Associacions que representen més de 3.000 comerços de Ponent signen un manifest en contra del projecte de Torre Salses

Una quinzena d'associacions de comerciants de Ponent, que representen més de 3.000 comerços, han presentat aquest dilluns un manifest de suport al comerç local de Lleida i de rebuig al parc comercial projectat a Torre Salses perquè "replica el model ja existent" i suposa un "atac" a l'economia del comerç lleidatà. El document reivindicatiu té el suport també d'entitats socials, agrícoles, culturals, religioses i personalitats del territori lleidatà així com de la Unió de Botiguers de Reus (Baix Camp). Un dels impulsors del manifest, Miguel Borraz, ha explicat que el presentaran a la Paeria de Lleida perquè l'equip de govern escolti les seves reivindicacions i a partir d'aquí esperen rebre el suport de centenars de persones més.

El manifest el signen una vintena d'associacions i entitats comercials, socials, culturals, religioses o agrícoles de Ponent com l'AAVV Noguerola Estació Segre, Projecte Lleida, Slowshop, Comerç Ronda, Eix Comercial, Zona Alta, Mollerussa Comercial, Foment Tàrrega, Assemblea Pagesa de Catalunya, Baptista de Lleida, Cercle de Belles Arts, la Unió de Botiguers de Reus, entre altres. També s'hi han adherit reconegudes empreses i personalitats del territori com professors d'universitat, directors teatrals, escriptors, artistes, músics o agricultors.

Així, defensen que el comerç de proximitat és "fonamental" per al desenvolupament social i econòmic de ciutats i pobles i dona "vida" a empreses de caràcter familiar i fomenta l'emprenedoria alhora que realça els seus trets diferencials, com el producte local o el patrimoni. En canvi, es rebutja la implantació d'una gran superfície comercial perquè té una "forta repercussió" a la xarxa comercial de Lleida i dels municipis del voltant. En aquest sentit, es considera que replica un model ja existent i suposa una "deslleialtat" envers el comerç de proximitat del territori. Afegeix que el model d'un gran parc comercial és "obsolet" i s'està "qüestionant arreu".

Borraz ha considerat que l'oferta comercial per habitant i els locals buits que poden ser aprofitats a la capital del Segrià fan innecessària la implantació d'un centre comercial als afores, sobre el qual ha dit que "només pot interessar a la promotora i potser a algun polític". En aquest sentit, ha explicat que han demanat diverses vegades reunir-se amb la Paeria de Lleida i encara estan a l'espera de concretar una trobada que els permeti presentar el manifest a l'equip de govern i a la resta de grups municipals. Borraz desitja que això fos "un punt de partida" que faciliti l'adhesió de "centenars d'entitats i persones més" a la seva proposta. Si finalment es considera necessari implementar una nova àrea comercial, el representant de projecte Lleida ha indicat que el més raonable seria impulsar el pla de l'Estació, ja que seria "més integrador i unificador".

Per la seva part, la presidenta de l'Eix Comercial, Montse Eritja, ha explicat que els impulsors del manifest estan units per la "protecció" del comerç de proximitat i "ambicionen" que aquest sigui "fort i potent" a l'interior de la ciutat i dels pobles. En el cas que es tiri endavant el parc comercial de Torre Salses, Eritja s'ha mostrat preocupada per l'impacte ambiental que això podria tenir. Concretament, s'ha referit a la contaminació produïda pels vehicles que es desplaçarien fins a la zona i les "complicacions de mobilitat" que això generaria així com al "malbaratament d'aigua".

A més, la representant de l'Eix, ha afegit que li preocupa que "repliqui" la xarxa comercial ja existent i que això derivi en la "desertització" del centre urbà, com ja s'ha vist "en ciutats com Saragossa, Elx o Reus", motiu pel qual els botiguers del municipi del Baix Camp també s'han adherit al manifest. A banda d'això, Eritja ha advertit d'un "greuge fiscal" perquè els beneficis que obtenen els grans centres comercials "repercuteixen menys" en el territori.

En aquest sentit, la representant de l'associació Slowshop, Txell Tehàs, ha assenyalat que els grups inversors que impulsen grans centres comercials actuen com a "colonitzadors". "Venen de fora i quan han aconseguit els seus interessos comercials marxen tal com han arribat, mentre que nosaltres som gent arrelada al territori i els beneficis es queden aquí", ha afirmat Tehàs, que ha afegit que el comerç de proximitat fomenta una ciutat més "segura i empàtica".