El deute públic es modera fins al 101,6% del PIB, tot i assolir un nou màxim d’1,740 bilions

El deute públic del conjunt de les administracions públiques espanyoles es va situar en 1,740 bilions d’euros al tancament del primer trimestre del 2026, una xifra rècord que supera el màxim històric registrat el tercer trimestre del 2025, quan va arribar als 1,709 bilions. En comparació amb l’any anterior, l’endeutament va créixer un 4,3% en termes absoluts.

Tot i aquest increment, el pes del deute sobre el conjunt de l’economia es va moderar fins al 101,6% del Producte Interior Brut (PIB), fet que representa una reducció d’1,7 punts respecte a l’any passat. El govern espanyol preveu que aquesta ràtio se situï en el 99,3% del PIB a finals d’any.

En el cas de Catalunya, el deute es va enfilar fins als 90.335,6 milions d’euros, un 0,7% més que el primer trimestre del 2025. Malgrat aquest augment en valors absoluts, la ràtio d’endeutament sobre el PIB català es va reduir fins al 27,8%, 1,5 punts menys que fa un any. Amb aquesta xifra, Catalunya es manté com la tercera comunitat autònoma amb més pes del deute sobre la seva economia.

Per subsectors, l’administració central va concentrar la major part de l’endeutament, amb 1,602 bilions d’euros al març, un 4,5% més que l’any anterior i equivalent al 93,6% del PIB. Per la seva banda, el deute de la Seguretat Social va arribar als 136.000 milions d’euros, amb un increment interanual del 7,9%, vinculat als préstecs concedits per l’Estat a la Tresoreria General de la Seguretat Social per finançar part del seu desequilibri pressupostari.

Les comunitats autònomes van tancar el trimestre amb un deute conjunt de 347.000 milions d’euros, un 2,6% més que l’any anterior, equivalent al 20,3% del PIB. Les ràtios més elevades es van registrar al País Valencià, amb un 40,4%; la Regió de Múrcia, amb un 31,1%; Catalunya, amb un 27,8%, i Castella-la Manxa, amb un 27,6%.

En canvi, cinc comunitats es van mantenir per sota del llindar del 13% fixat com a valor de referència a la llei d’estabilitat: Navarra (8,6%), Canàries (10,5%), País Basc (11,4%), Madrid (12%) i Astúries (12%).

Pel que fa a les corporacions locals, el deute es va situar en 21.000 milions d’euros, l’equivalent a l’1,2% del PIB, i va baixar un 9,5% respecte al primer trimestre del 2025. Les capitals de província van concentrar 7.000 milions, mentre que els ajuntaments que no són capitals van acumular 10.000 milions i la resta de corporacions locals, 4.000 milions.

Entre els municipis de més de 300.000 habitants, el deute es va reduir un 17,2% interanual, fins als 4.400 milions d’euros. L’Ajuntament de Madrid va registrar el volum més elevat, amb 1.600 milions, seguit de Barcelona, amb 1.200 milions, i Saragossa, amb 500 milions. En termes de deute per habitant, Saragossa va presentar la xifra més alta, amb 749 euros, per davant de Barcelona, amb 649 euros, i Múrcia, amb 511 euros.

Finalment, la consolidació del conjunt de les administracions, és a dir, el deute en poder de diferents subsectors, va augmentar un 3,7% respecte al 2025, fins als 366.000 milions d’euros, una xifra que representa el 21,4% del PIB.