitaris en vinya, especialment en les de difícil accés

Els drons poden esdevenir una eina útil per als tractaments fitosanitaris en vinya, especialment en explotacions situades en zones amb pendents pronunciats o amb una orografia complexa, on l’accés amb tractors o equips convencionals és difícil, costós o inviable. Aquesta és una de les principals conclusions del projecte DRONVINYA, que també destaca que aquesta tecnologia pot reduir l’exposició dels treballadors als productes fitosanitaris.

El projecte ha comptat amb la participació d’Agrotecnio, el Clúster Vitivinícola de Catalunya, Innovi, i els cellers Família Torres, Rendé-Masdéu i la Cooperativa de Vila-rodona. L’estudi conclou que l’ús de drons està tècnicament justificat en parcel·les de difícil accés i també en períodes de pluges continuades, quan l’entrada de maquinària terrestre queda limitada.

Els resultats assenyalen que els contextos més adequats per a aquesta tecnologia són les vinyes amb poc vigor vegetatiu, formades en vas, i les aplicacions realitzades durant les primeres fases del desenvolupament de la planta, preferentment fins a principis de juny.

Tot i això, els investigadors remarquen que els tractaments amb dron exigeixen unes condicions d’aplicació molt concretes. Les pulveritzacions s’han de dur a terme en situacions de calma atmosfèrica i respectant estrictament les bandes de seguretat, ja que els sistemes de polvorització centrífuga dels drons són especialment sensibles al vent.

Els assaigs s’han desenvolupat entre els anys 2024 i 2026 en cinc parcel·les situades al Priorat, l’Anoia i l’Alt Camp, amb diferents tipus d’orografia, sistemes de formació i sensibilitat varietal. En les proves s’ha utilitzat un dron DJI AGRAS T50 equipat amb quatre capçals centrífugs, aplicant formulats de sofre per al control de l’oïdi de la vinya.

Una regulació pendent a Espanya

El projecte també posa el focus en la necessitat d’avançar en el marc normatiu. Tot i els avenços tecnològics i l’experiència existent en altres països europeus, l’ús de drons per a tractaments fitosanitaris encara no està autoritzat de manera general a Espanya, on continuen vigents les restriccions associades a les aplicacions aèries.

En canvi, països com Alemanya, França o Suïssa ja disposen de marcs reguladors que permeten aquest tipus d’aplicacions sota condicions estrictes, especialment en vinyes situades en pendents pronunciats.

Segons els responsables del projecte, les noves propostes legislatives europees apunten cap a una flexibilització de la normativa i al reconeixement dels drons com una tecnologia de precisió amb capacitat per reduir riscos laborals i impactes ambientals.

Per aquest motiu, DRONVINYA insta les administracions competents a avançar en una regulació específica. L’informe conclou que no hi ha impediments tècnics perquè el Ministeri d’Agricultura, Pesca i Alimentació i el Departament d’Agricultura de la Generalitat autoritzin aquestes aplicacions amb criteris similars als que ja s’apliquen en altres països europeus.

La proposta planteja una regulació basada en l’avaluació prèvia dels models de dron, limitacions meteorològiques específiques i protocols estrictes de seguretat i distàncies de protecció.

El projecte ha estat liderat pels cellers Família Torres. El Clúster Vitivinícola de Catalunya, Innovi, n’ha coordinat el desenvolupament, mentre que el Grup de Recerca en Protecció de Cultius d’Agrotecnio n’ha assumit la direcció tècnica i científica. DRONVINYA està finançat per la Generalitat de Catalunya i forma part dels projectes de grups operatius de l’Associació Europea per a la Innovació en matèria de productivitat i sostenibilitat agrícoles, en el marc del Pla estratègic de la PAC 2023-2027.