Alfonso Calero: «Un error gairebé mai és el final d'un projecte»

Quin ha estat el repte més difícil que has hagut d'afrontar com a líder? Hi ha alguna decisió empresarial que t'hagi fet perdre la son? Com la vas resoldre?

Segurament, el repte més gran ha estat tirar endavant la Fira Maker Lleida pràcticament des de zero.

Quan vam començar no teníem una gran estructura al darrere ni gaire suport. Bé, seria injust dir que no en teníem cap: dues o tres empreses van confiar en nosaltres des del primer moment i, gràcies al seu patrocini, vam poder començar a fer realitat aquell projecte.

Un dels grans encerts va ser involucrar-hi les escoles. Crec que va ser un autèntic revulsiu. Veure centenars de nens i nenes descobrint la robòtica, la impressió 3D, la ciència o la tecnologia va donar una dimensió molt especial a la fira i va contribuir molt a fer-la coneguda, primer a Lleida i després més enllà.

Cinc anys després, la Fira Maker Lleida ha crescut molt i s'ha convertit en una de les cites maker de referència de Catalunya. I pensar que tot va començar amb una idea, moltes ganes i molt pocs recursos és probablement una de les coses que més ens satisfà.

Has hagut de reinventar-te alguna vegada? Explica com ho vas fer. Com et recuperes després d'una mala setmana o d'un projecte fallit?

Ens reinventem constantment, perquè aquesta és també una mica la filosofia maker.

La Fira Maker Lleida, per exemple, no és exactament igual cada any. Intentem que evolucioni, introduir nous àmbits i sorprendre la gent que ja ens coneix. Aquest any fem un pas molt important amb el canvi d'ubicació i amb noves àrees com Makers Rehab, Makers Aire i altres espais que amplien molt el concepte de què pot ser una fira maker.

I el mateix passa amb l'associació. Makers Lleida també ha anat buscant el seu lloc dins de la ciutat i del territori. Hem fet jornades maker per pobles, formacions i activitats amb centres educatius, tallers, divulgació... i ara cada vegada ens interessem més per projectes on la tecnologia maker pugui ajudar directament les persones.

Quan alguna cosa no surt bé, intentem aplicar exactament el mateix principi que quan construïm un prototip: analitzem què ha fallat, ho modifiquem i tornem a provar.

En el món maker, un error gairebé mai és el final d'un projecte. Normalment és simplement una nova versió.

Quin ha estat el projecte o assoliment més satisfactori de la teva carrera? Hi ha alguna fita que encara tinguis pendent d'aconseguir?

Sens dubte, un dels projectes més satisfactoris ha estat la Fira Maker Lleida.

És molt gratificant veure tanta gent il·lusionada amb allò que descobreix. Nens que construeixen alguna cosa per primera vegada, famílies que experimenten juntes, persones grans que s'aturen davant d'un projecte i volen entendre com funciona...

Aquesta barreja d'edats, curiositat i ganes de descobrir és probablement el millor de la fira.

I reptes pendents? Moltíssims. De fet, aquesta és una mica la gràcia de Makers Lleida.

Estem convençuts que encara podem ajudar de moltes maneres. Primer, als mateixos socis, perquè l'associació sigui un lloc on trobar altres persones amb inquietuds semblants, compartir projectes, sentir-se útil i aprendre coses noves.

I després, ajudar la ciutadania des del nostre petit racó maker: posant tecnologia, coneixement i creativitat al servei de necessitats reals.

Com ajudes els teus col·laboradors a créixer professionalment?

Com que som una associació, nosaltres ho enfoquem més enllà del creixement estrictament professional.

Intentem ajudar qualsevol persona que s'apropa a nosaltres i ho necessita. De vegades això significa posar en contacte una empresa que busca un determinat perfil amb una persona que busca feina. Altres vegades és oferir formació, tallers, accés a recursos o simplement compartir coneixement.

També intentem que cadascú pugui aportar allò que sap fer i, al mateix temps, aprendre dels altres.

A Makers Lleida hi ha gent amb coneixements molt diferents, i això és una de les nostres grans riqueses. Algú pot saber molt d'electrònica i molt poc d'impressió 3D, i una altra persona just al contrari. Quan aquestes persones comparteixen projectes, totes dues acaben aprenent.

Quin consell donaries a algú que vol emprendre a Lleida avui dia?

Si ho porto al terreny que coneixem millor, que és l'associacionisme, diria que crear o participar en un projecte associatiu és una de les coses més gratificants que es poden fer.

Compartir una afició, una idea o un projecte amb altres persones ja és enriquidor per si mateix. I si, a més, aquest projecte acaba ajudant altres persones, encara ho és més.

També crec molt en una idea: no cal esperar a tenir-ho tot perfecte per començar.

Molts projectes neixen simplement perquè unes quantes persones comparteixen una inquietud i decideixen posar-s'hi.

A partir d'aquí es va aprenent, creixent i trobant gent pel camí.

Com compagines la feina, la família i Makers Lleida?

En el meu cas és relativament fàcil d'explicar perquè tot això també és el meu hobby.

Makers Lleida ocupa una part important del meu temps lliure i intento integrar-hi la família sempre que és possible. Evidentment, de vegades és complicat compatibilitzar feina, família, associació i projectes, però al final sempre acabes trobant una manera d'organitzar-te.

També ajuda molt que no ho visquis com una obligació. Quan fas una cosa perquè realment t'agrada, sempre acabes trobant-hi temps.

Com continues aprenent i evolucionant en el teu sector?

La filosofia maker és, precisament, això: aprendre constantment.

No es tracta de saber-ho tot. De fet, com més aprens sobre qualsevol tema, més conscient ets de tot el que encara no saps.

I nosaltres tenim un problema afegit: ens agraden massa coses.

Mecànica, electrònica, robòtica, impressió 3D, programació, intel·ligència artificial, drons... qualsevol tecnologia o disciplina que ens permeti construir coses o desenvolupar la imaginació ens acaba interessant.

Això t'obliga a estar sempre aprenent.

I probablement aquesta és una de les parts més boniques de ser maker: cada projecte et porta inevitablement a aprendre alguna cosa nova.

Quin impacte t'agradaria deixar a la ciutat a través del teu treball?

M'agradaria que la Fira Maker Lleida acabés consolidant-se com una fira de referència, no només a Catalunya, sinó també a escala estatal.

Però, sobretot, m'agradaria que Makers Lleida pogués desplegar tot el seu potencial com a associació i arribar a ajudar molta més gent.

Això implica créixer, incorporar més persones, ampliar projectes i arribar a tota aquella massa maker que sabem que existeix a Lleida i al territori però que encara no s'ha animat a apropar-se a nosaltres.

En aquest sentit som molt optimistes.

Cada vegada s'apropa més gent jove, veiem més dones interessades en el món maker i apareixen nous perfils i disciplines. Això ens fa pensar que tenim un futur molt interessant al davant.

I com més diversa sigui la comunitat, més coses podrem imaginar i construir.

I per acabar: Què és un maker? Què representa la cultura maker a Lleida i a Catalunya?

Un maker és, en essència, algú que fa coses.

Hi ha aquella famosa frase que diu que "els catalans fan coses". Doncs podríem dir, amb una mica d'humor, que els makers som precisament això: gent que fa coses.

I, en realitat, makers n'hi ha hagut sempre.

Els nostres pares i avis, quan treballaven la fusta o el metall, construïen els seus propis mobles, reparaven eines o inventaven solucions per resoldre problemes quotidians, ja tenien molt d'aquesta filosofia.

El que ha passat és que tot això ha evolucionat amb la tecnologia.

L'electrònica, la informàtica, la robòtica, la impressió 3D i, més recentment, la intel·ligència artificial ens han donat eines noves per continuar fent exactament el mateix: imaginar una cosa i intentar construir-la.

Ara en diem "makers" perquè avui sembla que tot queda una mica més modern si ho diem en anglès.

Però la filosofia és molt antiga.

I això es reflecteix perfectament tant a Makers Lleida com a les nostres fires. Hi trobem persones de disciplines molt diferents: impressió 3D, electrònica, robòtica, drons, projectes aeroespacials, treball amb fusta, cosplay, ceràmica, tèxtil, ciència... No hi ha pràcticament límits.

Perquè ser maker no depèn tant de l'eina que utilitzes com de la manera d'afrontar les coses: tenir curiositat, voler entendre com funcionen i atrevir-te a construir-les.

A Catalunya tenim, a més, una xarxa maker molt interessant repartida pel territori. Hi ha comunitats i persones fent projectes a Barcelona, Tarragona, Girona i, evidentment, també a Lleida.

I avui és més fàcil que mai estar connectats.

Internet, les xarxes socials i les comunitats en línia permeten que algú de Lleida comparteixi un projecte amb una persona de l'altra punta de Catalunya o del món, que una idea evolucioni gràcies a altres persones i que el coneixement circuli molt ràpidament.

I aquesta és probablement una de les coses més importants de la cultura maker: no només fer coses, sinó compartir com les has fet perquè altres puguin aprendre, millorar-les i tornar-les a compartir.