• Analític Lleida
  • Posts
  • El sector fructícola català resisteix l'impacte de la pedregada i garanteix el subministrament al mercat

El sector fructícola català resisteix l'impacte de la pedregada i garanteix el subministrament al mercat

Tot i els danys puntuals, Afrucat assegura que Catalunya mantindrà l'oferta i treballa amb Agricultura per reforçar la protecció davant fenòmens extrems

El sector de la fruita de pinyol català ha demostrat la seva capacitat de resistència després de la pedregada del 19 d’abril, que va afectar de manera desigual la Plana de Lleida. Tot i les pèrdues registrades, Afrucat –l’Associació Empresarial de Fruita de Catalunya– preveu que la collita global només es redueixi en un 8%, i garanteix que es podrà mantenir l’abastiment habitual als mercats.

Segons el balanç del Comitè de Fruita de Pinyol reunit el 29 d’abril, la pedregada hauria causat una pèrdua d’unes 75.000 tones. L’albercoc, la pera i el préssec són les espècies més perjudicades, amb afectacions que poden arribar al 15% en el cas de la pera. Tot i això, altres fruites com la cirera o la pruna han patit danys menors o pràcticament anecdòtics.

Distribució de les pèrdues per espècie (en tones)

Espècie

Percentatge estimat de pèrdua

Tones perdudes (aprox.)

Albercoc

~13%

2.000 t

Pera

12% - 15%

20.500 t

Préssec i nectarina

6% - 8%

39.000 t

Poma

3% - 5%

12.000 t

Pruna

~2%

150 t

Cirera

~0,2%

20 t

Manel Simon, director general d’Afrucat, ha volgut transmetre un missatge de tranquil·litat: “Catalunya tindrà prou fruita per abastir els nostres mercats”. També ha reconegut que, si bé l’impacte ha estat moderat a escala global, hi ha finques molt afectades on la collita s’ha perdut del tot. Per això, des de l’entitat s’està treballant conjuntament amb el Departament d’Acció Climàtica per activar ajuts directes als productors més perjudicats.

A més del suport immediat, Afrucat insisteix en la necessitat de mesures estructurals per fer front a l’increment dels episodis meteorològics extrems. Una de les propostes clau és el foment de la instal·lació de malles antipedra com a sistema de protecció permanent. En aquest sentit, Simon destaca l’exemple d’Hongria, on l’estat cobreix fins al 60% del cost d’aquestes infraestructures. “Ja hem parlat en diverses ocasions amb el conseller Ordeig sobre la necessitat d’implementar solucions similars aquí”, ha remarcat.

L’objectiu, segons Afrucat, és garantir no només la continuïtat de les explotacions agrícoles, sinó també la competitivitat d’un sector estratègic per al territori.

Reply

or to participate.