Albert López "Intento liderar des de la coherència entre el que penso, sento i faig"

Com descriuries el teu estil de lideratge en tres paraules?

Emotiu, pragmàtic i exemplar. Intento liderar des de la coherència entre el que penso, sento i faig.

Quina és la lliçó més valuosa que has après liderant equips?

He après que en tot projecte hi ha un tronc i unes branques. El tronc són les regles, l’objectiu final i la raó de ser: això no es mou. Però les branques, que són les persones, tenen formes diferents, maneres de fer i prioritats pròpies. Liderar vol dir mantenir el tronc ferm, però saber adaptar-te a les ramificacions humanes. I entendre, també, que no pots agradar a tothom.

Quina importància té el fracàs en la teva trajectòria professional?

Ho és tot. Sense fracàs no hi ha evolució possible ni creixement professional real. Darrerament n’he viscut algun de rellevant, sobretot per omissió més que per acció, i aquests són els que fan més mal. Però també són els que més t’ensenyen. Davant d’això, només hi ha una manera d’actuar: pragmatisme, exemplaritat i donar la cara fins al final. A llarg termini, aquesta actitud sempre té retorn i acaba sent beneficiosa.

Quin consell donaries a algú que té por de fracassar?

Que entengui que la nostra societat necessita persones que s’arrisquin i fracassin. Si no fos així, qui ompliria els casos reals, les històries i les entrevistes dels mitjans que tant necessitem? El fracàs no és el problema; el problema és no intentar-ho.

Quina relació tens amb la competència? És un estímul o una pressió?

Sempre intento mantenir una relació de respecte mutu i esperit col·laboratiu. Crec sincerament que conèixer i observar com treballen els altres, fins i tot la competència directa, t’impregna de perspectives diferents. I això, en situacions adverses, et dona recursos inesperats, et fa més creatiu. Més que una pressió, la competència és un veritable estímul.

Quina és la millor manera de mesurar l’èxit dins una empresa?

Per mi, l’èxit es veu quan l’equip està més motivat que els propis líders. Quan algú cobreix la feina d’un company sense que li ho demanin, arriba abans de l’hora i marxa sense mirar el rellotge. Són petits gestos, però reflecteixen compromís real i visió a llarg termini. Pot sonar utòpic, però aquesta actitud existeix —i és escassa. Per això té tant valor.

Què valores més a l’hora d’incorporar algú al teu equip?

Per sobre de tot, que sigui una bona persona —en el sentit més ampli de la paraula. Si algú no manté una relació sana amb el seu entorn més proper, com la família o els amics, difícilment aportarà bon clima a la feina. L’experiència i les habilitats es poden aprendre amb el temps i una bona actitud. Però el respecte i la qualitat humana són la base.

Com fomentes el creixement professional dins l’equip?

Amb reconeixement sincer i constant. Celebrar les petites fites del dia a dia pot semblar irrellevant, però té un impacte immens. Un simple “bon treball” o un gest d’agraïment pot marcar la diferència. Tots necessitem, de tant en tant, un copet a l’esquena per seguir lluitant amb ganes.

Quin diries que és el factor clau per garantir la supervivència d’un negoci?

És el mateix que garanteix l’estabilitat a la vida: pensar a llarg termini. Aquesta és una actitud que hauríem de recuperar dins del sistema educatiu i també en l’entorn empresarial. Els fruits que dóna aquesta mirada són exponencialment més valuosos. Personalment, intento aplicar-me sempre les tres P: paciència, prudència i perseverança.

L’emprenedoria és una cosa que es porta dins o es pot aprendre?

Hi ha persones amb vocació innata, però sens dubte també es pot aprendre. Si formes part d’un ecosistema actiu, on “bull l’olla” constantment, és molt més fàcil que acabis desenvolupant esperit emprenedor. M’agrada molt aquella idea que diu: “Rodeja’t de persones molt millors que tu”. Sense adonar-te’n, se t’acaba encomanant alguna cosa.

Tens alguna rutina diària abans de començar la feina?

Sí, una de ben senzilla: fer el cafè fora de casa. Si tinc una estona, m’agrada fullejar el diari. Encara que no sigui una lectura profunda, aquest petit gest em connecta amb l’actualitat i em dona perspectiva. En un entorn tan canviant com l’actual, estar mínimament al dia és una eina que ajuda —i molt— a prendre millors decisions tant per l’empresa com a nivell personal.

Què et fa més feliç fora de l’àmbit professional?

Estar amb la meva gent i saber que estan bé. Una passejada tranquil·la per la natura o un bon esmorzar de forquilla amb amics —aquesta mena de rituals tan nostres— són moments que tenen la capacitat d’alleugerir tensions i, de vegades, fins i tot de posar remei als maldecaps. Compartir taula i conversa és una forma de cura.

Hi ha llibres o figures que t’hagin influït especialment en el teu camí professional?

Sens dubte, Los 7 hábitos de la gente altamente efectiva és un llibre de capçalera, gairebé un manual imprescindible per a qualsevol persona amb responsabilitats. També m’ha aportat molt El éxito en 6 cafés, i fins i tot alguns passatges bíblics que contenen una saviesa universal que continua vigent. Pel que fa a referents, no en tinc cap de concret que m’hagi marcat com a model únic. Ara bé, admiro profundament figures com Ismael Clemente, CEO de Merlin Properties, un home fet a si mateix que ha arribat molt lluny. I també aquí, a casa nostra, tenim empresaris de primer nivell que mereixen tot el reconeixement. En l’àmbit polític, em resulten inspiradors perfils com Josep Borrell, Juanma Moreno o el mateix Maragall.

Quina és una lliçó important que has après tard però que ara valores especialment?

Que cal saber dir que no. I assumir que no pots agradar a tothom. De fet, intentar-ho pot ser contraproduent. Aprendre a posar límits és clau, no només per preservar l’energia, sinó per mantenir la claredat i la coherència en allò que fas.

Tens algun secret per mantenir una mentalitat positiva enmig de la pressió?

La música, sens dubte. I envoltar-me de persones entusiastes, d’aquells que tenen llum pròpia. És contagiós. Quan tens gent així a prop, tot sembla una mica més possible.

Com t’imagines Lleida d’aquí a deu anys?

Molt canviada. Ambiciós? Potser sí, però confio que Lleida esdevindrà un referent, guiada per persones amb visió i compromís —el que Josep Pla anomenava “homenots”—, molts dels quals ja estan en actiu. Em refereixo a joves i coetanis nostres que impulsen iniciatives des de plataformes com LleidaEmprèn, PIMEC o LinkUp. El talent hi és, i el futur el pot capitanegar aquesta nova generació que aposta per la ciutat amb energia i projecte.

Si poguessis millorar un aspecte de l’ecosistema empresarial lleidatà, quin seria?

Apostaria per reforçar els vincles entre projectes, administració i societat civil. Fomentar una cultura de cooperació més transversal i estratègica. Crec que cal fer xarxa amb més determinació, compartir èxits i dificultats, i generar espais on la col·laboració no sigui l’excepció, sinó la norma.

Quin impacte t’agradaria deixar a la ciutat a través de la teva feina?

Si a través de la meva feina puc contribuir, encara que sigui amb un petit gra de sorra, a fer la vida millor a les persones que m’envolten, ja em dono per satisfet. Tot suma. I tot impacta, encara que no ho sembli.

I si haguessis de descriure Lleida en una sola frase?

Enlaira’t i descobreix Lleida: inigualable.