El G10 defensa que Lleida pot liderar la indústria verda a Catalunya

La Cambra de Comerç de Lleida va acollir aquest dijous la presentació de la Declaració institucional per un model d’industrialització rural sostenible, circular, altament tecnificada i regenerativa, una proposta que vol generar valor econòmic, social i ambiental a partir dels recursos agraris, ramaders i forestals de les Terres de Lleida, el Pirineu i l’Aran.

La jornada, impulsada pel G10, el comitè estratègic de l’Agenda Compartida “Lleida, Terra d’Oportunitats”, va reunir institucions, empreses i agents econòmics del territori per posar en comú l’estat actual d’aquest model productiu i els principals reptes que en dificulten l’acceleració. Segons es va exposar, el desplegament de la bioeconomia circular ja compta amb projectes en marxa vinculats al gas renovable, els biofertilitzants, la biomassa forestal, la fusta per a usos constructius i l’agricultura regenerativa.

En l’obertura de l’acte, el president de la Cambra de Comerç de Lleida, Jaume Saltó, va destacar que la transformació econòmica del territori té com a objectiu fixar i atreure població, i va defensar la necessitat d’actuar de manera coordinada per transformar el model econòmic. Per la seva banda, el president de la Diputació de Lleida, Joan Talarn, va remarcar que la transformació econòmica de Lleida no s’ha de plantejar només “per resistir”, sinó “per liderar”, i va reivindicar una industrialització rural que permeti generar projectes de vida al territori.

Durant la jornada també es va posar sobre la taula la dimensió econòmica del model. Segons va exposar Teresa Botargues, la inversió prevista per desenvolupar el conjunt dels projectes vinculats a aquesta estratègia és de 200 milions d’euros fins al 2035. D’aquesta quantitat, el G10 considera necessari activar 25 milions d’euros aquest mateix 2026 per impulsar actuacions prioritàries, principalment relacionades amb el desenvolupament dels tres biopolígons, la creació d’espais d’experimentació tecnològica i normativa, la formació de nous perfils professionals i l’ordenació forestal.

La taula rodona empresarial va comptar amb la participació d’Alcarràs Bioproductors, l’Associació d’Empreses de la Fusta de Lleida, ACTEL, Veolia i Moeve. Les empreses i entitats participants van coincidir a assenyalar que el model ja és una realitat productiva i econòmica al territori, però també van advertir que cal superar diversos colls d’ampolla per poder escalar-lo.

Un dels principals reptes és el desplegament dels biopolígons, àrees d’activitat econòmica especialitzades en bioeconomia, amb planificació urbanística pròpia i pensades per acollir indústries que produeixin aliments, béns, energia o serveis a partir de recursos biològics renovables. El cas més avançat és el d’Alcarràs Bioproductors, considerat el primer biopolígon industrial de Catalunya i de l’Estat, impulsat per 150 famílies ramaderes que han convertit la gestió de les dejeccions porcines en una oportunitat industrial vinculada al biometà i als biofertilitzants.

A la demarcació també hi ha dos biopolígons més en marxa: el de Balaguer, impulsat per Noguera Renovables i orientat a la valorització forestal i la química verda, i el de Montoliu de Lleida, promogut pel mateix ajuntament i amb un paper previst de Moeve en la implantació de producció de biometà. Segons es va exposar durant l’acte, el repte és que aquests espais puguin disposar dels instruments urbanístics i tècnics necessaris per avançar amb garanties i atreure inversió.

La gestió forestal va ser un altre dels grans eixos de la jornada. L’Associació d’Empreses de la Fusta de Lleida i Veolia col·laboren en el projecte Pirineu Local Forest, que vol activar el potencial dels boscos de la demarcació. Segons les dades exposades, prop del 70% dels boscos de les comarques forestals de Lleida estan pendents d’ordenar i, de la superfície que ja disposa d’instruments d’ordenació, només se’n mobilitza el 22% del creixement anual. Aquesta situació limita el desenvolupament d’una indústria vinculada a la fusta i la biomassa, però també incrementa el risc d’incendi i redueix la biodiversitat.

El sector agrícola també es va presentar com una peça clau de la nova indústria verda. ACTEL va posar l’accent en la necessitat que el sector primari no sigui vist només com a generador de residus, sinó com a proveïdor de recursos per a noves cadenes de valor. Subproductes com la sansa, el pinyol d’oliva, les restes vegetals o els excedents de palla poden esdevenir matèria primera per a biorefineries interessades en produir bioplàstics, nous materials de construcció o crèdits de carboni. En aquest àmbit, la iniciativa REGEN-Segrià, impulsada per la Fundació Comunitària Raimat Lleida i alineada amb l’agricultura regenerativa, es va presentar com un primer pas concret.

La falta de perfils professionals especialitzats va aparèixer com un altre dels colls d’ampolla. Les empreses participants van coincidir en la necessitat de reforçar la formació vinculada als anomenats green jobs i de millorar la coordinació entre administració, centres de formació professional, universitat i sector empresarial. Durant l’acte es va apuntar també la necessitat d’avançar cap a un centre específic d’economia verda vinculat a l’Escola del Treball.

El G10 també va presentar els instruments que s’han anat desenvolupant per acompanyar aquest procés: BIOHUB CAT, l’Oficina Tècnica de la Transformació i la recentment creada Oficina de Captació d’Inversions. Aquests tres recursos han de facilitar el desenvolupament dels projectes, l’acompanyament als propietaris dels recursos i la connexió amb finançament per a iniciatives madures.

Entre les accions que el G10 considera prioritàries hi ha dotar de més capacitat tècnica els ajuntaments que promouen biopolígons, impulsar infraestructures de testatge tecnològic i normatiu per reduir riscos abans de fer grans inversions, incrementar la superfície forestal ordenada i desplegar un sistema de formació professional adaptat als nous llocs de treball que generarà aquest model industrial.

Les Terres de Lleida disposen de més de 12 milions de tones anuals de recursos orgànics susceptibles de ser transformats mitjançant biotecnologies en biometà, CO₂ biogènic, biofertilitzants, biopolímers o biocarburants. A més, la demarcació pot instal·lar fins a 15.000 MW addicionals de potència renovable i compta amb 775.000 hectàrees forestals, de les quals 300.000 són de titularitat municipal.

El G10 defensa que aquests actius poden convertir Lleida en un territori de referència en bioeconomia circular, sempre que el desplegament industrial vagi acompanyat de planificació territorial, suport institucional, formació especialitzada i capacitat per retenir al territori el valor generat. Talarn va tancar la jornada remarcant que “un territori és un projecte de vida” i que l’objectiu és liderar una industrialització rural “humana”, capaç de generar oportunitats i futur a les comarques de Lleida.