Catalunya invertirà prop de 400 MEUR dels fons Next Generation en 765 equipaments i projectes socials

Barcelona / Sabadell

El Govern invertirà 375 milions d’euros (MEUR) dels fons europeus Next Generation en 765 infraestructures i projectes socials fins el 2026. Les grans xifres dels projectes finançats pel Departament de Drets Socials amb aquests fons, les ha presentades aquest divendres el president Pere Aragonès des del Born Centre de Cultura i Memòria. El Pla de recuperació arran de la crisi de la covid-19 permetrà construir tres residències i centres de dia de gent gran i set centres Barnahus (un ja inaugurat) per atendre infants víctimes d’abusos sexuals. En innovació, un dels projectes és el de la Fundació iSocial, d'ortesis úniques com els punters per teclejar l'ordinador de l'Anna, una noia sense mobilitat als dits a causa d'un accident.

En l'acte a Barcelona, el president de Catalunya, Pere Aragonés, ha destacat que els prop de 400 MEUR dels fons europeus no tenen precedents: "És la inversió més important en l’àmbit social en la història de Catalunya”. Les iniciatives receptores dels fons estan orientades a transformar l’atenció a les persones, amb l’horitzó d’equiparar Catalunya amb els països més avançats en protecció social, assenyalen des del Govern.

Aragonès ha assegurat que la inversió prevista en projectes i infraestructures socials servirà per “enfortir” els pilars de l’estat del benestar i els serveis públics davant reptes com “l’envelliment, la pobresa estructural, l’emancipació juvenil, la vulnerabilitat i les desigualtats”. En la mateixa línia, el conseller de Drets Socials, Carles Campuzano, ha recalcat la importància d’aquests projectes en una societat cada vegada més envellida, més complexa i diversa.

Entre els 765 projectes, n’hi ha tant de propis del Govern com iniciatives impulsades pel món local o per entitats del tercer sector, centres de recerca i d’altres agents socials.

A la vegueria de Barcelona (Baix Llobregat, Barcelonès, Maresme, Vallès Occidental i el Vallès Oriental), el Departament de Drets Socials preveu invertir 153,7 MEUR en 233 projectes. La conselleria té previst fer actes arreu de Catalunya en els propers mesos per presentar les iniciatives receptores dels fons a cada vegueria.

La meitat dels fons, per a 40 nous equipaments i 111 remodelacions

Tornant a nivell català, 208 MEUR es destinaran a 40 nous equipaments i 111 remodelacions en centres per a la gent gran; persones amb discapacitat; amb problemes de salut mental; sense llar o amb necessitats d’allotjament temporal.

El Govern construirà, amb una partida prevista de 34,7 MEUR, tres residències i centres de dia per a gent gran públiques a Sabadell, Terrassa i Barcelona. Fa més d’una dècada que el Govern no inverteix en la construcció de residències i centres de dia.

També, i en el marc del conveni amb l’Ajuntament de Barcelona, aquesta línia finança la construcció del Centre d’acolliment nocturn i diürn d’emergències Ramon Turró i una unitat de convivència per a get gran a la promoció de l’antiga Quirón.

En l’àmbit de les persones amb discapacitat a la vegueria de Barcelona, s’adaptarà el nou model d’atenció centrada en la persona a la residència Can Serra de l’Hospitalet i a la residència Joan XXIII, a Cerdanyola del Vallès. Una altra actuació destacada és la rehabilitació del Vapor Cortés, a Terrassa.

Set dels tretze Barnahus i l'alberg més gran d'Europa, a Tarragona

El Govern també finançarà set dels tretze centres Barnahus que té previst implementar arreu de Catalunya per atendre infants que han patit abusos sexuals. Al de Tarragona, inaugurat el març, s’hi afegiran els de Tortosa, Lleida, la Seu d’Urgell, Mataró, Terrassa i Manresa.

També s’impulsaran les obres a l’antiga ciutat del repòs de Tarragona per convertir-la en l’alberg “més gran d’Europa”, han remarcat en l’acte. El programa destinat a equipaments que atenen infants i joves suma 81 actuacions amb 39,4 MEUR.

“Sóc un assistent robòtic intel·ligent per a les persones grans”

Amb 34,8 MEUR, es finançaran 180 iniciatives tecnològiques per fomentar l’autonomia personal, amb elements com la domòtica, la telemedicina o teleassistència avançada.

Un dels projectes destacats és el desplegament del robot ARI. El mateix robot s’ha presentat d’aquesta manera a l’acte: “Sóc un assistent robòtic intel·ligent per a les persones grans; parlo amb ells, em moc amb ells, els faig companyia i estic atent a les seves necessitats per fer-ne més fàcil la vida”. El Govern, en el marc d’un conveni amb l’Ajuntament de Barcelona, ha comprat 1.000 unitats d’aquesta plataforma per ampliar el projecte a la capital catalana i iniciar-ne el desplegament a la resta del territori.

També s’impulsaran 39 projectes tecnològics per millorar els serveis socials, amb un total de 39,4 MEUR, i 120 d’innovació social, amb 39 MEUR. L’última línia dels fons en l’àmbit social és la millora de l’accessibilitat, tant física com sensorial. Drets Socials té previst publicar un codi d’accessibilitat per regular les mesures que s’han de prendre en la vida pública per fer accessibles els serveis.

Punters per prendre apunts després d’un greu accident

Anna Franch és una noia de 21 anys veïna de Sabadell que al novembre de 2022 va patir un greu accident de trànsit a l'avinguda de la Concòrdia. Anava d'acompanyant en una motocicleta, i quan el conductor va fer una accelerada ella va caure enrere. Quatre vertebres es van esmicolar, i una d'elles va impactar contra la medul·la i li va provocar una lesió medul·lar completa.

"Va ser el moment més dur de la nostra vida", recorda la seva mare, Angy Diestro, que va rebre una trucada de matinada de la Vall d'Hebron en què se li explicava que la seva filla estava en estat greu al centre barceloní i que ho tenia difícil per superar les ferides. Tretze dies a l'UCI i un mes i mig a planta van donar pas a un trasllat a l'Institut Guttmann, on ha estat fins el passat 31 d'octubre fent rehabilitació.

Amb paràlisi de tronc cap avall i sense mobilitat als dits, un dels objectius passava per dotar-la d'autonomia, motiu pel qual li han dissenyat uns estris específicament per a les seves necessitats amb impressores 3D. Es tracta d’unes ajudes funcionals, o ortesis, darrere les quals hi ha la Fundació iSocial.

"No podia escriure a l'ordinador i em van dissenyar uns punters que puc enganxar-me a la mà i que em permeten picar el teclat, i també han creat un aparell per obrir el maquillatge", explica la jove. Té previst començar els estudis de Teràpia Ocupacional a Terrassa, on cada dia l'hauran de dur en cotxe els pares. "Pensava en com podria prendre apunts, m'angoixava, i aquests estris m'ajudaran molt", afirma.

Toni Codina, director de la Fundació iSocial, explica que la tecnologia 3D els permet fabricar “petites peces de plàstic amb un cost molt baix que faciliten la vida diària” de les persones amb algun tipus de necessitat de suport. Codina subratlla que es tracta d’ajuts funcionals “personalitzats, únics i singulars, perquè s’adapten a la necessitat de cada persona” i posa un altre exemple, la d’una forquilla totalment adaptada a la mà d’una persona amb dificultats per menjar.

El director de la fundació indica que a Catalunya hi ha més de 100.000 persones amb dificultats motrius d’algun tipus a causa d’una discapacitat, malaltia o accident i afegeix que el projecte beneficiari dels fons europeus vol desplegar a tot el territori un servei de disseny i fabricació d’adaptacions funcionals.

L’abast del projecte, que rebrà prop d’1 MEUR, inclou el disseny operatiu del servei, l’adquisició d’equipament per al disseny i impressió 3D i la posada en marxa d’una prova pilot amb la Fundació Ampans i l’Institut Guttmann.

A l’Anna, la tecnologia d'impressió en 3D li ha obert les portes a fer tasques per a les quals fins ara depenia plenament de l’entorn. Espera que, amb el temps i a mesura que detecti més necessitats, es puguin trobar noves solucions per a fer més senzill el seu dia a dia i el del seu voltant, que assegura que s'ha bolcat en ella, tant la família com els amics.