Dani Gallego "tot el que fem comença i acaba en les persones".

Com descriuries el teu estil de lideratge en tres paraules?

El descriuria com a humà, conscient i coherent. Humà, perquè quan em relaciono amb l’equip m’agrada fer-ho des de la proximitat, la cura i el respecte. Conscient, perquè intento entendre què em passa, què necessito i quin impacte tenen les meves accions en els altres. I coherent, perquè procuro que allò que penso, allò que dic i allò que faig estigui alineat amb els meus valors.

Quina és la lliçó més valuosa que has après liderant equips?

La lliçó més valuosa que he après és que no totes les persones necessiten el mateix lideratge, ni al mateix ritme, ni amb el mateix llenguatge. Liderar també vol dir adaptar-se als estils de les persones, entendre què necessita cadascú i mirar els equips amb curiositat, no amb judici.

Quin és el secret per mantenir un equip motivat i alineat amb la visió de l’empresa?

Des del meu punt de vista, el secret és entendre que la visió només s’alinea quan les persones se senten vistes, escoltades i reconegudes en el seu estil. Un equip es manté motivat quan percep que la seva feina té sentit. I això implica escoltar més, controlar menys, donar context abans que ordres i recordar que els resultats sostenibles sempre són conseqüència de cuidar les persones.

Quin ha estat el moment més crític de la teva carrera i com el vas superar?

Quan vaig començar en el món de la formació, l’any 2001, de la mà de Nokia, se’m va obrir un univers nou on vaig descobrir la meva vocació. Tretze anys més tard, quan Microsoft va comprar la companyia i els departaments es van duplicar, el nostre va ser el primer a desaparèixer. Em vaig trobar en un punt en què no sabia ben bé què faria a partir d’aleshores, però tenia clar que volia dedicar-me a alguna cosa que no depengués només de tercers.

Gairebé per casualitat, em vaig acabar certificant com a coach i, a partir d’aquí, vaig començar a conèixer el món del Serious Play. Amb el temps vaig anar deixant de banda el coaching per centrar-me en la consultoria per a empreses. Aquella etapa, que en aquell moment va ser incerta, m’ha acabat portant fins on soc avui.

Com expliques als teus col·laboradors que equivocar-se també és part de l’aprenentatge?

En el meu llibre explico una idea que m’agrada especialment i que utilitzo sovint, inspirada en una sèrie de televisió que m’ha marcat molt: Ted Lasso. En un dels capítols, Ted pregunta a un membre del seu equip: “Saps quin és l’animal més feliç del món?” I ell mateix respon: “El peix daurat, perquè només té deu segons de memòria.”

Aquesta metàfora ens recorda que massa sovint ens quedem atrapats en l’error i no en sortim. Ens hi aferrem, el remenem, el jutgem i ens bloquegem. En canvi, si fem com el peix daurat i deixem anar ràpidament l’error, podem centrar-nos en allò que realment importa: aprendre’n i continuar avançant.

Què et motiva cada dia a continuar?

Ho tinc claríssim: la meva família és el meu centre. Tot el que faig, cada projecte, cada pas i cada decisió, és per ells i gràcies a ells.

Quina relació tens amb la competència?

La gent que em coneix sap que no m’agrada parlar de competència, sinó de cooperència. Sempre he cregut que tothom suma i que aprendre dels altres i compartir el que sabem és una de les coses més enriquidores que podem fer com a professionals. Al final, allò realment important és que cadascú trobi el seu estil i que aquest estil es converteixi en la seva marca personal.

És un estímul o una pressió?

Sempre hauria de ser un estímul, però cal tenir cura que no es converteixi en una obsessió. Quan això passa, entrem en un nivell d’estrès que ens fa perdre el focus i la perspectiva.

Quin ha estat el projecte o assoliment més satisfactori de la teva carrera?

Per a mi, el projecte més satisfactori ha estat publicar el meu primer llibre. És una fita que, sense l’impuls de bons amics que han estat al meu costat animant-me i empenyent-me perquè ho fes, probablement no hauria arribat a materialitzar-se.

Va ser un repte intens, de molta dedicació i d’un esforç sostingut, però també una oportunitat per posar paraules a allò que porto anys treballant amb equips i persones. Saber que he deixat una part de mi en forma de llibre, i que aquest llibre pot ajudar altres professionals a liderar des d’un lloc més humà, conscient i coherent, fa que tot el camí hagi valgut la pena.

Quina és la clau per construir un equip fort i cohesionat?

La clau per construir un equip fort i cohesionat no és reunir els millors professionals, sinó aconseguir que persones diferents treballin juntes amb confiança, respecte i un propòsit compartit. La funció del líder no és fer que tothom actuï igual, sinó crear les condicions perquè cada persona pugui aportar el millor de si mateixa.

Quan entenem que la diversitat ben gestionada és una força, els equips deixen de ser només un conjunt de persones i es converteixen en un sistema que suma.

Quina és la millor manera de retenir el talent dins una organització?

La millor manera de retenir el talent no és retenir-lo, sinó crear un lloc on les persones vulguin quedar-se.

Durant molts anys hem cregut que el talent es fidelitza només amb salaris, beneficis o incentius. Tot això és important, però no és l’únic que fa que algú decideixi donar el millor de si mateix cada dia. El que realment marca la diferència és sentir-se valorat, escoltat i respectat; saber que la pròpia feina té impacte; i trobar oportunitats reals per créixer, provar, equivocar-se i descobrir de què som capaços. Quan això passa, apareix una cosa essencial: el sentiment de pertinença.

Si haguessis de definir la teva empresa amb una paraula, quina seria?

Persones. Perquè tot el que fem comença i acaba en les persones. Les estratègies, els processos, la innovació o els resultats només tenen sentit quan hi ha persones compromeses, connectades i amb un propòsit compartit.

Com has aconseguit diferenciar-te de la competència?

Nosaltres sempre diem que la nostra filosofia és que les empreses s’enduguin un pla d’acció creat a través de l’aprenentatge basat en el joc. Creiem en el poder de jugar: les dinàmiques lúdiques activen la participació, faciliten la reflexió i permeten que els equips trobin solucions reals d’una manera creativa, significativa i molt més connectada. Aquesta és una part essencial del que ens diferencia.

Quin paper juguen les noves tecnologies en la teva empresa?

La nostra empresa neix d’una base tecnològica molt arrelada. En el meu cas, vaig començar a Nokia i després vaig tenir la sort de formar part de l’equip de formació d’Apple durant vuit anys. A CoCoTrainers ho tenim tan integrat que forma part del nostre ADN.

Per això, en les nostres formacions d’oratòria, comunicació i parlar en públic utilitzem sovint ulleres de realitat virtual. Aquestes eines permeten que les persones es vegin en un escenari ple de públic, però en un entorn completament segur, on poden practicar, experimentar i millorar sense pressió.

Quin paper ha jugat la teva família en la teva trajectòria empresarial?

Per a mi són el motor de tot el que faig. He tingut la gran sort que sempre han estat al meu costat, donant-me suport tant en els moments bons com en els difícils. Quan tens algú que t’acompanya així, que et sosté i creu en tu fins i tot quan tu dubtes, això et dona una confiança enorme en el camí que fas i en les decisions que prens.

Hi ha algun hobby o afició que t’ajudi a desconnectar de la feina?

Per a mi hi ha tres aficions essencials. La primera són les sèries i les pel·lícules: soc un autèntic serielover. Tinc una aplicació per seguir tots els episodis de totes les sèries que miro, perquè en porto unes quantes alhora i m’encanta perdre’m en històries diferents.

La segona és el vòlei, on he combinat durant anys el rol de jugador i, fins fa poc més d’un any, també el d’entrenador. És un esport que m’ha donat equip, disciplina, molta alegria i, sobretot, bons amics i amigues.

I, finalment, ballar. M’encanta. És el meu espai per desconnectar de tot, deixar anar la ment i simplement gaudir del moment.

Com continues aprenent i evolucionant en el teu sector?

Intento estar al dia de totes les novetats que apareixen en el nostre sector i, amb la meva sòcia, l’Andrea Solans, tenim sempre una premissa molt clara: aprendre dels millors.

Això implica observar tendències, analitzar metodologies emergents i identificar quines certificacions poden aportar valor real al nostre treball. El nostre objectiu és que tot allò que incorporem —sigui una formació, una eina o una nova manera de treballar— ajudi les empreses i les persones a créixer, transformar-se i aplicar el que aprenen d’una manera pràctica i significativa.

Quin és el teu mantra personal o frase inspiradora?

Hi ha una frase del dramaturg i escriptor irlandès George Bernard Shaw que m’acompanya molt: “No deixem de jugar perquè ens fem grans; ens fem grans perquè deixem de jugar.”

Quin paper juga la formació en el lideratge?

A CoCoTrainers entenem la formació com una experiència de transformació, no només de transmissió de coneixement. El nostre objectiu no és que les persones surtin d’una sessió sabent més, sinó liderant millor: escoltant amb més atenció, comunicant amb més impacte, gestionant els equips amb més confiança, prenent decisions més conscients i, sobretot, amb un pla d’acció dissenyat per elles mateixes.

Si poguessis millorar un aspecte de l’ecosistema empresarial de Lleida, quin seria?

Lleida compta amb molt talent, empreses innovadores i persones amb una gran capacitat d’emprendre. El repte no és tant generar més talent, sinó connectar-lo millor. Quan es comparteixen coneixements, experiències i bones pràctiques, tots hi guanyem.

Quin impacte t’agradaria deixar a la ciutat a través del teu treball?

M’agradaria contribuir a fer de Lleida un territori on les empreses col·laborin, aprenguin les unes de les altres i posin les persones al centre de les seves decisions.

Aquest és, precisament, l’esperit de l’esdeveniment que vam fer a l’Orfeó Lleidatà a l’abril, “Empreses que Juguen”: crear un espai on directius, equips i organitzacions es trobin per compartir, experimentar i descobrir que es pot aprendre, liderar i innovar des d’una mirada més humana.

Perquè jugar no és el contrari de treballar; és una manera de fomentar la creativitat, la confiança, la cohesió i l’aprenentatge. Quan les empreses juguen, es transformen. I quan les persones juguen, creixen.