- Analític Lleida
- Posts
- El consum com a motor del creixement: més temps, més salaris, més justícia
El consum com a motor del creixement: més temps, més salaris, més justícia
Per Pere Sánchez, secretari general de CCOO de Lleida

L’economia espanyola creix amb força i ho fa, en bona part, gràcies al consum de les llars. Segons les darreres dades de l’Enquesta de població activa (EPA), aquest dinamisme econòmic no es pot entendre sense l’augment de l’ocupació i, sobretot, de la capacitat de despesa de la ciutadania. En altres paraules: el PIB puja perquè les famílies tornen a consumir, i això només és possible si hi ha salaris dignes i estabilitat laboral.
No és fruit de la casualitat. Aquesta millora ha estat possible gràcies a reformes laborals valentes i a la pressió sostinguda de la lluita sindical, que ha defensat increments salarials, convenis dignes i la protecció dels drets de les persones treballadores. Cal recordar que moltes d’aquestes mesures van ser durament criticades en el seu moment pels mateixos sectors que ara també es beneficien del creixement. Avui, però, les dades són clares: les polítiques orientades a reforçar l’ocupació, l’estabilitat i la renda de les llars han tingut un impacte directe en la reactivació econòmica.
És una gran contradicció que fins i tot sectors empresarials que més es beneficien del dinamisme econòmic es posicionin en contra de les millores salarials, les condicions laborals dignes o la reducció de la jornada. Una economia saludable no pot basar-se en la desigualtat ni en la cronificació de la precarietat. Repartir els guanys no és només una qüestió de justícia social, sinó també una estratègia intel·ligent per sostenir el creixement a llarg termini.
Alguna força política del nostre país hauria d’entendre que el benestar de la classe treballadora és el millor motor de l’economia. Quan millorem les condicions laborals i els salaris pugen, augmenta el consum, es reactiva la producció i s’enforteix l’activitat empresarial. Negar aquesta evidència, en nom de l’austeritat o dels marges de benefici, és negar l’oportunitat de construir un model econòmic més resilient i inclusiu.
L’objectiu ha de ser clar: repartir millor per créixer millor. Si volem consolidar el camí cap a la plena ocupació i una economia més inclusiva, cal apostar per un model productiu que redistribueixi la riquesa, reconegui el valor del treball i impulsi la corresponsabilitat. És l’hora d’avançar cap a una prosperitat compartida que posi la vida, i no només els beneficis, al centre
Reply