L'arròs bomba està en perill d'extinció a conseqüència de les plagues

PARC AGROBIOTECH LLEIDA | Josep A. Pérez

El cultiu de l'arròs "és quasi una missió impossible" d'ençà que la Unió Europea va prohibir utilitzar triciclazol, el fungicida més eficaç contra les plagues d'aquest cultiu, segons explicava Marc Fontquerna, enginyer agrònom i tècnic de l'Agrupació de Defensa Vegetal (ADV) de l'Arròs de Pals. Cal tenir en compte que l'arròs bomba no es produeix "enlloc més", ja que fora l'estat espanyol es comercialitza sobretot l'arròs de gra llarg.

La "solució" per resoldre aquesta situació pot ser l'arròs bomba editat genèticament resistent a la piriculària que ha desenvolupat Agrotecnio i la UdL. El projecte ha consistit a desactivar uns determinats gens propis de la planta que la piriculària necessita identificar per poder-la infectar. D'aquesta manera, el fong no la reconeix i no la pot envair. L'inconvenient és que la normativa europea prohibeix el cultiu de varietats transgèniques i modificades genèticament.

Aquest ha sigut el tema de debat del cicle Breakfast 4INNO que impulsa Agrotecnio i el Parc Agrobiotech Lleida, que ha tractat les noves tècniques genòmiques, posant com a exemple el projecte de l'arròs bomba editat genèticament que ha dirigit l'equip de Teresa Capell, catedràtica de Producció Vegetal de la UdL, experta en farmàcia molecular i enginyera de vies metabòliques i biologia sintètica.

Aquesta varietat d'arròs és resistent a la piriculària, una malaltia prevalent en cultius de tot el món, per la qual cosa es constata que les noves tècniques Genòmiques obren les portes a la comercialització de productes innovadors que podrien ser claus per l'agricultura mundial.

Marc Fontquerna, assegura que el futur de l'agricultura passa per "millorar la genètica de les llavors", ja que així es reduirien els costos de producció "de manera brutal", així com les emissions de CO₂ perquè s'utilitzarien menys carburants, ja que no caldria entrar tant als arrossars a fer tractaments amb herbicides i plaguicides.

Per la seva banda Teresa Capell explica que el procés per produir una planta transgènica i una planta editada genèticament és el mateix, però en el cas de la transgènica el gen es manté en la planta, com és el cas del panís; en el cas de l'edició genètica un cop els gens han fet la mutació es poden eliminar i la planta fa el seu procés amb la mutació, sense el gens introduïts.

Teresa Capell, reclama la implicació política perquè la Unió Europea deixi de catalogar de transgèniques les plantes NTG i permeti que aquestes es puguin produir i comercialitzar.  L'inconvenient és que la normativa europea es basa en el procés de producció de la planta, i en el nostre introduïm un gen, o sigui que és una planta transgènica, tot i que després aquest s'elimina. Si no canvia la normativa basada en procés i no en producte serà molt difícil normalitzar l'edició genètica a Europa. 

El Parlament Europeu va donar llum verda el passat 7 de febrer a la proposta de la Comissió Europea d'apostar per conreus obtinguts a través de Noves Tècniques Genòmiques (NTG). Amb 307 vots a favor, 263 en contra i 41 abstencions, el Parlament va adoptar la seva posició de cara a les negociacions amb els estats membres, obrint la porta al desenvolupament de varietats vegetals millorades que resisteixen al clima i a les plagues i ofereixen un rendiment superior, fins i tot sense necessitat de fertilitzants o plaguicides.